Tres punts més de diferència

Victòria plàcida del Barça a Valladolid per tancar el 2012. Xavi, Messi (només un gol per primer vegada aquesta lliga) i Tello han estat els autors dels gols dels blaugranes, avui dirigits per Jordi Roura, que han vist com els locals aprofitaven l’única rematada entre els tres pals per batre Valdés.

A la banqueta no hi era Tito Vilanova, però mentre sobre la gespa combinin jugadors com Messi i Xavi el Barça no tindrà cap problema per continuar guanyant partits. Aquesta tarda ha sumat tres punts contra un Valladolid fidel a un estil atrevit que ha vist com la feina feta durant la primera meitat quedava en un no res per una acció iniciada per Leo i finalitzada pel terrassenc.

Tot i que no generava ocasions de gol, el conjunt de Djukic durant bona part del primer temps ha mantingut el Barcelona allunyat de la porteria de Dani Hernández. A poc a poc, els culers han posat la màquina en funcionament.

Messi ha avisat amb un llançament de falta al pal i ha iniciat la jugada del gol de Xavi, que ha aparegut al mig de l’àrea per enviar al fons de la xarxa una centrada de Jordi Alba. Una situació idèntica que Alexis, de nou desafortunat amb la pilota als peus,  havia desaprofitat anteriorment.

En un estadi on el Madrid va tenir molts problemes per emportar-se la victòria, el Barça tenia el partit encarrilat el partit al descans i sentenciat a l’hora de joc. Messi s’ha redimit d’un xut molt desviat amb una acció individual amb un túnel espectacular a Sereno per fer el 0-2. Un gol que per a molts seria el millor de la carrera, però que per a Leo és un més a la seva llarga llista.

Els blaugranes es trobaven tan còmodes que han protagonitzat diverses jugades que haurien firmat els Globetrotters però ni Pedro ni, incomprensiblement, Alves han estat capaços de finalitzar-les amb èxit. Tello ha entrat per perdre temps quan Javi Guerra havia retallat distàncies i ha transformat l’única pilota que ha tocat en l’1-3 definitiu gràcies a una jugada on ha fet valer la major velocitat davant d’una defensa cansada de córrer darrere la pilota durant 90 minuts.

Fitxa tècnica

Valladolid: Dani; Rukavina, M.Valiente, Sereno, Balenziaga; Sastre (Baraja, 81’), Pérez; Omar, Óscar, Bueno (Rubén Peña, 65’); Manucho (Javi Guerra, 74’).
Barcelona: Valdés; Alves, Piqué, Mascherano, Alba; Xavi, Busquets, Thiago (Iniesta, 83’); Pedro (Tello, 90’), Messi i Alexis (Villa, 76’).
Gols: 0-1, Xavi (43’); 0-2, Messi (59’); 1-2, Javi Guerra (89’); 1-3, Tello (90’).
Àrbitre: Clos Gómez (comitè aragonès). Ha ensenyat targeta groga als locals Bueno (25’), Sereno (35’), Sastre (52’) i Óscar (66’) i al visitant Thiago (40’).

Bojan tornarà al Camp Nou

El Milan serà el rival del Barça als vuitens de final de la Champions. Per segona temporada consecutiva, l’equip rossonero es creua en el camí dels blaugranes. L’any passat catalans i italians es van enfrontar a la fase de grups, amb empata dos al Camp Nou i victòria culer a San Siro per 2 a 3. Tots dos equips es van retrobar a l’eliminatòria de quarts. L’empat a zero a Milà ho deixava tot obert per al partit de tornada, on el Barça es va imposar per 3 a 1.

Els emparellaments de vuitens

Galatasaray-Schalke
Celtic-Juventus
Arsenal-Bayern
Shakhtar-Dortmund
Milan-Barça
Madrid-Manchester
Porto-Màlaga
València-PSG

No paren

Feia temps que un Barça – Atlético de Madrid no era sinònim de partit entre el primer i el segon classificat de la Lliga. Avui, però, el Camp Nou ha viscut aquest fet no gaire habitual i, per una vegada, un equip diferent al Real Madrid visitava Barcelona com a màxim perseguidor dels culers. Però dóna igual el rival perquè, aquesta temporada, els de Tito estan casats amb la victòria. Ni Falcao, un davanter en estat de gràcia que avui ha avançat el seu equip, ha pogut aturar la màquina blaugrana de sumar punts.

El Barça ha estat sublim

Tot i la victòria, el primer en avisar ha estat l’Atlético de Madrid que, mitjançant el colombià, ha estat a punt d’avançar-se en el marcador al minut 8. D’una ocasió que semblava inofensiva, el jugador s’ha tret un cop de cap fabulós que s’ha topat amb la fusta de la porteria defensada per un Valdés que no hagués pogut fer res.

El Tigre ha volgut demostrar la seva qualitat i, al 23, ha rebut una passada a l’esquena de Puyol i Piqué per encarar el porter de l’Hospitalet. El xut final del davanter del conjunt matalasser, massa forçat, ha marxat fora a causa de la insistència d’un Puyol molt en forma.

El Barça, incòmode sobre el terreny de joc i poc entonat, ho intentava per les bandes, però sense el ritme i la fluïdesa d’altres dies. La defensa de l’Atlético s’ha mostrat molt organitzada i no ha deixat que els de Vilanova s’apropessin a la porteria de Courtois.

Quan Xavi, Iniesta i Messi no carburen, l’equip pateix i, de fet, una pilota que Diego Costa li ha robat al davanter argentí ha estat el desencadenant del primer gol dels de Simeone. Falcao ha rebut una passada del mateix Costa que, després d’una cursa cap a porteria, ha superat Valdés amb una vaselina preciosa.

Un gol que desperta la bèstia

D’aquesta manera, el Tigre rebia el premi a la insistència però, només cinc minuts més tard, el Camp Nou ha presenciat una autèntica obra d’art, quan els catalans més ho necessitaven. Adriano, el lateral dels gols impossibles, un dels màxims golejador d’aquest equip, s’ha inventat un potent xut des de fora de l’àrea que s’ha col·lat per l’escaire de la porteria de Courtois. La màgia del brasiler ha fet reaccionar el Barça que, fins al final del partit, s’ha convertit en el dominador absolut de l’enfrontament i ha atacat sense compassió els madrilenys.

A dos minuts pel descans, Piqué ha avisat del què s’aproximava. Com un davanter, el defensa central s’ha plantat a l’àrea matalassera i ha provat els reflexos del porter rival. En la següent jugada, la centrada del mateix Piqué s’ha estavellat contra el cos de Mario Suárez. Ha estat precisament en aquest llançament de cantonada on Sergio Busquets s’ha doctorat, si encara no ho estava. Amb tota la sang freda del món, el de Badia ha rebut l’esfèrica en una jugada embolicada i, després d’amagar amb el xut, ha afinat la punteria i ha fet esclatar el Camp Nou just abans del descans.

L'Espanyol ha acontentat pericos i culés per igual

El pas per vestidors no ha fet canviar l’actitud que el Barça ha mostrat en els últims minuts de la primera meitat i, mantenint el control del partit, ha sortit a buscar el tercer gol davant les imprecisions dels de Simeone.

Messi no es perd la cita amb el gol

El Barça funcionava i això que encara faltava un jugador per unir-se a la festa. Però en la primera que ha tingut, Leo Messi ha rebut una passada d’Alexis i, després de desfer-se de Juanfran, ha trobat un forat per xutar a porta i fer el tercer sense despentinar-se.

Els madrilenys han passat a ser uns simples espectadors i, sense gaire confiança, han esperat algun error del Barça per poder provocar alguna acció que canviés una mica la dinàmica que havia agafat el partit. Iniesta, que ha anat de menys a més, ha estat a punt de marcar el quart després d’una gran jugada col·lectiva del Barça, però Courtais ha salvat amb el peu al 80. Sense la reacció de l’Atlético, Messi no ha volgut fallar a l’estadística i, després d’un error de Godín, ha marcat el seu segon gol de la nit, el quart i definitiu del partit. I qui sap si el que sentencia la Lliga.

Fitxa tècnica

FC Barcelona: Valdés, Adriano (Dani Alves, 85′), Piqué, Puyol, Alba, Sergio, Xavi, Iniesta, Pedro (Villa, 78′), Alexis (Thiago, 74′) i Messi.
Atlético de Madrid: Courtois, Juanfran, Miranda, Godín, Filipe Luis (Cata Díaz, 46’), Koke, Mario Suárez (Adrián, 56’), Gabi, Arda, Diego Costa (Tiago, 59′) i Falcao.
Àrbitre: Pérez Lasa (comitè basc). Ha amonestat el local Thiago i el visitant Gabi.
Gols: 0-1, Falcao (30‘); 1-1, Adriano (36’); 2-1, Busquets (44’); 3-1, Messi (57′); 4-1, Messi (87′).
Incidències: 86.637 assistents a l’Estadi.

Dos gols més de Messi encarrilen l'eliminatòria

El Barça avui ha tingut un dia espès al Nuevo Arcángel de Còrdova. L’estat del terreny de joc ha evitat que els blaugranes poguessin desplegar el seu joc habitual de combinacions ràpides, però no ha estat un impediment per a Leo Messi. L’argentí ha tornat a marcar per partida doble –ja porta 88 gols– i ha encarrilat l’eliminatòria per als de Tito Vilanova.

Que l’entrenador no volia cap sorpresa ha quedat ben clar amb l’alineació que ha tret. L’onze que jugarà diumenge contra l’Atlético amb les úniques excepcions de Song i Thiago. La presència de Mascherano davant dels matalassers dependrà de l’evolució de Puyol, però avui el central argentí s’ha trobat còmode en un partit dels que li agraden, amb una intensitat molt alta a causa de l’atreviment plantejament del Còrdova.

Pel que han demostrat aquesta nit, els andalusos podrien competir perfectament contra molts equips de Primera. Amb les línies avançades han creat problemes a Pinto quan tenia la pilota als peus i només els ha faltat punteria per transformar les ocasions que han tingut als minuts inicials.

L’efectivitat ha marcat la diferència a la primera meitat, ja que el Barça sí que ha aprofitat la primera aproximació a l’àrea de Saizar. Thiago mereixia el gol amb un xut espectacular al pal, però ha estat Messi l’encarregat d’inaugurar el marcador. L’argentí s’ha mantingut fidel a la cita amb el gol i ha delectat el Nuevo Arcángel abans del descans amb una jugada individual que ha estat a punt de significar el segon del crac blaugrana.

Villa ha estat l’assistent del 0-1 i contínuament ha ofert línies de passades en curt i en llarg per als migcampistes. En canvi, el Guaje no ha estat precís amb la pilota als peus i s’ha quedat sense marcar. Com Pedro, que ha perdut l’olfacte golejador que el caracteritzava quan Guardiola el va pujar al primer equip.

Amb el pas dels minuts el Còrdova perdia les forces i el Barça ha dominat el segon temps sense cap problema tot i que la imprecisió en els controls dels metres finals evitava que els blaugranes ampliessin l’avantatge. Fins i tot Messi havia topat amb Saizar en un mà a mà dels que no acostuma a fallar. Però el 10no perdona dos cops i ha transformat una gran passada d’Alexis en el 0-2 final.

Fitxa tècnica

Còrdova: Saizar; José Fernández, Gaspar (Damián, 82’), Aguilar, Fuentes; López Garai, Caballero; Dubarbier, Fede Vico (Ayina, 87’), Pedro; Rennella (Patiño, 63’).
Barcelona: Pinto; Alves (Montoya, 78’), Piqué, Mascherano, Alba; Xavi, Song, Thiago; Pedro (Alexis, 66’), Messi i Villa (Tello, 83’).
Gols: 0-1, Messi (11’); 0-2, Messi (73’).
Àrbitre: Del Cerro Grande (comitè madrileny). Ha ensenyat targeta groga als visitants Dubarbier (34’) i Fede Vico (63’).

MESSI

Els culers i tot el món del futbol van tenir molta sort dimecres. Sort perquè la imatge de Leo Messi marxant del camp en llitera va ser només un ensurt. Sort perquè podran continuar gaudint del millor jugador de la història cada tres dies. Avui, com si ens volgués compensar els minuts de patiment, Messi ens ha volgut recompensar a tots com millor ho sap fer: marcant gols.

Messi és bestial

El rècord de Müller ja és història. Setze minuts més li ha durat a l’argentí, que ha igualat l’alemany amb un xut creuat des del vèrtex esquerre de l’àrea després d’una d’aquelles diagonals que tant li agraden. En aquesta lliga, però, l’argentí no es conforma amb només un gol. I la diana 86 del 2012 ha arribat des del mateix lloc que el 85 i amb el mateix tipus de rematada. Aquest cop, però, Iniesta ha estat el soci perfecte amb una assistència brillant. Una passada tan màgica com la vaselina que s’ha inventat però que Adrián ha enviat a córner.

El Barça es trobava còmode sobre la gespa del Villamarín i s’havia sobreposat sense problemes a la lesió de Cesc, que ha abandonat el terreny de joc quan només s’havien disputat nou minuts. Al descans Tito Vilanova ha hagut de tornar a fer un canvi per lesió, Mascherano per Puyol.

Descontrol total

Un pas per vestidors que no ha variat el guió que l’enfrontament ha agafat en els últims minuts de la primera meitat, quan els blaugranes han perdut el domini del ritme de partit. El descontrol ha nascut en una falta d’atenció de Jordi Alba, que ha trencat el fora de joc amb la jugada del gol de Rubén Castro. El Betis ha vist la possibilitat de treure algun punt contra el Barça i s’ha bolcat a l’atac davant el desconcert general dels homes de Vilanova.

Xavi i Iniesta no apareixien i la sortida de pilota se n’ha ressentit, amb contínues pèrdues abans de travessar la línia del mig camp. Amb aquest panorama el Barça ha decidit jugar-s’ho tot a l’intercanvi de cops. Fora del seu hàbitat natural, els blaugranes en cap moment han pogut contrarestar els atacs del Betis, molt més acostumat a aquest tipus de joc. Valdés ha tingut en els pals els millors aliats. Tres rematades dels locals s’han estavellat contra la fusta quan Víctor ja estava superat.

Poc després, però, els pals s’han convertit en el pitjor enemic dels culers en una doble ocasió de Messi i Jordi Alba. Ni amb l’entrada de Thiago per Pedro el Barça ha aconseguit asserenar el partit i el patiment ha durat fins al final. L’hispano-brasiler ha tingut la sentència al temps afegit, però el marcador no s’ha mogut.

El conjunt de Vilanova continua sense deixar escapar punts fora de casa i manté la distància amb l’Atlético de Madrid. La setmana que ve, els matalassers visiten el Camp Nou. L’oportunitat per fer un pas molt important en la lluita pel títol de lliga.

Fitxa tècnica

• Real Betis: Adrián; Chica, Dorado, Amaya, Nacho; Beñat, Cañas, S.Sevilla (Pozuelo, 75’); Juan Carlos (Vadillo, 28’), Rubén Castro i Campbell (Jorge Molina, 46’).
• FC Barcelona: Valdés; Adriano, Piqué, Puyol (Mascherano, 46’), Alba; Xavi, Busquets, Cesc (Alexis, 9’); Pedro (Thiago, 82’), Messi i Iniesta.
• Gols: 0-1, Messi (16’); 0-2, Messi (25’); 1-2, Rubén Castro (38’).
• Àrbitre: Velasco Carballo (comitè madrileny). Ha ensenyat targeta groga al local Campbell (37’), Vadillo (63’) i Nacho (89’), i als visitants Jordi Alba (61’) i Pedro (76’).

Maneta, a sis de l'Atlètic i a 11 del Madrid

A mesura que passen els partits el Barça ofereix una millor versió. A poc a poc els blaugranes s’han anat entonant i arriben a l’últim mes de l’any disposats a continuar firmant una temporada pràcticament immaculada. Si quan l’equip de Tito no jugava bé aconseguia guanyar gràcies a l’esperit competitiu dels jugadors, ara que està rodat els triomfs arriben amb molta més facilitat. Avui no es podia fallar i els culers han realitzat la millor actuació del curs per ser amos del millor inici de lliga de la història.

De nou Vilanova ha apostat per Busquets, Xavi, Cesc i Iniesta junts a l’onze titular. Andrés ha ensenyat a la resta de companys el camí que havien de seguir per sumar els tres punts en una acció individual on s’ha desfet  del seu marcador i ha finalitzat amb un xut centrat. Bielsa ha plantejat una defensa a l’home per tot el camp que feia imprescindible el desequilibri a través del dribbling enlloc de les combinacions, però amb pocs futbolistes que destaquin en aquest aspecte del joc –només Messi i Iniesta– el Barça ha trobat una altra solució: acumular d’homes al mig camp per deixar situacions d’un contra un a la zona ofensiva.

Piqué va dedicar el seu gol a la seva novia Shakira

Així ha arribat el gol de Messi, que s’ha amagat a l’esquena d’Amorebieta per sorprendre’l a l’espai i definir per sobre de Gorka. El central veneçolà ha estat a punt d’evitar el 2-0. Dos minuts abans Piqué havia aprofitat un refús en un córner per inaugurar el marcador. Dos cops massa forts per un Athletic que es veia superat totalment pel Barça. Amb avantatge el domini ha passat a ser aclaparador.

Alba i Adriano eren punyals per les bandes, Pedro s’oferia a l’espai i Cesc trencava línies per portar de bòlid els jugadors bilbaïns, que perseguien ombres per tot el camp. Xavi, assistent en el gol de Messi, dirigia l’orquestra amb la tranquil·litat habitual i a punt ha estat de connectar amb Jordi Alba en l’enèsima incorporació del lateral. Cesc també ha tingut el tercer amb un xut des de la frontal, el mateix lloc des d’on ha assistit Adriano perquè, ara sí, el brasiler culminés una primera part esplèndida.

Només el travesser ha evitat que el resultat fos més ampli abans del descans. Hauria estat el segon del compte particular de Messi, protagonista de la primera acció d’un segon temps on el públic s’ho ha passat tan bé fent l’onada com els jugadors sobre la gespa. Cesc s’ha afegit a la festa golejadora després d’una assistència màgica d’Iniesta, que novament ha fet una classe magistral des de la banda esquerra.

El gol d’Ibai Gómez (Adriano trencava el fora de joc) ha estat l’única errada d’un Barça que a poc a poc està recuperant la solidesa. Una taca que no ha embrutat el partidàs dels de Tito, que han continuat buscant la porteria de Gorka. La ‘maneta’, gràcies a la insistència de Pedro i Messi i deixava l’argentí a només un gol de Müller. Amb la feina feta han tingut minuts Montoya, Thiago i Song.

El Barcelona ha completat un enfrontament perfecte que automàticament converteix en positiu qualsevol resultat del derbi madrileny. El millor començament de lliga de tots els temps ja és blaugrana. Müller manté el seu rècord un partit més, però en el següent que jugui Messi té molts números de perdre’l.

Fitxa tècnica

• FC Barcelona: Valdés; Adriano (Montoya, 72’), Piqué, Mascherano, Alba; Xavi, Busquets, Cesc; Pedro, Messi i Iniesta (Thiago, 72’).
• Athletic Club: Gorka; Ramalho (San José, 72’), Ekiza, Amorebieta, Aurtenetxe; Iturraspe, De Marcos, Ander Herrera; Susaeta (Toquero, 63’), Aduriz (Llorente, 46’) i I. Gómez.
• Gols: 1-0, Piqué (22’); 2-0, Messi (24’); 3-0, Adriano (45’); 4-0, Cesc (56’); 4-1, Ibai Gómez (65’); 5-1, Messi (70’).
• Àrbitre: Mateu Lahoz (comitè valencià). Ha ensenyat targeta groga al local Busquets (25’) i als visitants De Marcos (33’), Iturraspe (55’) i Ander Herrera (90’).
• Incidències: espectadors al Camp Nou.

Primera victòria de l'Assignia

Hanga ha iniciat la guerra de triples que ha tingut lloc al Nou Congost entre l’Assignia Manresa i l’Asefa Estudiantes. Ferran Laviña l’ha seguit, Carl English ha replicat dues vegades a l’altra cistella i Ramsdell s’hi ha tornat anotant les tres vegades que ha llençat des de 6,75. Kirskay, més modest però molt constant, s’ha animat a sumar de dos en dos i amb les seves cistelles treballades a sota de la cistella ha arribat a posar l’Estudiantes quatre punts per davant (17-21). Tanmateix, cinc punts consecutius de DeVries han tornat a igualar el marcador i d’aquesta manera s’ha acabat el primer període d’un partit basat en els atacs d’ambdós equips i que prometia ser molt vistós (22-33).

Els manresans abandonen l'última posició a la classificació

Cap dels dos equips ha aturat el seu ritme d’anotació durant el segon període. English i Kirksay han continuat sumant com a referents de l’Estudiantes, mentre que Yanev sorprenia per part de l’Assignia i s’ha atrevit a anotar tant des de dins com des de fora (34-31). Els triples impossibles de Hanga s’han vist compensats a l’altra cistella pels del tirador de la lliga, Carl English, que no s’ha vist afectat en cap moment per la defensa zonal del Manresa. Els tirs lliures fallats per part dels homes de Ponsarnau (1/4) han donat un lleuger avantatge al conjunt madrileny, però els dos últims triples de DeVries i Hanga han capgirat el resultat una vegada més i el partit ha arribat al descans amb el vent a favor dels manresans (51-47).

A la represa del partit, la dinàmica ha estat exactament la mateixa: defenses fluixes, però un joc molt alegre a les dues cistelles. Als triples dels dos equips s’hi han sumat l’espectacularitat dels taps del Manresa i una esmaixada de Kuric que ha fet aplaudir el Nou Congost. Tres triples de DeVries, un amb tir lliure addicional, han mantingut l’Assignia per davant a l’electrònic (70-63). Ha estat Yanev qui, amb l’última cistella del tercer període, ha igualat el rècord històric de triples del club manresà en un mateix partit, que fins avui eren 16 i a partir d’avui seran 18. D’aquesta manera, el Manresa ha arribat a la recta final del partit per davant, però totalment concentrats després de les remuntades que han patit aquesta temporada i amb uns jugadors i un públic totalment entregats per a aconseguir la primera victòria (78-71).

El darrer període, un triple de Clark ha tornat a posar en marxa el marcador i ha apropat perillosament l’equip dirigit per Txus Vidorreta, però la defensa del Manresa ha estat molt més incòmode que durant la resta del partit i l’Estudiantes ha perdut un parell de pilotes importants (80-73). Un nou triple d’Adam Hanga i quatre tirs lliures consecutius de Javi Rodríguez arran d’una falta i una tècnica xiulades a Granger han estat les claus d’un parcial de 11-0 que ha obert l’escletxa definitiva al marcador (91-75). L’Assignia ha sabut mantenir la calma durant els tres minuts que quedaven i ha allargat cada atac per a mantenir aquesta diferència (97-84). Un últim triple de Yanev sumava el divuitè i igualava, per tant, el rècord històric des de 6,75 que havia aconseguit el Real Madrid. Així, malgrat els intents de l’Estudiantes de retallar la distància des de la línia de tirs lliures, el Manresa ha pogut deixar un resultat final capicua a l’electrònic i ha aconseguit per fi la primera victòria davant la seva afició.

Victòria a la Terra propícia amb 11 de casa

En un dia que s’anunciava excepcional per l’esdevenir de Catalunya, el Barça ha volgut fer-se un homenatge a costa d’un Llevant que venia amb la moral ben alta després de classificar-se per la següent ronda a l’Europa League. Els de Tito han oferit un recital amb un equip format íntegrament amb jugadors de la casa després de la lesió d’Alves a l’inici del matx.

No ha estat una sardana catalana, sinó més aviat un exquisit vals tirolès el que hem vist en una segona part superba, on s’han vist minuts de gran qualitat, gentilesa dels dansaires del mig del camp blaugrana.

El partit presentava les condicions perfectes per fer un cop de puny a la taula i demostrar que, encara al mes de novembre, la lliga pot començar a tenyir-se de blaugrana. Després de la inesperada derrota del Madrid, el líder havia d’aprofitar l’ocasió d’escapar-se una miqueta més, i parafrasejant un clàssic, “aquests no fallen”.

La lesió d'Alves va propiciar l'onze de la Masia

L’inici de l’encontre no ha estat fàcil. La disposició dels homes de JIM impedia la circulació dels blaugrana, acostumats a defenses tancades  però que no trobaven la fórmula per posar en problemes Munua. Ha estat, contràriament del que s’esperava, Valdés qui ha salvat la primera gran ocasió del partit desviant a córner un rematada de l’incombustible Barkero. Amb menys cabells que en els seus inicis, el jugador basc segueix gaudint d’una tècnica depurada.

Els locals han seguit avançant sense complexes, tot i que Messi i la seva colla també han tingut algunes ocasions per  avançar-se. Xavi amb un parell de xuts des de la frontal, i les internades d’Iniesta per la banda esquerra, eren el bagatge ofensiu de l’equip de Tito. La sensació era que el partit no estava en la dinàmica que el Barça necessitava.  En un dia excepcional, alguna cosa fallava en l’orquestra barcelonista, que no ha pogut passar de l’empat al descans.

Canvi radical

El pas pels vestidors ha fet canviar absolutament el signe del partit, i l’equip ha obert el cofre de l’essència del seu joc. Així, Iniesta ha fet arribar una pilota en forma de regal a Messi, qui no ha perdonat davant la sortida del porter i amb un sol toc a fer passar la pilota per sobre Munua. L’argentí tornava a sumar en la seva lluita particular amb la història.

No en tindria prou el de Rosario, avui amb una canellera dedicada al seu fill, que instants després que Barkero emmudís els aficionats culés amb un altre gran xut, ha tornat a aprofitar una jugada personal d’Iniesta per la banda esquerra. 2-0 i la sensació que el turbo estava accionat.

El propi jugador manxec es trauria abans del quart d’hora de la represa un xut sec que entraria després de tocar el travesser. El migcampista, que fa poc va celebrar el seu desè aniversari del seu debut, augmenta el nivell de joc temporada rere temporada, i sembla estar més a prop de Messi que el propi Cristiano, antagònic en estil de joc i en caràcter.

No seria l’última alegria de la nit, perquè minuts després Cesc enviaria la pilota al fons de la xarxa després d’una jugada col·lectiva i superar Munua. El partit estava dat i beneït i l’únic que quedava era pensar en si Müller veuria perillar el seu rècord una miqueta més.

No ha estat així, però a canvi hem pogut veure la redempció de Valdés aquesta temporada, qui necessitava un partit així i deixar la porteria a zero. El de l’Hospitalet ha fet algunes aturades de mèrit i ha arrodonit una brillant actuació a l’aturar un penal de Puyol i el posterior refús dels valencians.

Amb aquesta victòria, l’equip Vilanova ja ha igualat el millor inici de la història de la Lliga i confirma la seva millora jornada rere jornada, sobretot en l’aspecte defensiu. En un dia excepcional, el Barça ha aconseguit que les victòries es converteixin en quelcom massa normal.

 Fitxa tècnica

• Llevant UD:  Munua, Chris Lell, Navarro, Ballesteros, Juanfran, Diop, Iborra, Juanlu (Míchel, m.75), El Zhar (Rios, m.61), Barkero i Martins (Angel, m.68).
• Futbol Club Barcelona: Valdés, Alves (Montoya, m.14), Piqué, Puyol, Alba (Adriano, m.75), Xavi (Thiago, m.78), Busquets, Cesc, Iniesta, Pedro i Messi.
• Gols: 0-1, m.47: Messi. 0-2, m.52: Messi. 0-3, m.56: Iniesta. 0-4, m.63: Cesc.
• Àrbitre: Pérez Montero (C. Andalús). Ha tret targeta groga a Cesc i Puyol per part dels visitants.
• Incidències: Partit jugat al Ciutat de València, corresponent a la Jornada 13 del Campionat de Lliga BBVA davant 24.234 espectadors.

El Girona, líder provisional.

Dues rematades a porteria; dos gols. Amb aquesta efectivitat, el Girona ha derrotat el Lugo i ha fet el cim de la Segona Divisió A, on s’estarà, com a mínim, fins demà. Acabar la jornada en primera posició ja dependrà de l’Elx, que rebrà a casa l’Alcorcón, un altre dels favorits a jugar el play-off d’ascens. Sigui com sigui, haver arribat als 30 punts en només 14 jornades demostra que aquest Girona de Rubi va de debò.

El Girona és l'equip revelació de Segona A

Aquesta tarda, a un camp difícil com l’Anxo Carro, els gironins han demostrat que també saben guanyar sense desplegar el futbol d’atac que els caracteritza. Segurament, la pluja i la seva pròpia poca inspiració els ha perjudicat, però amb molt d’ofici han tirat el partit endavant. I això que se’ls ha complicat molt quan Iago ha marcat l’1-1 al minut 68 en un jugada que havia començat l’exgironí Óscar Díaz.

L’empat al gol matiner d’Acuña, que al 8′ s’havia imposat a la defensa rival per marcar de cap el 0-1 que inaguruava el marcador, feia justícia al control d’un Lugo que després ha intentat anar a més. I, tot i que semblava que se’n sortia prou bé i que tenia el Girona contra les cordes, Luso ha aparegut en escena per condemnar-lo. Encara no havien passat deu minuts de la igualada dels gallecs que el migcampista aragonès ha aprofitat una centrada de córner per fer l’1-2.

La seriositat defensiva i un Dani Mallo novament molt encertat –ha aguantat estoicament, tot i haver-se fet mal quan ha aturat la primera ocasió del partit– han mantingut el resultat. Un 1-2 que permet al Girona escriure un nou capítol de la seva història. Avui, dormirà líder de Segona. I no pas per casualitat. La feina ben feta l’ha portat fins aquí i dissabte que ve podrà lluitar de tu a tu contra el totpoderós Elx en un partit que ni els 5 euros que hauran de pagar els socis per veure’l poden ser excusa per quedar-se a casa. Montilivi ha d’acompanyar l’equip.

Fitxa tècnica

• Lugo: Yoel; De Coz, Pavón, Víctor Marco, Manu; Pita, Seoane, Pablo Álvarez, Rubén Durán (Tonetto, 70′), Iago Díaz; Óscar Díaz.
• Girona: Dani Mallo; Jose, Chus Herrero, Richy, Migue; Luso, Tébar, Acuña (Juanlu Hens, 68′), Felipe Sanchón (Jofre Mateu, 74′); Jandro (Kitoko, 80′) i Benja.
• Gols: 0-1, Acuña (8′); 1-1, Iago Díaz (68′); 1-2, Luso (77′).
• Àrbitre: González Fuertes (comitè asturià). Ha ensenyat targeta groga als visitants Luso (42′), Tébar (53′) i Juanlu Hens (70′).
• Incidències: uns 3.000 espectadors a l’Anxo Carro.

Dos gols més de Messi donen la victòria al Barça

La contundència golejadora està sent una de les característiques del Barça aquesta temporada. Una virtut que compensa la major debilitat defensiva que estan mostrant els blaugranes. Avui el Barcelona no ha fet un partit brillant, però amb tres xuts entre els tres pals n’ha tingut prou per superar un Saragossa en plantat.

La sorpresa de l’alineació blaugrana ha estat la no presència de Tello, ja que Tito Vilanova ha apostat per la davantera ‘MVP’. La notícia més esperada era el retorn de Puyol, però la tornada del capità a l’eix de la defensa no ha significat la desaparició dels problemes defensius del Barça. El Saragossa ha tingut les idees clares durant tot el partit, ha estat capaç de finalitzar diverses jugades i en l’única rematada entre els tres pals ha marcat a través de Montañés, de nou en una segona acció després d’un córner.

El gol suposava l’empat a un, ja que Messi s’havia encarregat d’inaugurar el marcador després d’una bona combinació amb Jordi Alba. Sense Alves (avui ha jugat Montoya), la majoria dels atacs del Barcelona s’han concentrat a l’esquerra. Amb l’1-1 l’equip de Vilanova no ha perdut la paciència i quan el Saragossa encara estava decidint si continuar atacant o tancar-se a l’àrea ha arribat el segon.

El córner picat en curt ha acabat amb assistència de Messi per Alex Song, que s’ha estrenat com a golejador blaugrana. A part del gol, el camerunès ha rendit a un bon nivell i ha tornat a demostrar que, si juga a la seva posició, és un recanvi fiable quan no hi sigui Busquets.

A diferència del que és habitual i tot i que els blaugranes dominaven la pilota i el ritme, el partit no s’ha convertit en un atac-i-gol continu del Barça. Els homes de Manolo Jiménez, més descansats, han imprès una alta intensitat a l’enfrontament que els ha permès mantenir els culers lluny de la porteria de Roberto.

La dinàmica s’ha mantingut en els minuts inicials de la segona part. El Barcelona es trobava còmode a camp propi, però tenia dificultats per connectar amb els jugadors de davant a terreny rival. Però Messi és molt bo i, després de molta estona sense intervenir, ha sentenciat el Saragossa. L’argentí continua sumant, com a mínim, de dos en dos en aquesta lliga. El rècord de Muller ja és a set gols i la quarta Pilota d’Or, més a prop.

L’ovació d’una nit poc lluïda se l’ha endut Puyol, quan a quinze minuts per al final ha estat substituït per Bartra. També han tingut minuts Tello i Cesc, que han entrat per Villa i Pedro, que han acusat el jet lag i han participat molt menys del que és habitual.

Tres punts més en un partit on els blaugranes no han estat clarament superiors però que han sabut tirar endavant sense patir. Dimecres tocarà certificar el pas als vuitens de la Champions en la visita a Moscou.

Fixa tècnica

• FC Barcelona: Valdés; Montoya, Piqué, Puyol (Bartra, 75’), Alba; Xavi, Song, Iniesta; Pedro (Cesc, 78’), Messi i Villa (Tello, 61’).
• Saragossa: Roberto; Goni, Pintér, Álvaro, Paredes; Zuculini (Wilchez, 58’), Movilla, Apoño, Montañés; Víctor (H. Postiga, 73’) i Aranda (Stefan, 81’).
• Gols: 1-0, Messi (15’); 1-1, Montañés (23’); 2-1, Song (27’); 3-1, Messi (61’).
• Àrbitre: Ayza Gámez (comitè valencià). Ha ensenyat targeta groga al visitant Zuculini (48’).
• Incidències: 73.428 espectadors al Camp Nou.

Espanya, a semifinals

Espanya ha derrotat 3-2 a Rússia i estarà en semifinals. El combinat nacional es va sobreposar al primer gol de Ciril i va aconseguir anar-se'n al descans amb un avantatge de dos gols, aguantant tot i les escomeses rivals, el resultat. Juanjo, amb una supèrbia actuació sota els pals, va ser el protagonista del partit.

Els camins més durs, però gratificants són costa amunt i Espanya, seguint a més amb la tònica habitual dels quarts de final, va culminar una contundent remuntada davant Rússia, que val unes semifinals.

La selecció espanyola es va trobar al segon minut de joc amb un gol en contra. Un veloç rematada de Ciril a servei de córner. L'equip dirigit per Sergey Skorovich es va postular llavors amb més força donada que pels comentaris previs com un rival fort, precís i complicat de batre, però la fortalesa d'Espanya es va mostrar inalterable.
Ortiz, després d'una jugada combinada de Aicardo i Fernandao, no només va aconseguir l'empat als dos minuts del xut de Ciril, sinó que va deixar veure al seu rival que qualsevol fet positiu, fins i tot la més lleugera de es avantatges no seria fàcil de aconseguir. Segura del seu joc, Espanya va voler portar la iniciativa arribant més que els russos, tenint a més, un gran Juanjo quan les puntuals arribades del rival posaven en perill el marcador.
Així, l'avantatge de la Roja es va incrementar gràcies a un gegant Fernandao-participar en els tres gols espanyols-, que va aprofitar una passada de Aicardo i de Lozano, que després d'un xut al pal recollir el seu propi rebuig per convertir el tercer, tancant amb 3-1 el resultat a la primera part.
A la segona part, Rússia va mostrar una cara més dinàmica, visitant amb assiduïtat a Juanjo, una assegurança i salvació en diversos trets. La seva gran actuació, unida al criteri defensiu d'Espanya, va mantenir l'avantatge fins al minut 34, on el joc de cinc amb Sergeev i la mala fortuna van posar en perill el combinat nacional, i és que en una de les primeres jugades en inferioritat numèrica, Alemao, no va poder aclarir amb èxit una pilota en la línia de gol.
La tensió va anar en augment a causa d'un 'gol fantasma' de Torras i un tret de Ciril que va treure Juanjo in extremis, un veritable mur davant el joc de porter-jugador, i alhora un dels grans artífexs que Espanya estigui en semifinals . 3-2 final, que permet que el combinat nacional, davant Itàlia, es jugui el pas a la final.

Nova samarreta a la selecció catalana

Aquest migdia, al Museu Colet, s’ha presentat la samarreta que lluirà la selecció catalana a partir del proper partit, el que es disputarà el pròxim 2 de gener a Cornellà-El Prat contra un rival que, segons el president de la Federació Catalana de Futbol, Andreu Subies, es podria donar a conèixer la setmana que ve. L’acte ha reunit el bo i millor del futbol català, des d’autoritats com Ivan Tibau, secretari general de l’esport (o el seu predecessor en el càrrec, Josep Maldonado) i l’excandidat a la presidència del Barça, Agustí Benedito, fins al mateix seleccionador, Johan Cruyff, o alguns dels jugadors de l’absoluta, com ara el blanc-i-blau Joan Capdevila o el blaugrana Isaac Cuenca. La sala, doncs, estava plena a vessar, no hi cabia ni una agulla.

Per inaugurar l’acte ha pres la paraula el president Subies, que primer ha volgut agrair l’assistència a tots els presents, seguidament s’ha enrecordat de tot el futbol català i ha tancat amb un “la Federació estarà sempre al capdavant de la voluntat d’aquest país”. Després ha parlat Francesc Solanellas, d’Astore (la marca de la samarreta), que ha avançat que tindria “un clar exponent de la imatge de Barcelona i de Catalunya”. I ha tancat el torn de paraules el secretari general de l’esport, Ivan Tibau, que ha volgut agrair la tasca de Johan Cruyff, que dirigirà aquest gener el seu últim partit, i que també ha destacat especialment el moment que viu el país, començat l’11 de setembre, que continuarà amb el 25 de novembre i que diu que vol culminar el 2 de gener. Ha assegurat que aquests partits potser és hora “que comencin a passar a la història”.

La samarreta

El nou model de samarreta que lluirà la selecció catalana

Després d’aquesta breu però intrigant espera ha arribat el moment que tothom esperava, el de desvelar el disseny de la nova samarreta de la selecció. Els encarregats de fer-ho han estat els que havien intervingut anteriorment a la ronda de parlaments i el seleccionador, Johan Cruyff, que han descobert una samarreta innovadora, dissenyada pel barceloní Custo Dalmau. Ara hi governa el blau marí, amb l’originalitat d’incorporar un tret molt nostrat com és la flama del Drac de Sant Jordi, símbol de Catalunya, que recorre la part dreta de l’esquena, la superior, l’espatlla esquerra, i arriba fins al pit. A més, l’escut incorpora una novetat de tipus tècnic, i és que està fet amb el sistema Flock Satin, que fa que sembli brodat i que tingui relleu. Finalment, la senyera també hi és present, tant al coll com a la part inferior del dorsal.

Hi ha hagut l’ocasió, a més, de veure aquests models posats (amb pantalons i mitgetes, que també són blaves i amb la senyera) ja que mitja dotzena de nois del futbol de base del país han lluït tant l’equipació normal com la de porter. Dos, a més, ho han fet amb pantalons de carrer, cosa que mostra que, a part de vestir les seleccions de futbol, futbol sala i futbol platja (de totes les categories), també hi ha la intenció que sigui una samarreta que es pugui portar un dia de cada dia, i no estrictament per jugar a futbol.

Subies i Cruyff

Quan ha acabat l’acte, han ofert una roda de premsa el president i el seleccionador. Aquest últim, quan se li ha preguntat per què plegava, ha fet servir el seu humor habitual, dient que es jubilava perquè ja tenia 65 anys, mentre Subies ha driblat les preguntes referents al possible substitut. S’ha posat a més especial èmfasi a agrair als jugadors el compromís que tenen, que Subies ha remarcat que ja fa 10 o 12 anys que dura i que ells només procuren de mantenir. En aquest sentit, quan volent anar més enllà se li ha preguntat què hauria de passar perquè es pogués competir internacionalment, ha respost amb un rotundament: “No en tinc ni idea: em limito als meus problemes”, i ha acabat assenyalant la dificultat que ja els suposa organitzar un partit a l’any.

Triomf amb sofriment

Un partit solucionat a la mitja part era el millor remei per al Barça després de la derrota contra el Celtic. Quan l’àrbitre ha assenyalat el final dels primers 45 minuts el marcador de l’Iberostar Estadi reflectia un 0-3 incontestable. Però dos gols en dos minuts del Mallorca a l’inici del segon temps han tornat a connectar els balears al partit i han obligat als blaugranes a treballar fins que Messi ha deixat clar que els tres punts volarien cap a Barcelona.

Ahir Tito Vilanova va comentar que mentre ell fos entrenador l’equip mantindria el mateix estil, però que hi havia coses a millorar. Una d’elles, el xut llunyà. Els jugadors ho sabien i avui han demostrat que no han oblidat aquesta faceta del joc: els tres primers gols han arribat des de fora l’àrea. Xavi, de falta, Messi, amb la col·laboració d’Aouate, i Tello han trobat en la rematada llunyana la via per trencar la defensa balear. En canvi, quan el Barça ha intentat crear ocasions amb passades interiors o centrades laterals sempre apareixia una cama d’algun jugador del Mallorca que tallava la jugada.

Al Barça li ha costat avui un partit, a priori, fàcil

El control per part blaugrana era total i Caparrós semblava entregar el partit amb el canvi d’Alfaro per Hemed, el pitxitxi de l’equip balear, al descans. Però en un obrir i tancar d’ulls ha canviat l’escenari del partit. Una errada de Mascherano ha propiciat la recuperació de Víctor, i Pereira, sol a l’altra banda ha fet l’1-3, que encara no era perillós. Dos minuts més tard, penal clar per mans de Busquets i gol de Víctor.

L’enfrontament s’ha convertit en una anada i tornada que no beneficiava gens els interessos del Barça. Fins que Messi ha decidit que ja n’hi havia prou. Una canonada de l’argentí a l’escaire –aquest cop des de l’interior de l’àrea– ha sentenciat un Mallorca que ha vist com s’esvaïen les opcions de remuntada. Amb els dos gols d’aquesta tarda Messi ha escrit una nova pàgina de la seva història. El 10 culer ja ha superat els 75 gols de Pelé en un any natural (ja n’ha fet 76) i ara va camí dels 85 del Torpedo Muller.

Amb el partit resolt, Bartra ha entrat per Mascherano i, molts partits després, hem tornat a veure un eix de la defensa format per dos jugadors que tota la vida han sigut centrals. Avui Piqué ha tornat a ser titular i, tot i que no ha pogut solucionar els problemes defensius que el Barça està tenint aquesta temporada, s’ha mostrat segur i quan ha intervingut ho ha fet amb contundència.

Els blaugranes han complert l’objectiu. Tres punts més, continuen imbatuts i el Madrid començarà el partit al camp del Llevant a onze. El proper partit, dissabte que ve contra el Saragossa després d’una jornada de seleccions que provocarà l’èxode de futbolistes per tot el món.

Fitxa tècnica

• RCD Mallorca: Aouate; X.Navarro (Marc Fernández, 82’), Geromel, A. Conceiçao, Bigas; Nsue, Pina, Martí (Fontàs, 73’), Pereira; Víctor i Hemed (Alfaro, 46’).
• FC Barcelona: Valdés; Alves, Piqué, Mascherano (Bartra, 84’), Jordi Alba (Montoya, 87’); Xavi, Busquets,Cesc; Villa (Alexis, 66’), Messi i Tello.
• Gols: 0-1, Xavi (27’); 0-2, Messi (43’); 0-3, Tello (44’); 1-3, Pereira (54’); 2-3, Víctor, de penal (57’); 2-4, Messi (70’).
• Àrbitre: Iglesias Villanueva (comitè gallec). Ha ensenyat targeta groga al local Martí (27’) i al visitant Busquets (56’).

El 3-4-3 recurs exclusiu

Tito Vilanova va deixar clar a la pretemporada que el sistema tàctic base seria el 4-3-3. En cap moment dels partits de preparació va provar el 3-4-3 que Guardiola havia introduït en l’última temporada. L’entrenador del Barça, però, ha trobat en aquesta distribució de jugadors la clau per solucionar enfrontaments encallats.

Els tècnics dels rivals dels blaugranes ja preparen el partit amb nombrosos sistemes d’ajudes per frenar els moviments de Messi i quan l’equip no pot superar-los, col·locar un futbolista per davant de l’argentí sembla ser la millor recepta. L’Spartak, el Granada i el Sevilla han sucumbit davant la variant tàctica proposada per Vilanova als minuts finals. Contra el russos i els granadins va ser Alexis qui va fer la funció de fixar els centrals i ahir va ser el torn de Villa.

Al fet d’haver de vigilar un futbolista més s’hi afegeix el cansament acumulat de molts minuts defensant i arriba un moment que els rivals del Barcelona ja no arriben a les ajudes, ja no són a temps de posar el peu per tallar passades o refusar xuts i, en definitiva, deixen més espais.

A partir d’aquí, els extrems del Barça s’introdueixen amb més facilitat a l’interior de l’àrea, Messi té més llibertat i, com a conseqüència, sembla que els nois de Tito recuperen la millor versió. En els últims tres partits els blaugranes han marcat vuit gols. D’aquests vuit, sis han arribat quan els culers ja jugaven amb el 3-4-3.

És cert que el fet de jugar amb tres defenses converteix el partit en una ruleta russa —només cal recordar l’ocasió d’Orellana—, però Vilanova no va deixar cap dubte a la roda de premsa posterior al partit contra el Granada: “Si perdíem, perdíem un punt. I jo volia sumar-ne tres”. Aquest equip vol guanyar tots els partits, encara que perdi al minut 88, com va passar ahir. Potser seria bo provar el 3-4-3 des del principi per no haver d’anar a corre-cuita al final.

Johan Cruyff deixa la selecció catalana

L’etapa de Johan Cruyff al capdavant de la selecció catalana de futbol s’acabarà aquest Nadal. Segons ha comunicat la Federació Catalana de Futbol (FCF) aquesta tarda, l’holandès es va reunir ahir amb el president, Andreu Subies, per explicar-li la decisió.

Cruyff considera que és el moment de tancar un cicle a Catalunya en què ha estat jugador, entrenador i seleccionador. Se’n sent “molt orgullós” i assegura que acaba “amb bon gust de boca”. “Ser seleccionador de Catalunya ha estat la meva manera d’agrair al país i a la seva gent tot el que han fet per mi”, subratlla l’encara seleccionador català.

Dirà adeu després del partit del 2 de gener

Amb data, però sense rival

L’últim partit de Cruyff a la banqueta de la selecció catalana ja té data: serà el dimecres 2 de gener a l’estadi de Cornellà-el Prat. El tradicional amistós de cada Nadal, però, encara no té rival confirmat, tot i que és molt probable que sigui alguna selecció africana. Els combinats d’aquest continent estaran en plena preparació de la Copa d’Àfrica, de manera que són els més accessibles.

L’any passat Catalunya ja es va enfrontar contra Tunísia, amb qui va empatar a zero. Va ser el tercer partit de Cruyff com a seleccionador. En els dos anteriors, l’exjugador i entrenador del Barça havia guanyat l’Argentina i Hondures, per 4-2 i 4-0, respectivament.

Derrota inesperada a Celtic Park

‘You’ll never walk alone’. Els aficionats del Celtic tenien clar que avui més que mai havien de ser el jugador número dotze si volien que el seu equip aconseguís un resultat positiu contra el Barça. Les samarretes i bufandes verd-i-blanques han convertit les grades de Celtic Park en un bonic mosaic durant els 90 minuts. I amb el xiulet final la festa del 125è aniversari del primer partit oficial del club escocès ha estat completa. L’equip de Glasgow ha fet gala del futbol britànic i n’ha tingut prou amb un córner i una pilotada llarga per vèncer els blaugranes. Els homes de Tito Vilanova han topat una vegada i altra contra la defensa del Celtic i un immens Forster que ho ha aturat tot fins al minut 90, quan Messi ha fet el 2-1 final.

En els últims anys estàvem acostumats a veure Dani Alves incorporant-se a l’atac constantment gràcies als espais que creaven les diagonals de l’extrem d’aquella banda cap al centre. L’arribada de Jordi Alba ha dotat d’equilibri al Barça i avui era Alexis qui s’unia a Messi perquè el lateral arribés des del darrere. Per aquí s’ha generat la primera ocasió, un xut alt de l’argentí. Al 10 avui se l’ha vist més despert que en el partit contra el Celta i a la mitja hora ha rematat al travesser.

Foster, un magnífic porter

Aleshores els locals ja s’havien avançat en pràcticament l’única arribada a l’àrea de Valdés. Jordi Alba (1,70m) poca cosa ha pogut fer contra els 1,88m de Wanyama, que ha marcat amb un cop de cap ajustat al pal.

L’atreviment dels escocesos ha acabat amb l’1-0. A partir d’aquí han optat pel mateix plantejament que gairebé els va permetre donar la sorpresa a Barcelona i que avui els ha funcionat: tots tancats i observar el pas dels minuts, que corrien al seu favor. El Barça no ha traït el llibre d’estil i ho ha intentat amb la paciència que caracteritza el seu joc de possessió. L’equip de Tito Vilanova ja atacava per les dues bandes –Alves ha estat a punt de controlar una pilota que l’hauria deixat sol davant Forster– i el pal ha tornat a evitar el gol blaugrana després d’un cop de cap d’Alexis. El xilè, més còmode a la punta de l’atac que a la banda, ha complert la funció de fixar els centrals per alliberar Messi.

El descans ha estat una bombona d’oxigen per un Celtic cada cop més aculat que ha tornat a sortir amb forces a la segona part. Els blaugranes no han trigat en plantar-se a l’àrea local, però l’envergadura de Forster era insuperable. El porter anglès ha blocat un bon xut de Messi i més tard ha esvaït un doble intent d’Alexis. Aquesta ha estat l’última acció del xilè abans de ser substituït per Villa. Sota una intensa pluja han entrat Piqué, que reapareixia 50 dies després de la lesió, i Cesc. Vilanova ha estat valent, ja que Fàbregas ha ocupat el lloc de Song.

El Barça sacrificava l’equilibri defensiu per mantenir el joc de Xavi i Iniesta i intentar trencar la poblada muralla escocesa amb les incorporacions de Cesc. Però els culers s’han perdut en diagonals de Messi, centrades d’Alves i xuts llunyans que no trobaven porteria. I la sentència ha arribat a set minuts per al final. Xavi no ha controlat un servei llarg de Forster i Watts, sol perquè els centrals no esperaven l’errada del terrassenc, ha superat Valdés.

El gol de Messi a l’inici del temps afegit ha posat emoció als quatre minuts extres que ha durat el partit. Però ja era tard. La dedicació de l’argentí al seu fill ha tingut un regust amarg i la classificació per als vuitens de final haurà d’esperar. No només això, sinó que el Barça ara sí que ja no es pot permetre una altra ensopegada si no vol veure perillar la primera plaça del grup.

Fitxa tècnica

• Celtic FC: Forster; Matthews, Ambrose, Wilson, Lustig (Watt, 72’); Commons, Wanyama, Ledley, Mulgrew; Samaras (Bkayal, 79’) i Miku.  
• FC Barcelona: Valdés; Alves, Bartra (Piqué, 71’), Mascherano, Jordi Alba; Xavi, Song (Cesc, 71’), Iniesta; Pedro, Messi i Alexis (Villa, 65’).
• Gols: 1-0, Wanyama (21’); 2-0, Watts (83’); 2-1, Messi (90’).
• Àrbitre: Bjorn Kuipers (HOL). Ha ensenyat targeta groga al local Miku (41’), i als visitants Song (13’) i Alba (66’).

Victòria amb el primer rècord de l'"era Tito"

Avui s'ha fet entrega de la pilota d'or i del Prícipe d'Astúries

El primer rècord del Barça de Tito Vilanova ja ha caigut. Amb la victòria d’avui contra el Celta els blaugranes han aconseguit el millor inici de la història del club al lliga i han igualat el del Madrid de la temporada 1991-92 amb nou partits guanyats i un empat.

Contra un dels equips que més vol la pilota de la lliga Tito Vilanova ha apostat per fer sortir el mig camp més tocador possible amb Busquets, Xavi, Iniesta i Cesc. Però el 3-4-3 que fins ara havia estat una reacció per solucionar partits enlloc d’una proposta no ha funcionat d’inici. Al Barça li faltava amplitud per crear espais interiors, tot i que d’oportunitats no n’han faltat. Dos xuts alts de Cesc i Iniesta i dos intents de vaselina de Messi demostraven que la qualitat individual tapava les mancances tàctiques col·lectives.

Amb la reestructuració per passar a la defensa de quatre ha arribat la primera ocasió del Celta i la primera intervenció d’un Valdés providencial que ha salvat el mà a mà amb Iago Aspas. Els problemes defensius han continuat existint per la falta de velocitat de Busquets, però amb Jordi Alba i Adriano incorporant-se a l’atac ha arribat la fluïdesa ofensiva. Cesc no ha connectat per poc una centrada del lateral esquerre i tot seguit el lateral dret ha inaugurat el marcador. Adriano ha obert a la banda per Pedro i ell mateix ha rematat al primer pal la pilota posada pel canari (1-0, 20’).

La resposta dels home de Paco Herrera, que creaven perill en cada contraatac, només ha trigat tres minuts. Una triangulació ràpida al mig camp ha seguit amb una passada llarga per a Álex López. El migcampista ha vist com Valdés desviava el seu xut, però Mario Bermejo, més hàbil que Adriano ha recollit el rebot per establir l’empat (1-1, 23’). En aquests minuts bojos els blaugranes s’han tornat a avançar a través d’una gran jugada col·lectiva on han intervingut Xavi, Villa i Iniesta i que ha acabat amb assistència del de Fuentealbilla pel Guaje (2-1, 25’).

Jordi Alba, per fer el tercer

La mala notícia del partit ha estat la lesió d’Adriano a l’adductor de la cuixa dreta que l’ha obligat a abandonar el terreny de joc al minut 38. El seu lloc l’ha ocupat Dani Alves, que cada dia està més a prop de la seva millor versió. El segon canvi del Barça ha estat el de Bartra per Cesc al descans perquè Busquets tornés al mig camp.

Tot just començar el segon temps Iago Aspas, el jugador amb més classe del Celta, ha enviat un xut enroscat fora per molt poc. Poc després ho ha intentat amb un llançament de falta que Valdés ha blocat. En canvi el Barça ha aprofitat la primera oportunitat que ha generat en els segons 45 minuts. Jordi Alba per Iniesta, aquest per Villa i l’asturià de nou per al primer que ha superat Javi Varas i ha marcat amb la dreta (3-1, 60’). Un gol que no hauria d’haver valgut perquè Alba estava en posició de fora de joc.

El Celta no ha baixat els braços i ha mantingut la idea de futbol que ha practicat durant aquest inici de temporada, però ha estat incapaç de reduir distàncies tot i que Herrera ha fet entrar dos homes ofensius: De Lucas i Park.

Només faltava el gol de Messi per arrodonir un partit poc brillant que s’ha decidit per la major efectivitat culer. L’argentí l’ha buscat durant els 90 minuts però avui no ha estat encertat i ha acabat sent protagonista per un cop al genoll que ha deixat en silenci tot el Camp Nou. Finalment no ha estat res.

Tres punts més per al Barça, avui sense tenir un domini clar del ritme però demostrant un cop més l’ànima competitiva d’aquest equip. Dimecres els blaugranes tenen la primera oportunitat per certificar el pas als vuitens de la Champions.

Fitxa tècnica

• FC Barcelona: Valdés; Adriano (Alves, 38’), Mascherano, Jordi Alba; Busquets, Xavi, Iniesta, Cesc (Bartra, 46’); Pedro, Messi i Villa (Alexis, 77’).
• RC Celta: Javi Varas; Hugo Mallo, Túñez, Vila, Lago; Augusto (Toni, 87’), Oubiña, A. López (Park, 79’), Krohn-Dehli; Bermejo (De Lucas, 66’) i Iago Apas.
• Gols: 1-0, Adriano (20’); 1-1, Bermejo (23’); 2-1, Villa (25’); 3-1, Jordi Alba (60’).
• Àrbitre: Fernández Borbalán (comitè andalús). Ha ensenyat targeta groga al local Bartra (72’) i als visitants Iago Aspas (61’), Oubiña (71’).
• Incidències: 82.978 espectadors al Camp Nou.

Crítica personal als entrenadors

Alguns entrenadors pensen que han inventat el futbol.

Nacho Fernández

No em crec l'amo i senyor del futbol, però em veig en condicions, pels anys que porto relacionat amb aquest esport i els conceptes adquirits, de criticar els entrenadors que tenen bons jugadors en varies posicions i es dediquen a reinventar situacions i esquemes dels seus equips quan l'única cosa que fan és empitjorar la qualitat del jugador que deixen a la banqueta, que no pot executar, demostrar i entrenar la seva capacitat futbolística. Aquesta crítica va per qualsevol dels qui fan això, començant per dos grans entrenadors, dels millors del món: Tito Vilanova i Jose Mourinho.

Ricardo Kaka'

És ben sabut que el portugués, per molt que ho negui, no fa jugar molt als canterans i, quan ho fa, és en una posició no habitual; com és el cas de Nacho, que és central i dretà pur, des de que va néixer, però Jose Mourinho no accepta aquesta realitat i el col·loca de lateral esquerre; i després es queixa de l'entrenador del R. Madrid Castilla perquè no el col·loca de lateral esquerre al seu equip. Mourinho no deu recordar que el lateral esquerre està ocupat per un compatriota seu, al que va fitxar ell mateix presionant a Florentino Pérez. El portugués, no només impedeix la progressió dels joves jugadors, sinó que també frena estrelles per les que es van arribar a pagar quantiats indesxifrables de diners: UN ESCÀNDOL.

Rio Mavuba

Roman Neustädter

No només el portugués fa aquestes coses: Tito Vilanova, tenint un gran central com és Marc Bartra, es dedica a comprar un mig centre que no ha jugat mai a la seva vida de central per ubicar-lo ÚNICAMENT com a central. Marc Bartra, un dels millors centrals que ha passat per la Masia (amb el permís de Puyol, Piqué & cía), no surt als plantejaments del tècnic que no el fa jugar ni quan tres quartes parts de la defensa del Barça es lesionen; en canvi, s'estima més gastar milions en un mig centre que, en la meva opinió, no val el preu que el Barça ha pagat per ell, i no m'acaba de fer el pes com a central, quan podria fer jugar Bartra i fitxar un mig centre més barat com Rio Mavuba (Lille) o Roman Neustädter (Shalke 04), però pel que estem veient, prefereix enfonsar el jove central.

En fi, tot plegat un disbarat. Molt presumir de cantera, però Tito encara no ha fet el pas com a entrenador del Barça de fer debutar un jugador de les categories inferiors.


ALBERT RIERA I VELASCO

Peu i mig a vuitens de la Copa del Rei

En un estadi de Mendizorroza vestit de gala per l’ocasió, el Barça ha debutat a la Copa del Rei amb una victòria molt treballada contra l’Alabès que deixa la classificació per vuitens de final pràcticament encarrilada. Tot i dominar clarament el partit i gaudir de vàries ocasions, els blaugrana no s’han pogut avançar fins a cinc minuts del descans amb un gol de Villa. Precisament cinc minuts després de la represa, Iniesta ha marcat el segon i Cesc, en el tram final, ha sentenciat el matx.

Tito Vilanova ha dissenyat un equip amb set canvis respecte l’alineació que va presentar en la darrera jornada de lliga. Pinto, com sempre a la Copa, ha estat titular. A la defensa només ha repetit Montoya, avui al lateral esquerra amb Bartra i Mascherano com a parella de centrals i Alves, que tornava després de tres setmanes lesionat, per la banda dreta. Al mig del camp la gran novetat ha estat Sergio Roberto, acompanyat per Iniesta i Busquets, que ha actuat com a pivot defensiu. A dalt, Cesc de fals nou i Alexis i Villa, per les bandes.

Messi, Xavi, Pedro, Valdés i Jordi Alba s’han quedat a Barcelona però el seu equip no els ha trobat a faltar. Des del primer minut, els blaugrana han estat fidels al seu estil de joc i no han tardat gaire a fer-se amb el control de la pilota. L’Alabès ha començat molt endollat i intentava crear perill buscant ràpids contraatacs, però perdia la pilota amb massa facilitat i s’ha anat diluint a mesura que passaven els minuts.

El Barça no va tenir problemes per doblegar l'Alavés

Si en un primer moment els faltava profunditat, els blaugrana mica en mica han anat trobant espais i han començat a crear perill, sobretot des de la banda dreta. Un cop de cap d’Alexis i un xut llunyà de Villa han estat les primeres ocasions dels de Tito Vilanova.

El Barça seguia trepitjant l’àrea dels vitorians amb molta facilitat i el matx s’ha anat convertint en un monòleg dels blaugrana, que han seguit generant ocasions gràcies a una gran tasca a la zona de mitjos. Sort n’han tingut els locals del seu porter Urtzi, que amb dues grans aturades, el mateix minut (23’), ha evitat el gol dels catalans; primer refusant una centrada xut d’Alves i després un potent xut d’Alexis des de fora l’àrea.

La insistència i el domini acaben tenint el seu premi

L’Alabès ha aguantat com ha pogut el joc blaugrana, però no ha estat capaç d’acostar-se a la porteria de Pinto amb mostres de perill. I quan semblava que s’arribaria a la mitja part amb taules al marcador, ha aparegut David Villa, que ha rebut l’esfèrica a la frontal i amb un potent xut, que ha tocat l’escaire i ha entrat, ha posat el 0-1 al marcador. Un gol just abans del descans que feia justícia al que s’havia vist sobre el terreny de joc.

A la represa, els locals han sortit a totes i, fins i tot, han tingut l’empat al seu abast, però Montoya ha pogut aturar a temps Guzmán, després que dribles Mascherano dins de l’àrea. I de l’1-1 s’ha passat al 0-2, quan en la següent jugada Iniesta ha aprofitat una pilota morta a la frontal de l’àrea per inventar-se una rosca increïble i enviar la pilota en tot l’escaire. Encara hagués pogut ser pitjor pels vitorians, si només dos minuts després l’àrbitre no hagués anul·lat un gol d’Alexis per un fora de joc molt dubtós.

Amb el partit ja mig sentenciat, els blaugrana han seguit dominant el matx i tocant còmodament. L’Alabès no ha abaixat els braços i buscava un gol que el posés a l’eliminatòria, però només era capaç d’inquietar la porteria de Pinto amb atacs esporàdics.

En el tram final del matx, el Barça ha seguit dominant la possessió de la pilota i gaudint d’ocasions per augmentar el marcador, però no ha estat fins a dos minuts del final quan ha pogut marcar el tercer. Alves ha arribat fins la línia de fons i ha centrat una pilota bombada que Cesc ha rematat a plaer. Abans que l’àrbitre xiulés el final l’Alabés ha pogut fer el gol de l’honor però Llamas ha fallat davant Pinto.

Amb aquesta victòria, l’equip de Tito Vilanova posa peu i mig a vuitens de final i aconsegueix el dotzè triomf de la temporada. El Barça del de Bellcaire d’Empordà encara no sap què és perdre en partit oficial.

La fitxa técnica
Barça: Pinto; Alves, Mascherano, Bartra, Montoya; Busquets (Song, 53’), S.Roberto, Iniesta (Dos Santos, 73’); Alexis, Cesc i Villa (Tello, 69’)
Alabès: Iturrioz; Rubio, J. Hernández, Agustín, Manu García; Beobide, Delgado; Jonan (Luismi, 70’) García, Guzmán, Asier; Viguera (Sergio Llamas, 85’).
Gols: 0-1: Villa (40’); 0-2: Iniesta (50’), 0-3: Cesc Fàbregas (88’).
Àrbitre: J.A. Teixeira Vitienes (comitè càntabre). Ha ensenyat groga a Guzmán per part dels locals.
Incidències: 15.000 espectadors a Mendizorroza.