ENSOPAGADA

Mal partit del Barça, que s’ha vist superat per a un Real Madrid més eficaç, intens i ordenat. L’equip blaugrana ha començat molt ficat en el partit amb dos intents consecutius d’Iniesta i Messi en dos minuts, però el que semblava que seria un assetjament a la porteria de Diego López, s’ha quedat en res. El Barça ha mogut la pilota horitzontalment com en els últims partits però li ha faltat profunditat per tal d’arribar amb opcions clares a la porteria.

El Barça més previsible s'ha vist superat per un rival que ha jugat fenomenal

I el Madrid ha fet el seu joc, el del contraatac, al que sap jugar i que executa de manera elèctrica i eficaç. En una d’aquestes, al minut 13, Cristiano Ronaldo ha guanyat el duel amb Piqué, que li ha fet un clar penal. El mateix portuguès ha materialitzat la pena màxima en el 0-1. A partir d’aquí, el Madrid ha esperat ordenat el Barça, que no ha sabut trobar manera d’inquietar la porteria rival. Només en la primera part podem destacar un penal no xiulat a Pedro de Xabi Alonso al minut 34 i un llançament de falta de Messi al 41, que ha passat ajustat al pal.

La segona part ha continuat amb el mateix guió: el Madrid ordenat a darrere, esperant fer mal al Barça al contraatac, i un Barça sense idees i molt previsible. Abans de la sentència del Madrid, s’ha de destacar als 51 minuts una doble ocasió amb xut final de Busquets que ha desviat Diego López, i just abans del segon gol blanc, una ocasió per a Iniesta. I als 57 minuts, gerra d’aigua freda amb el segon gol de Cristiano Ronaldo, després d’una gran jugada de Di María, que ha refusat bé Pinto. Altra vegada al contraatac i en velocitat. Més tard, al 67’, Varane a la sortida d’un córner ha sentenciat definitivament el partit amb el 0-3. El Barça només ha pogut escurçar distàncies al final del partit (88’) amb un gol de Jordi Alba.

Poca reacció des de la banqueta; primer en el plantejament, ja que s’ha repetit l’onze titular que va perdre a Milà i que no va crear gairebé ocasions, i després en el transcurs del partit, en què el primer canvi ha arribat després que el Madrid marqués el 0-2. Tocarà aixecar-se, i per això alguna cosa haurà de canviar per tal de modificar el guió. La primera oportunitat, dissabte a les 16.00 hores al Bernabéu.

Fitxa tècnica

FC Barcelona: Pinto, Alves, Piqué, Puyol, Alba, Sergio Busquets, Xavi(Thiago,73), Iniesta, Cesc (Villa, 59’), Pedro (Tello,71) i Messi
Real Madrid: Diego López, Arbeloa, S.Ramos, Varane, Coentrao, X.Alonso(Essien,83), Khedira, Di María, Ozil(Pepe,78), C.Ronaldo, Higuaín (Callejón,70)
Àrbitre: Undiano Mallenco ( comité navarrès ) Targetes grogues a Piqué(13),Puyol(40) i Arbeloa(37)
Gols: 0-1 C.Ronaldo (13’)(p), 0-2 C.Ronaldo (57’), 0-3Varane (68’),1-3 Jordi Alba (88’)

Villa fa numeros per ser titular i el Barça remunta

El Barça ha estat a punt de completar una setmana negra. Després del mal partit a San Siro, els blaugranes han seguit imprecisos contra el Sevilla. Encomanats pel fred que regnava al Camp Nou, els de Roura han estat incapaços de crear ocasions.

La sensació de perill arribava a partir de recuperacions quan els andalusos intentaven sortir des del darrere. Beto, però, ha viscut ben tranquil durant la primera meitat, només exigit per un xut de Messi.

El gol de Botía just abans d’arribar al descans en la primera rematada entre els tres pals del Sevilla ha deixat clar que la fragilitat defensiva continua sent el principal maldecap des de fa uns mesos.

Davant la visita imminent del Madrid, el Barça tenia 45 minuts per recuperar la confiança. Tello ha entrat per Alexis i, juntament amb el desplaçament de Villa de la banda al centre de l’atac, han estat les claus de la reacció blaugrana.

Villa ha fet un gran partit

El Guaje ha demostrat que és un jugador d’àrea, que no ha oblidat els moviments de davanter centre. N’ha tingut una i l’ha clavada a dins. Ha despistat els centrals amb un canvi de direcció i ha aprofitat la centrada d’Alves per fer l’empat.

Amb l’1 a 1 el Barça ha aclarit les idees: ha aprofitat l’amplitud d’Alves i Tello ha mogut la defensa del Sevilla d’una banda a l’altra.

El canvi tàctic de Villa ha donat espais a Messi i l’argentí ho ha agraït. El 10 blaugrana s’ha associat amb Tello, que ha posat el punt de pausa necessari a la jugada, per capgirar el marcador amb una rematada des de la frontal de l’àrea petita.

El Sevilla, però, no s’ha rendit i, incomprensiblement, el Barça ha perdut el control que l’havia dut a remuntar el gol inicial de Botía. Quatre oportunitats clares han tingut els sevillans i, d’entre les quals, cal destacar un xut de Negredo que ha sortit fora per molt poc.

Triomf necessari el que han aconseguit els blaugranes aquesta nit al Camp Nou, però dimarts hauran de ser molt més clarividents en atac i contundents en defensa.

Fitxa tècnica

FC Barcelona: Valdés; Alves, Piqué, Mascherano, Montoya; Thiago, Song, Iniesta (Xavi, 69’); Alexis (Tello, 46’), Messi i Villa (Busquets, 79’).
Sevilla FC:  Beto; Coke, Fazio, Botia, Navarro; Maduro (Alberto, 82’), Medel (Kondogbia, 55’); Rakitic, Manu, Navas; Babá (Negedo, 60’).
Gols: 0-1, Botía (42’); 1-1, Villa (52’); 2-1, Messi (60’).
Àrbitre: Velasco Carballo (col·legi madrileny). Ha ensenyat targeta groga als visitants Fernando Navarro (32’), Botía (86’).
Incidències: 57.629 espectadors al Camp Nou.

Toca remuntada

El Barça es complica la vida en Champions després de perdre contra el Milan a San Siro per 2-0. Els de Jordi Roura no han estat capaços de superar el mur defensiu plantejat per l’equip d’Allegri i ha vist com els gols de Boateng i Muntari els aboquen a l’èpica.

Amb 10 de la Masia, el Barça ha sortit sobre la gespa de San Siro amb la intenció de buscar un bon resultat pel partit de tornada. Però l’equip d’Allegri, que no havia guanyat cap partit a casa en aquesta edició de la Champions, ha sortit molt més mentalitzat que els blaugrana i s’han endut el duel.

Després d’uns primers minuts de pressió milanista, el Barça s’ha fet amb la possessió de l’esfèrica i ha començat a rondar camp contrari. Però ha estat l’equip italià qui ha donat més sensació de perill, especialment gràcies als seus homes més avançats, El Shaarawy i Boateng, que s’han trobat amb un incommensurable Puyol. Al 15, el capità s’ha creuat perfectament bé per evitar un u contra u d’El Shaarawy contra Valdés. Al 22, ha fet el mateix amb Boateng. Una jugada que ha arribat després de l’ocasió més clara del partit fins al moment, obra del mateix Boateng, quan en un servei de cantonada ha enviat la pilota fregant l’escaire.

El Milan no ha deixat espais

A poc a poc, el Barça s’ha anat trobant i la resposta, tot i que tímida, ha arribat amb una passada d’esperó de Xavi dins l’àrea que no ha trobat Pedrito (26’). Tot i veure’s dominat en quant a possessió, el Milan ha sabut contenir el joc ofensiu dels de Roura i, a la represa, en una acció molt polèmica, Boateng ha inaugurat el marcador al minut 56. I és que l’atacant del Milan s’ha aprofitat d’una desconcentració defensiva de l’equip blaugrana, que protestava una mà claríssima de Zapata en un llançament de falta executat per Montolivo.

El gol ha trastocat els blaugranes que no han acabat de trobar la fórmula per superar la barrera defensiva dels italians. Tot i provar-ho una vegada i una altra, els homes de Roura no han pogut entrar dins l’àrea amb perill, i només un xut d’Andrés Iniesta des de la frontal ha estat a punt de sorprendre Abbiati en una de les accions més clares dels catalans. El cop definitiu pels blaugrana, però, ha arribat al 80 quan Muntari ha posat coll amunt l’eliminatòria amb el 2-0 definitiu. Puyol ho ha intentat de cap en un servei de cantonada, però el marcador no s’ha mogut. Aquest resultat, obliga els culers a remuntar al Camp Nou si no volen veure com cauen eliminats en vuitens de final de la Champions.

Fitxa tècnica

AC Milan: Abbiati, Abate, Mexès, Zapata, Constant, Ambrosini, Montolivo, Muntari, Boateng, Pazzini (Niang, 74’) i El Shaarawy (Traoré, 86’)

FC Barcelona: Valdés, Alves, Piqué, Puyol (Mascherano, 87’), Alba, Sergio Busquets, Xavi, Iniesta, Cesc (Alexis, 61’), Pedro i Messi

Àrbitre: Craig Thomson (comité escocés). Mexes, Busquets, Piqué i Traoré

Gols: 1-0, Boateng (56’); 2-0, Muntari (80’)

Messi, maldecap pel Granada

El Granada s’ha convertit en l’enèsim equip que es rendeix als peus de Leo Messi. Un més a la llista de l’argentí, que transforma els somnis dels rivals en malsons. Els granadins, que fa dues setmanes van guanyar el Madrid, han vist possible durant gairebé mitja hora vèncer també el Barça. Fins que ha aparegut Messi.

El gol d’Ighalo havia permès als andalusos marxar al descans amb avantatge, després d’una primera part on els blaugranes han arribat amb facilitat però a l’àrea de Toño, però sense concretar les accions d’atac.

Als primers minuts del segon temps semblava que al Barça li continuava faltant claredat. I aleshores Cesc ha decidit saltar-se el guió. Ha xutat de fora l’àrea, el bot ha sorprès Toño i el més atent per recollir el refús ha estat Messi.

Messi és el més gran

El gol 300 de Leo amb la samarreta blaugrana. I també ha arribat el 301. De falta perfectament executada i imparable per al porter del Granada. L’empat a un havia estat l’estímul que necessitava el Barça i, entre els dos gols de Messi, un xut de Pedro ha topat amb el pal.

Ja amb l’1 a 2, les ocasions les ha firmat Tello, en dues accions pràcticament consecutives que li han valgut l’esbroncada de Messi per no passar-li la pilota. El Granada ho ha intentat fins al final i a punt ha estat d’aconseguir l’empat amb un xut de Brahimi al temps afegit.

Fitxa tècnica

Granada CF: Toño; Nyom, Mainz, Íñigo, Siqueira; Torje (Brahimi, 77’), M.Rico, Recio, Nolito (Buonanotte, 75’); Aranda (El Arabi, 58’) i Ighalo.
FC Barcelona: Valdés; Alves, Piqué, Mascherano, Adriano (Jordi Alba, 38’); Thiago, Busquets, Cesc; Pedro (Iniesta, 72’), Messi i Alexis (Tello, 61’).
Gols: 1-0, Ighalo (25’); 1-1, Messi (49’); 1-2, Messi (73’).
Àrbitre: Del Cerro Grande (col·legi madrileny). Ha ensenyat targeta groga als locals Siqueira (34’), Nyom (69’), i al local Thiago (88’).

El Barça més irregular mostra la seva millor imatge

Per la porta gran. Primer Real Madrid, després Baskonia i finalment,València. Des de l’inici de la temporada, els blaugranes han hagut de conviure amb crítiques quasi constants en relació a l’equip i al seu plantejament. Avui, s’han coronat campions oferint un gran bàsquet i després d’haver recorregut el camí més difícil. És la 23a Copa del Barça i la tercera de l’era Xavi Pascual. La final ha començat amb un Barcelona endollat des del primer segon. Amb Wallace de nou al cinc inicial, els catalans han sabut imposar el seu ritme de la mà d’un Sada excel·lent tant al darrera com a l’atac. Els homes de Pascual eren amos i senyors del rebot ofensiu i això frenava qualsevol intent de contraatac taronja i permetia als culers mantenir el control del matx. Amb tot, l’agressiva defensa del València juntament amb la sortida de Faverani, capgiraven en poc més d’un minut l’escenari de la final amb un parcial de 3 a 12 (17-18, min 10).

El Barça ha guanyat 10 de les 30 Copes del Rei que s'han disputat

Ja al segon quart, el València ha seguit portant el partit al seu terreny: defensa duríssima, 3 faltes en 30 segons i encert exterior. Els catalans patien per oferir una bona versió ofensiva i també per frenar l’atac del rival, Navarro no trobava l’encert i Tomic i Wallace arribaven a les tres faltes. Eren moments complicats pel Barça. Però com ja va passar a la semifinal, l’entrada a la pista de Huertas dinamitzava el partit a favor dels seus: Jawai ha començat a dominar la pintura i Oleson ha sumat un triple balsàmic que tornava a donar l’avantatge al Barça (36-33, min 20). Tot i així, amb Navarro desencertat i Lorbek desaparegut, la sensació era que el control del duel encara estava lluny de les mans blaugranes.

La màquina culer apareix

A la represa, el Barça ha començat a fer valer la seva superioritat dins la pintura encadenant els millors minuts dels culers: primer Jawai i després Tomic han estat els encarregats d’ampliar l’escletxa fins als 14 punts de diferència davant d’un València que patia de valent per entrar de nou en el partit. Els catalans han controlat el ritme del tercer quart des de la defensa, amb Sada i Oleson com a màxims protagonistes, i també gràcies a un gran Mickeal. Amb tot, els taronges han pogut treure petroli de la línia de tirs lliures i han impedit així als de Xavi Pascual trencar definitivament el matx (61-53, min 30). En tot cas, els blaugranes havien d’anar amb peus de plom amb el seu joc interior, carregat de faltes personals.

10 minuts per davant i el títol de Copa en joc. El Barça no ha volgut especular i ha continuat en la mateixa línia del tercer quart. Estava sent un moment dolç pels culers: Lorbek es retrobava amb sí mateix, Huertas brillava en la direcció de l’equip, Oleson postulava com a clar candidat a l’MVP de la final i l’escletxa es feia cada vegada més gran. Pel bàndol rival, Markovic, Doellman i Faverani seguien intentant retallar les diferències però el València ja estava més fora que dins d’una final amb una segona meitat de color totalment blaugrana. No hi hagut més història. Tot i els 0 punts de Navarro, els catalans s’han proclamat campions de la Copa ACB per la porta gran superant als tots els ‘favorits’ de la competició.

Fitxa tècnica

FC Barcelona Regal: Sada (7), Huertas (13), Jasikevicius, Rabaseda Jawai (10), Navarro, Todorovic, Wallace (6), Oleson (12), Lorbek (10), Mickeal (14) i Tomic (13)

València Basket: Markovic (14), Larry, Dubljevic (5), Kelati, San Miguel, Ribas (8), Doellman (14), Lishchuk (2), Faverani (12), Martínez (10) i Pietrus (4)

Parcials: 17-18, 19-15, 25-20 i 24-16

Àrbitres: Arteaga, Conde i Jiménez

Incidències: Partit disputat al Buesa Arena

L'Espanyol ja és més a prop d'Europa que del descens (0-4)

Hèctor Moreno, en el primer gol

L'Espanyol de Javier Aguirre és així. No enamora, no és un exemple de generositat futbolística, però és efectiu. Ja és podria dir que, fins i tot, és fiable. És just el que havia promès el tècnic mexicà, tot i que podria començar a ser una mica més. Quin aficionat perico no se n'aniria a dormir més content que unes pasqües després de guanyar 0-4 al feu de l'Athletic Club?
Aquest diumenge, els blanc-i-blaus han anat a fer l'última visita al llegendari San Mamés, que l'any que ve serà substituït per un estadi nou, i n'han marxat amb la coberteria de plata sota l'aixella.
A la primera part no ho semblava. L'Espanyol ha sortit clarament a defensar-se, o adominar el partit des del darrere. El nois de Marcelo Bielsa han fet tota la feina i en alguns moments semblava que el primer gol, un hàbil cop de cap d'Héctor Moreno (28'), seria flor d'un dia tan aviat com els atacs que dirigia Ander Herrera donessin fructifiquessin per als locals. 

Però aquest Athletic Club encara peca de tendresa -la defensa de circumstàncies amb els joves Laporte i San José feia patir- i, quan els atacants no han rematat fora, s'han trobat un Kiko Casilla heròic. El jove porter s'ha guanyat la titularitat amb almenys mitja dotzena d'aturades de mèrit.
La segona part ha estat una altra cosa. Aguirre ha fet entrar Víctor Álvarez per Simao i ha semblat que ho feia expressament i no perquè el portugués tingués una targeta groga. El fet és que Álvarez ha revolucionat el partit en cinc minuts, amb les passades que han donat dos gols consecutius al seu equip. Un per a Víctor Sánchez (56') i l'altre per a Stuani (57'). L'exespanyolista Gorka ha quedat retratat en els dos.
L'Athletic Club ha quedat desfet i en podien haver caigut més. Velasco Carballo, bastant inflexible i molt targeter tota la tarda, s'ha menjat un penal clar d'Iturraspe a Verdú (62'), però després sí ha assenyalat el de Laporte a Álvarez, que també ho era. Verdú l'ha transformat (74') en segona oportunitat després d'un primer refús de Gorka.
La primera victòria d'Aguirre com a visitant consolida l'Espanyol a la 13a posició amb 28 punts, a vuit del descens. La Lliga Europa la marca el Rayo amb 27. Es pot somiar?

Primer set matiner pel Barça

Ahir Jordi Roura va anunciar que hi hauria rotacions. Dit i fet. Adriano, Thiago, Song, Villa i Alexis han entrat a l’alineació i l’equip ha recuperat la frescor que va trobar a faltar a València.

El recital col·lectiu sota el sol que il·luminava les graderies d’un Camp Nou ple de nens i nenes ha quedat personificat en la figura d’Andrés Iniesta. Al jugador de Fuentealbilla li ha provat el nou horari i, actuant al mig camp, ha retrobat la millor versió tècnica. Controls, dribblings, conduccions i les passades que han originat els dos primers gols.

El primer d’Alexis, que, després de fer l’habitual desmarcada a l’esquena de la defensa, s’ha disfressat de Messi per definir amb l’esquerra davant la sortida de Codina. El 2-0 l’ha firmat l’argentí, que ja suma tretze jornades seguides marcant a la lliga.

Tot i les rotacions, el Barça segueix sent una pinya

L’avantatge ha transmès encara més seguretat al Barça, que dominava còmodament la pilota i els espais. Els atacs s’han anat alternant per la dreta, l’esquerra i el centre, amb les ocasions més clares per Messi, que ha rematat al pal, i Thiago.

Al descans Alves ha entrat per Adriano per precaució. Un canvi que no ha variat el guió del partit. Dels tres davanters només faltava Villa per marcar. I el Guaje, molt més actiu a la segona part que a la primera, s’ha sumat a la festa golejadora després d’una gran passada de Jordi Alba.

Amb el 4-0 de Tello, que ha substituït Alexis, el Camp Nou començava a fer l’onada, però els ànims han quedat refredats momentàniament amb el gol de l’honor d’Álvaro en una errada d’Alba.

El partit no podia acabar amb mal gust de boca, i Iniesta ha tancat la seva obra d’art particular amb el 5-1. Thiago, generós, ha regalat a Piqué el sisè per posar el punt final a un partit perfecte.

Alexis ha marcat un gol en un partit jugat a les 12 i zero gols en la resta de partits de Lliga.

Fitxa tècnica

FC Barcelona: Valdés; Adriano (Alves, 46’), Piqué, Puyol (Mascherano, 75’), Alba; Thiago, Song, Iniesta; Alexis (Tello, 72’), Messi i Villa.
Getafe CF: Codina; Torres, Lopo, Alexis, Escudero; Borja, Lacen; Diego Castro, Barrada (Sarabia, 69’), Gavilán (P. León, 63’); Colunga (Álvaro, 72’).
Gols: 1-0, Alexis (5’); 2-0, Messi (13’); 3-0, Villa (58’); 4-0, Tello (78’); 4-1, Álvaro (82’); 5-1, Iniesta (89’); 6-1, Piqué (90’)
Àrbitre: Iglesias Villanueva (comitè gallec). Ha ensenyat targeta groga al local Song (57’), i als visitants Lopo (38’), D. Castro (41’)
Incidències: 85.610 espectadors al Camp Nou.

La Copa busca Rey

Barcelona Regal i València Basket disputen aquest diumenge una final inèdita en la 77 edició de la Copa del Rei de bàsquet que viurà el partit pel títol al Buesa Arena de Vitòria. [FC Barcelona Regal - València Basket en directe a les 19:00 ]

Serà una final inèdita i mai vista al llarg de totes les edicions del torneig coper en coincidir en l'últim i definitiu partit l'equip català i el valencià.

El Barcelona Regal pot igualar el Reial Madrid en el global de títols perquè, en cas de victòria, aconseguiria el 23è  que porta l'equip madrileny-, a les 32 finals que ha jugat.
En el cas de València Basket serà la seva quarta final copera després de les jugades dels anys 1998, 2000 i 2006, en què només ha aconseguit aixecar el trofeu a la primera, a Valladolid.

Es dóna la circumstància que la penúltima final copera dels 'taronja' la van aconseguir disputar al Buesa Arena de Vitòria fa tretze anys.

L'equip català ha clavat un cop d'autoritat en un tortuós i complicat camí que l'ha obligat a deixar pel camí al Reial Madrid en quarts de final i Caja Laboral en les semifinals per plantar-se a la seva quarta final consecutiva del torneig.

Des de l'any 2010, en l'edició de Bilbao, el Barcelona és un dels actors que sempre ha arribat al partit en què es posa el títol en joc i aspira a revalidar al Buesa Arena el entorxat aconseguit a Madrid 2011.

Els catalans van arribar al sorteig coper apurant el  seu bitllet aconseguit en la setena posició després de concloure la primera volta de la fase regular i de nou, i com va passar a Màlaga 2007, el Barcelona Regal aspira a emportar-se el títol arribant com a setè classificat per acabar aixecant el trofeu.

El Barcelona Regal ha recuperat de nou la millor versió de Joan Carles Navarro, amb 20 punts en la semifinal, i amb l'escorta com abanderat de l'equip ha trobat una gran ajuda en el nivell que ara tenen homes com Mickeal, Ante Tomic i Marcelinho Huertas .

Pel quadro valencià la final arriba en un moment en què els de Perasovic han aconseguit recuperar tots els efectius després de diverses lesions i espera plantar cara al Barcelona Regal amb el bon moment que travessen Vitor Faverani, Justin Doellman i Rafa Martínez. Els 'taronja' han tingut un transitar més amable en el torneig ja que han hagut de superar Uxue Bilbao Basket a la primera cruïlla ja Herbalife Gran Canària en semifinals.

Aquesta temporada València Basket i Barcelona Regal es van creuar en la novena jornada de Lliga amb un resultat de 81-78 favorable a l'equip de Velimir Perasovic.

En cas de triomf català seria el quart vencedor diferent en les Copes del Rei organitzades a Vitòria al llarg de la història, ja que en les tres anteriors Estudiants, Baskonia i Joventut es van portar el títol de la capital alabesa.

Moral: 100%

El Barça derrota el Madrid en una eliminatòria espectacular i jugarà les semifinals de la Copa del Rei contra el Baskonia o el Saragossa. Tots dos equips han aconseguit unes altes xifres d’anotació i la igualtat sobre el parquet s’ha mantingut fins a l’últim segon. Finalment, i després de dues pròrrogues, els de Pascual s’han aconseguit endur el premi contra tot pronòstic i eliminen un dels principals favorits al títol. Mickeal, autor de 26 punts, i Tomic, que n’ha fet 20, els millors del Barça Regal.

El Barça s'imposa amb autoritat al rival més temut

Un triple de Wallace i una cistella de Pete Mickeal han donat el tret de sortida a una primera meitat brillant. Tot i que el Madrid ha reaccionat de la mà de Mirotic –amb vuit punts en menys de cinc minuts-, els de Xavi Pascual han reaccionat ràpid i han aconseguit acabar el primer període amb una diferència de set punts.

El Barça, que estava posant més energia i intensitat, ha vist com Sergio Rodríguez feia entrar de nou el Madrid en el partit. A partir d’aquí, la igualtat s’ha mantingut durant la resta del període, però Navarro i un inspiradíssim Mickeal, amb 13 punts al descans, han fet que els culers marxessin al descans amb avantatge en el marcador (47-49)

Si tots dos equips havien mostrat les seves millors armes durant la primera meitat, el ritme anotador ha descendit en el tercer quart i les imprecisions han deslluït el joc. Tot i que els blaugranes han tingut ocasions per escapar-se davant dels errors del Madrid, els de Xavi Pascual no han aconseguit tancar el quart i només han marxat amb una mínima avantatge de quatre punts.

Això ha provocat que s’arribés a l’últim i decisiu quart amb tot per resoldre i amb els nervis com a protagonistes destacats. Carroll, amb un triple, ha aconseguit posar per davant en el marcador al Madrid i trencar, així, la ratxa de 14 llançaments de tres fallats per tots dos equips. La desconcentració dels blaugranes ha donat vida els madrilenys, però els cops s’han alternat per anar empatant el marcador constantment. Llull ha tingut el triple de la victòria, però el seu error ha portat el partit a la pròrroga.

Guerra de cops interminable

Els catalans han decidit sortir a per totes en aquesta primera pròrroga i, amb un parcial de 0 a 8, han deixat fora de joc durant uns minuts els blancs (79–85). Però, per no trencar amb el guió del partit, els homes de Pablo Laso no s’han quedat enrere i han tornat per aconseguir el 89 a 87 amb un triple de Llull. Dos de tres tirs lliures fallats de Pete Mickeal, després d’una falta de Rudy, han ajudat el Madrid a mantenir l’avantatge. Però, a un segon del final, un Lorbek tranquil ha transformat el llançament de dos (93-93) per forçar una segona pròrroga que continuaria amb la mateixa igualtat, però que s’ha acabat emportant el Barça.

El Barça pesca un punt a Mestalla

El desgast físic del passat dimecres ha estat el pitjor aliat del Barça aquest vespre a Mestalla. Amb els únics canvis de Valdés per Pinto i Mascherano per Puyol a l’alineació, els blaugranes han acusat massa l’esforç fet contra el Madrid i en cap moment s’han trobat còmodes davant d’un rival més intens.

Els equips de Valverde només tenen una cara i aquesta és la que ha mostrat el València. Pressió al jugador que tenia la pilota, deixar pocs espais i un alt grau d’agressivitat ben entesa en cada acció que han dificultat la circulació de pilota.

A més, en els metres finals, la imprecisió ha acompanyat les jugades que intentaven Xavi, Iniesta, Cesc, Pedro i Messi. Només Busquets, immens en la recuperació de pilota, estava oferint el nivell habitual.

La baixa tensió ha quedat clara en el gol de Banega, on cap defensa ha estat prou ràpid per arribar al mal refús a l’interior de l’àrea ni Valdés prou àgil per reaccionar al xut de l’argentí.

Messi ha tornat a marcar avui

El Barça encara no havia posat a prova Guaita i, de fet, només ha rematat entre els tres pals en jugada una vegada, ja a la segona part. Però Joao Pereira ha fet un regal als culers en forma de penal innecessari que Messi ha transformat en l’empat a un.

Els minuts d’un partit intens però amb poca fluïdesa de joc s’anaven consumint. Soldado, en tres ocasions, i ha signat les ocasions del València. Però li ha faltat punteria, com a Cesc. La més clara del Barça, però, ha estat una jugada col·lectiva amb centrada final de Messi que no ha trobat rematador.

Els darrers deu minuts s’han convertit en una anada i tornada sense control fruit de les pèrdues innocents dels jugadors blaugrana. I una errada de Piqué ha estat a punt de donar un disgust als culers, però aleshores, per fi aquesta temporada, ha aparegut la figura de Valdés. El porter del Barça ha salvat un punt amb una doble aturada espectacular a Soldado.

Un punt en un dels tres desplaçaments més difícils que té el Barça aquesta segona volta. La distància amb el Madrid s’amplia a setze i, momentàniament, a dotze amb l’Atlético de Madrid, que s’enfronta al Betis.

Fitxa tècnica

València CF: Guaita; J. Victor, Rami, R. Costa, Cissokho; V. Ruiz, Tino Costa; Bernat (Piatti, 69’), Banega (Canales, 63’), Guardado (Jonas, 85’); Soldado.
FC Barcelona: Valdés; Alves, Piqué, Mascherano  (Puyol, 55’), Alba; Xavi (Thiago, 90’), Busquets, Cesc (Villa, 71’); Pedro, Messi i Iniesta.
Gols: 1-0, Banega (33’); 1-1, Messi, de penal (39’).
Àrbitre: González González (comitè de Castella i lleó). Ha ensenyat targeta groga als locals Cissokho (40’), Soldado (47’), Guardado (75’), i al visitant Mascherano (23’).

Aguirre tanca amb clau Cornellà - el Prat

L’Espanyol ha confirmat aquesta nit que amb Aguirre Cornellà-el Prat trona a ser un fortí. Després de les victòries contra rivals directes (Deportivo, Celta i Mallorca) avui els blanc-i-blaus rebien un equip de la zona alta, el Llevant. I en cap moment ha semblat que el conjunt valencià sigui el que està lluitant per entrar en posicions europees i l’Espanyol qui necessitava els tres punts per agafar una mica més d’aire.

Aguirre ha apostat per Longo i Mattioni a l’onze titular i el rendiment de tots dos ha estat totalment oposat. El lateral brasiler, que reapareixia en lliga després de les llargues lesions al genoll, ha estat la cara. Fent honor al seu origen, no s’ha cansat d’oferir-se en atac i ha combinat amb qualitat amb els homes de mig camp.

La creu ha estat Longo. Aguirre l’ha col·locat per darrere de Sergio García i l’italià no s’ha adaptat en cap moment. Angoixat i conscient que havia d’aprofitar l’oportunitat com fos, la precipitació i la falta de punteria han estat les seves companyes durant els 45 minuts que ha jugat.

Simao està en el seu millor moment aquesta temporada

Per sort per als aficionats pericos, la resta d’integrants de l’Espanyol han rendit a un bon nivell i han obtingut la recompensa als instants finals del primer temps. La fortuna s’ha aliat amb els blanc-i-blaus, ja que en principi el córner picat per Simao no havia de significar cap perill per a Múnua. Però el rebuig de David Navarro ha rebotat a l’esquena d’Iborra i la pilota ha acabat al fons de la xarxa.

Amb el canvi d’Stuani per Longo totes les peces han encaixat perfectament. I això que la segona part ha començat de la pitjor manera possible, amb l’empat de Rubén després d’una greu errada amb el cap de Colotto. L’Espanyol de Pochettino hauria acusat molt aquest contratemps, però això no passa amb l’Espanyol d’Aguirre.

La connexió Stuani-Sergio García ha resolt el partit en tres minuts. Primer ha estat el català qui ha assistit l’argentí perquè fes el 2-1. I Stuani li ha donat les gràcies de la mateixa manera perquè Sergio superés Múnua amb l’esquerra.

En els últims vint minuts l’Espanyol no ha comès l’errada d’anar enrere i tancar-se a la seva àrea, sinó que ha continuat dominant la pilota. Petrov s’ha estrenat a Cornellà-el Prat i també ha jugat Tejera, que ha entrat per un Baena que es perdrà el proper partit, ja que avui ha vist la cinquena groga.

El 3-2 de Martins al 87’ ha posat emoció als minuts finals, però els blanc-i-blaus han sabut mantenir la tranquil·litat i han sumat un triomf que els permet allunyar-se una mica més de la zona de descens.

La Nova Creu alta remunta un 0-2 al Barça "B"

El derbi de qualitat que s’esperava a la Nova Creu Alta no ha decepcionat a l’espectador. Almenys al neutral, que ha gaudit d’un magnífic partit de futbol ple d’intensitat, ritme elevadíssim, bon joc i detalls de qualitat a banda i banda. Més contents marxen els afeccionats arlequinats, que han vist com el Sabadell es refeia d’un 0-2 advers per remuntar en una molt bona segona meitat. Decepcionats, en canvi, estaran els seguidors culers, que s’han de lamentar de com el Barça B, tot i signar una notabilíssima primera part i situar-se amb clar avantatge al marcador, s’ha anat fonent davant l’empenta arlequinada fins sortir de buit de la Nova Creu Alta.

Els primers compassos del derbi català han estat tenyits de blaugrana. El Barça B ha encès el partit a ritme vertiginós, combinant ràpid i bolcant el joc al terreny de joc local. Tant és així que, quan encara hi havia gent entrant a l’estadi, el filial culer ja s’ha avançat al marcador en un llançament de falta des de tres quarts picat per Luis Alberto que Rafinha ha rematat de cap absolutament sol des de la cal de l’àrea petita a gol davant la passivitat dels jugadors arlequinats (8’).

La diana ha fet canviar el signe del partit i es que Barça B, que havia arrancat disposat  dominar sense escrúpols, s’ha vist obligat a fer un pas enrere enfront un Sabadell que amb el pas dels minuts s’ha anat activant, menjant-li terreny i possessió al rival barceloní. Així, empès per un intens vent favorable, el conjunt arlequinat ha començat a rondar pels volts de l’àrea blaugrana quan tenia la pilota i a pressionar molt amunt quan la perdia. Dues centrades perilloses d’Òscar Ramírez, un tir ras des de la frontal de Lanza i tres serveis de córners molt tancats han estat les primeres temptatives vallesanes abans d’una de les oportunitats més clares en una jugada còmica en un rebuig de Masip rebotat en Lanza (37’). Una acció que ha precedit immediatament un rapidíssim contraatacat de Deulofeu en què el de Riudarenes, després de deixar tothom enrere, ha disparat un míssil contra el pal.

L’intercanvi de cops entre Sabadell i Barça B estava deixant una primera meitat intensa i bonica que s’ha culminat amb gols a banda i banda als instants finals per arrodonir-ho. Així, al 44’ el Barça B semblava sentenciar amb el 0-2 després d’una diagonal de Deulofeu en què el ‘7’ blaugrana ha atret tota l’atenció de la saga arlequinada per cedir a Lobato, qui després de retallar ha disparat un tir que s’ha enverinat fins al fons de la xarxa. Un cop que el Sabadell no ha hagut ni de digerir perquè en la següent jugada, Juanjo Ciércoles ha enviat una passada mil·limetrada per l’internada d’Antonio Hidalgo perquè el capità arlequinat engaltés un xut creuat des de dins l’àrea fora de l’abast de Masip (45’) abans de baixar el teló al primer acte.

De diàleg a monòleg

El pas per vestidors no ha frenat dels altes revolucions del matx. Sí que hi ha hagut un canvi, però, en el curs del joc. El que fins el moment era un diàleg de bon futbol ha agafat tons de monòleg en favor del Sabadell. El conjunt arlequinat s’ha anat fent més i més gran a mesura que el Barça B reculava davant les embranzides vallesanes. Eneko, en un cop de cap que ha atrapat Masip i Grimaldo a punt de fer-se un gol en pròpia porta si no hagués estat pel travesser, han estat els primers avisos locals abans que Uli Dávila encengués totes les llums d’alerta blaugranes després de regirar-se dins l’àrea i disparar a la creueta (70’).

L’empenta del Sabadell, però, era molt elevada i ha acabat rebent el seu premi un minut després en una jugada pel perfil esquerre de l’atac en què Eneko ha habilitat per l’arribada des del lateral de Toño, qui ha guanyat la banda per enviar un centre al segon pal on Lanza l’ha enganxat  de primeres per afusellar el marc blaugrana.

Però l’impuls arlequinat no s’ha aturat aquí i davant un filial blaugrana totalment superat, la festa a la Nova Creu Alta ha explotat definitivament al 78’ amb el 3-2 en un servei de cantonada llençat per Lanza que Luis Alberto s’ha marcat en pròpia porteria donant la volta al marcador.

Des de llavors fins el xiulet final, atac-i-gol d’un Barça B bolcat però sense ocasions per fer l’empat, defensa del resultat d’un Sabadell molt intens i patiment i gresca a les graderies d’un estadi creualtenc que al final ha pogut gaudir del triomf del seu equip després de donar-li la volta a un 0-2 del filial blaugrana en un molt bon partit de futbol.