El Barça més irregular mostra la seva millor imatge

Per la porta gran. Primer Real Madrid, després Baskonia i finalment,València. Des de l’inici de la temporada, els blaugranes han hagut de conviure amb crítiques quasi constants en relació a l’equip i al seu plantejament. Avui, s’han coronat campions oferint un gran bàsquet i després d’haver recorregut el camí més difícil. És la 23a Copa del Barça i la tercera de l’era Xavi Pascual. La final ha començat amb un Barcelona endollat des del primer segon. Amb Wallace de nou al cinc inicial, els catalans han sabut imposar el seu ritme de la mà d’un Sada excel·lent tant al darrera com a l’atac. Els homes de Pascual eren amos i senyors del rebot ofensiu i això frenava qualsevol intent de contraatac taronja i permetia als culers mantenir el control del matx. Amb tot, l’agressiva defensa del València juntament amb la sortida de Faverani, capgiraven en poc més d’un minut l’escenari de la final amb un parcial de 3 a 12 (17-18, min 10).

El Barça ha guanyat 10 de les 30 Copes del Rei que s'han disputat

Ja al segon quart, el València ha seguit portant el partit al seu terreny: defensa duríssima, 3 faltes en 30 segons i encert exterior. Els catalans patien per oferir una bona versió ofensiva i també per frenar l’atac del rival, Navarro no trobava l’encert i Tomic i Wallace arribaven a les tres faltes. Eren moments complicats pel Barça. Però com ja va passar a la semifinal, l’entrada a la pista de Huertas dinamitzava el partit a favor dels seus: Jawai ha començat a dominar la pintura i Oleson ha sumat un triple balsàmic que tornava a donar l’avantatge al Barça (36-33, min 20). Tot i així, amb Navarro desencertat i Lorbek desaparegut, la sensació era que el control del duel encara estava lluny de les mans blaugranes.

La màquina culer apareix

A la represa, el Barça ha començat a fer valer la seva superioritat dins la pintura encadenant els millors minuts dels culers: primer Jawai i després Tomic han estat els encarregats d’ampliar l’escletxa fins als 14 punts de diferència davant d’un València que patia de valent per entrar de nou en el partit. Els catalans han controlat el ritme del tercer quart des de la defensa, amb Sada i Oleson com a màxims protagonistes, i també gràcies a un gran Mickeal. Amb tot, els taronges han pogut treure petroli de la línia de tirs lliures i han impedit així als de Xavi Pascual trencar definitivament el matx (61-53, min 30). En tot cas, els blaugranes havien d’anar amb peus de plom amb el seu joc interior, carregat de faltes personals.

10 minuts per davant i el títol de Copa en joc. El Barça no ha volgut especular i ha continuat en la mateixa línia del tercer quart. Estava sent un moment dolç pels culers: Lorbek es retrobava amb sí mateix, Huertas brillava en la direcció de l’equip, Oleson postulava com a clar candidat a l’MVP de la final i l’escletxa es feia cada vegada més gran. Pel bàndol rival, Markovic, Doellman i Faverani seguien intentant retallar les diferències però el València ja estava més fora que dins d’una final amb una segona meitat de color totalment blaugrana. No hi hagut més història. Tot i els 0 punts de Navarro, els catalans s’han proclamat campions de la Copa ACB per la porta gran superant als tots els ‘favorits’ de la competició.

Fitxa tècnica

FC Barcelona Regal: Sada (7), Huertas (13), Jasikevicius, Rabaseda Jawai (10), Navarro, Todorovic, Wallace (6), Oleson (12), Lorbek (10), Mickeal (14) i Tomic (13)

València Basket: Markovic (14), Larry, Dubljevic (5), Kelati, San Miguel, Ribas (8), Doellman (14), Lishchuk (2), Faverani (12), Martínez (10) i Pietrus (4)

Parcials: 17-18, 19-15, 25-20 i 24-16

Àrbitres: Arteaga, Conde i Jiménez

Incidències: Partit disputat al Buesa Arena