Derrota que fa mal

Tot i la derrota d'avui del Girona, l'afició ha acomiadat l'equip amb una increïble ovació.

Una nena amb la samarreta del Girona plora desconsoladament a la tribuna de Montilivi i s’abraça ben fort al seu pare, a qui li brillen els ulls. A ell li costa contenir les llàgrimes. Segurament pensa que a aquesta graderia n’ha vist de tots colors i que avui, que era el dia per il·lusionar-se encara més, s’ha emportat una decepció que costarà de curar. El seu equip acaba de perdre per 0-1 l’anada de la final del play-off d’ascens a Primera. Sap que no és una derrota decisiva, però que la tornada a Almeria s’ha complicat enormement. I li sap greu, però aplaudeix els seus jugadors, perquè no els pot retreure res. Només els pot agrair un any d’autèntic somni.

El partit d’avui era el comiat a Montilivi d’una temporada única que potser no es tornarà a repetir mai més i la primera part de la batalla final per pujar a la Primera Divisió. No calien més al·licients perquè els jugadors del Girona sortissin al màxim d’endollats possible. Contagiats per un ambient de gala, els homes de Rubi han pres l’accelerador des del principi i ja en la primera possessió del partit han robat la pilota a la línia de tres quarts, gràcies a una pressió asfixiant, i han provocat el primer córner. Ha estat per la banda esquerra, la de Jofre Mateu, l’home de la primera part. El lleidatà, un veterà en promocions d’ascens, ha aprofitat la titularitat per posar-se el pes atacant de l’equip a l’esquena i convertir-se en un malson per Gunino. El lateral esquerre de l’Almeria no ha respirat tranquil en cap moment.

Esteban ha aturat el penal que hagué ficat en el partit als homes de Rubi

De fet, Jofre ha protagonitzat la jugada més polèmica del partit. Al límit del descans, ha caigut a dins l’àrea en voler retallar Verza. En directe, el penal ha semblat la clar; la repetició de la televisió ensenya com el migcampista andalús toca l’extrem del Girona, que, tot sigui dit, hi posa una mica de la seva part. Sigui com sigui, la pena màxima era perfectament xiulable, però Arias López s’ha espolsat la responsabilitat de sobre i no n’ha volgut saber res. La jugada ha encès el públic de Montilivi, que abans s’havia refredat una mica per culpa de les aproximacions de l’Almeria.

El conjunt de Javi Gracia no havia atacat més que el de Rubi, però a partir del minut 20 s’havia anat fent, poc a poc, amb el control de la situació. Havia arribat a l’àrea de Becerra, Richy havia hagut de salvar el 0-1 des de sota pals i, fins i tot, Tébar havia hagut de disfressar-se de central per desviar amb el cap un xut clar de Soriano. Tot plegat ha coincidit amb la pèrdua de gasolina del Girona, que havia sortit amb molta força i s’havia proposat crear perill a partir de la mobilitat de dos atacants petits, Felipe i Bordas, i de les internades constants de Jofre per l’esquerra. Però el pla no ha servit per construir grans ocasions de gol i els gironins han trobat a faltar la direcció de joc de Jandro, a la graderia lesionat, i l’agressivitat d’Acuña, a la banqueta. Sense ells, només un xut de Gerard Bordas, que no s’ho ha acabat de creure, i una munió de córners han inquietat la porteria d’Esteban.

Del possible 1-0 al 0-1

Com si no hi hagués hagut descans, el Girona ha sortit a totes a la represa. Tres arribades en tres minuts han posat en perill la integritat de la porteria andalusa. Les més clares, una volea de Juanlu a dins l’àrea i una rematada de Gerard Bordas que ha desviat Esteban. Però el futbol no sempre és just i el primer contraatac que ha tingut l’Almeria ha resultat mortal. Jose, massa sol, no ha pogut aturar la combinació entre Corona i Charles que ha acabat amb el davanter brasiler superant la sortida, potser precipitada, d’Isaac Becerra i marcant el 0-1.

El cop ha estat molt dur, però encara no era definitiu. No tot estava perdut. Unes mans a dins l’àrea de Gunino, per aturar una centrada de Felipe, han obert una escletxa d’esperança. Aquest cop sí, l’àrbitre ha assenyalat penal. Sense Jandro, el mateix Felipe ha agafat la responsabilitat del llançament. I no ha tingut sort. Esteban ha endevinat les intencions del davanter blanc-i-vermell i li ha aturat el xut. El Girona havia perdut l’oportunitat d’or de tornar a entrar a l’eliminatòria i el partit ha embogit. Tant que Becerra ha hagut de tornar a salvar el seu equip amb aturades de mèrit; dues de consecutives, en xuts a boca de canó de Christian i Charles.

Els gironins també han tingut la seva, sobretot després d’una centrada mil·limètrica de Juanlu i una rematada de Bordas que Esteban ha aturat al vol, però no n’han fet prou. Han acabat atacant amb la poca força que els quedava i sense gaire sentit. Més amb el cor que amb el cap. Fins que han sentit el xiulet final. El despertador del somni? Encara no. Els aplaudiments i els crits d’ànim de l’afició, orgullosa de la temporada dels seus ídols, marquen el camí. El Girona lluitarà fins al final. Fer dos gols a Almeria és més que complicat, però no és impossible. Els miracles existeixen, i els gironins ho saben bé.

La fitxa tècnica

• Girona: Isaac Becerra; Jose (Eloi Amagat, 69′), Richy, Chus Herrero, David Garcia; Tébar, Luso, Juanlu Hens, Jofre Mateu (Acuña, 58′); Felipe Sanchón (Ion Vélez, 84′) i Gerard Bordas.
• Almeria: Esteban; Gunino, Pellerano, Trujillo, Christian; Verza, Corona (Mejía, 62′), Aleix Vidal, Iago Falqué; Soriano (Calvo, 69′) i Charles (Zongo, 80′).
• Gols: 0-1, Charles (49′).
• Àrbitre: Arias López (comitè càntabre). Ha ensenyat targeta groga al local Chus Herrero (66′) i als visitants Iago Falqué (13′), Corona (38′), Christian (56′) i Esteban (90′).
• Incidències: 9.286 espectadors a Montilivi.