Espanya i Itàlia jugaan la final

Itàlia ha canviat. En la seva novena participació en l'Eurocopa ha prescindit del "catenaccio" per una aposta més ofensiva amb Cesare Prandelli al comandament d'un equip amb la imaginació i la qualitat d'Andrea Pirlo, amb Claudio Marchisio, Daniele De Rossi i Ricardo Montolivo al mig o la mobilitat de Mario Balotelli i el talent d'Antonio Cassano en atac, a més de la tradicional seriositat defensiva. El porter Gianluigi Buffon completa la nòmina d'estrelles de la selecció italiana, que afronta una gran oportunitat de recuperar el crèdit perdut en l'últim lustre, resumit sense èxits ni títols des que va conquistar el Mundial d'Alemanya 2006, quan es va imposar a França en la final del torneig a la tanda de penals.
No va passar de quarts de final a l'Eurocopa d'Àustria i Suïssa 2008, en què va ser eliminada en els llançaments des dels onze metres per Espanya, i va protagonitzar una actuació decebedora al Mundial 2010, del qual es va acomiadar a la primera fase sense triomfs en un grup amb Nova Zelanda, Paraguai i Eslovàquia. L'eliminació a l'Eurocopa 2008 estarà en el seu record quan s'enfronti a Espanya a l'estadi Olímpic de Kíev, on saltarà al terreny de joc diumenge després d'una trajectòria ferma en la ronda de classificació, amb vuit victòries i dos empats en deu partits, i en la fase final de la competició continental. Itàlia va igualar amb Espanya en l'estrena a l'Arena de Gdansk (1-1), amb un gol d'Antonio Di Natale i l'empat de Cesc Fàbregas, va resoldre amb taules seu enfrontament amb Croàcia en la segona jornada (1 -1) i va superar a Irlanda per 2-0 per finalitzar a la segona posició del quartet. A quarts va superar Anglaterra als penals i ahir Alemanya amb solvència.

Itàlia, un equip desorientat pels escàndols de les apostes abans de l'Eurocopa, s'ha transformat a mida que ha anat avançant la competició i després d'eliminar ahir Alemanya serà el rival d'Espanya diumenge a la gran final. El vendaval creatiu d'Andrea Pirlo, la imaginació d'Antonio Cassano i l'instint assassí de Mario Balotelli van ser arguments molt sòlids per deixar enrere una de les grans favorites al títol i, a la vegada, per imposar respecte a la selecció espanyola abans de la final. Itàlia i Espanya, curiosament, ja es van trobar en la fase de grups, en la primera jornada, en un duel que va acabar igualat a un.

Alemanya, com sempre, partia com a favorita. No hi havia espai per al record de les eliminacions en els Mundials de Mèxic 1970 i Alemanya 2006. Tampoc per a la derrota a la final del Campionat del Món disputat a Espanya el 1982. Ni per recordar que mai els alemanys havien vençut Itàlia en una gran competició internacional. "El passat no val", va dir Löw abans del xiulet inicial. Pero sí que val. No hi eren Bonisegna, ni Riva, ni Rivera, ni Rossi, ni Tardelli, ni tants d'altres que temps enrere van donar una lliçó a la gran Alemanya. N'hi havia, però, d'altres sobre el camp, ben alliçonats per un entrenador, Cesare Prandelli, que ha canviat l'estil de joc d'un país acostumat al conservadorisme.

'Super Mario' ha tornat

Per sobre de la resta destaca l'italià Andrea Pirlo. Fa pena que segueixi complint anys. Mereixeria ser etern. És un perfecte metrònom, un cervell calculador amb precisió alemanya però amb el toc mediterrani necessari per crear màgia. I davant Alemanya no va fallar. Després d'aguantar l'estrebada inicial dels homes de Joaquim Löw, amb una bona ocasió del jove central Mats Hummels i una altra de Barzagli, que gairebé es marca un gol en pròpia meta, el jugador del Juventus va decidir fer-se amb la pilota i posar-se a jugar. Ell sol va poder amb Sami Khedira, un autèntic panzer que arrasava amb tot al començament de l'encontre.

Pirlo va agafar la batuta i el seu equip va començar a carburar. Del seu joc se'n va aprofitar l'imaginatiu Antonio Cassano i l'impredictible Balotelli. Entre els tres van cuinar el primer gol amb un cop de cap inapel·lable del davanter del City, que va repetir gairebé al final del primer acte. En aquesta ocasió, va ser Montolivo el que va donar una assistència sensacional perquè Neuer només pogués contemplar com a convidat de pedra l'impressionant remat de Balotelli. 0-2 i la final molt ben encarrilada per a Itàlia.

La història tornava a repetir-se. Itàlia una altra vegada exercint de bèstia negra alemanya, tot i que encara quedessin 45 minuts per davant. En ells, Löw va buscar a Reus per trobar l'espurna que necessitava el seu equip i que va aconseguir en el primer quart del segon acte. En aquest temps, el jove del Borussia de Dortmund va revolucionar als seus i va estar a punt de de marcar amb un llançament de falta que van salvar Buffon i el travesser.

Encara que Itàlia va perdre la pilota, sap defensar-se per naturalesa. Ho va fer a la perfecció, fins al final, gairebé sense sobresalts, i fins i tot va poder augmentar el marcador al contraatac, però Marchisio i Di Natale no van posar la punta definitiva. Amb els germànics sobrats d'empenta, però mancats d'idees, el partit va anar morint a poc a poc i només el gol últim de Özil, de penal en el temps afegit, va crear incertesa.

Amb Itàlia no es compleix la cita de l'exdavanter anglès Gary Lineker, que va deixar una frase per al record: "El futbol és un esport d'onze contra onze on sempre guanya Alemanya". Es va equivocar. Al futbol, quan s'enfronten italians i germànics, sempre guanyen els primers. Ahir, una vegada més, i van moltes. Espanya espera a la final, però després de les prestacions que va oferir Itàlia ahir ja sap que no serà gens fàcil.

Jordi Alba ja és del Barça

   
El Barcelona ha arribat a un acord amb el Valènciai Jordi Alba, el millor lateral esquerra de l'Eurocopa, s'ha convertit en el primer reforç de l'equip de Tito Vilanova per a la temporada que ve.
El club blaugrana ha pagat 14 milions i el futbolista firmarà per cinc temporades.

Jordi Alba arriba al Barça procedent del València

Alba, que ja va jugar vuit anys en les categories inferiors del Barcelona, passarà la revisió mèdica la setmana que ve. El Madrid va pagar 30 milions pel portuguèsCoentrao, que juga en la mateixa posició que Alba.




                                            

Després dels penals, Espanya jugarà la final

Alvaro Negredo és l'home. Negredo, el davanter del Sevilla, és la gran sorpresa que tenia reservada Vicente del Bosque, el seleccionador espanyol, per a la semifinal de l'Eurocopa davant Portugal. Negredo i 10 més. Negredo entra, per tant, en el lloc de Cesc i retorna a Espanya la figura del nou autèntic, del davanter d'àrea que intentarà intimidar la rocosa parella de centrals portuguesos integrada per Pepe, el madridista, i Alves.

Juga Espanya amb Casillas a la porteria, amb Arbeloa, Piqué, Ramos i Jordi Alba a la defensa, amb Xabi Alonso i Sergio Busquets dirigint el centre del camp, escortats per Silva (dreta), Xavi (centre) i Iniesta (esquerra), mentre Negredo, que havia jugat en els minuts finals davant Croàcia, serà el davanter titular de la selecció de Del Bosque. Ni Cesc, que havia estat titular contra Itàlia i Croàcia, ni Fernando Torres, el davanter que va sortir contra Irlanda de titular, han estat escollits pel tècnic. És el partit de Negredo. 

Els nou penals d'ahir

Portugal, en canvi, no ha fet cap modificació en l'onze inicial. Paulo Bento, el seleccionador portuguès, ha apostat per Rui Patricio a la porteria, una defensa integrada per Joao Pereira, Pepe, Alves i Coentrao, amb un centre del camp format per Veloso, Meireles, Moutinho, mentre l'atac el completen Nani, Almeida i Cristiano Ronaldo.

Una vegada més, Cesc. Una vegada més, quatre anys després, Cesc Fàbregas va assumir la responsabilitat de tirar el penal més difícil, el definitiu, el que va col·locar Espanya en la final de l'Eurocopa en una tanda de desempat que va començar amb una parada de Rui Patricio a Xabi Alonso, a la qual va respondre Casillas amb una altra aparició miraculosa per tornar la tranquil·litat als altres llançadors espanyols. Cristiano Ronaldo no va arribar a temps d'executar ni tan sols el penal que tenia assignat, el cinquè. Espanya va guanyar així un partit en què només es va deixar anar en la pròrroga, precisament quan se suposava que el desgast físic li podia passar més factura que a la més descansada Portugal.

INCOMODITAT / Entre les dues accions, la selecció espanyola no va poder imposar el seu futbol combinatiu i es va moure molt incòmoda davant la potent pressió de Portugal, que va plantejar un partit valent, va pujar la defensa a l'atac mitjà quan va empènyer Espanya a la seva parcel·la i es va agrupar bé al darrere perquè els jugadors espanyols no trobessin espais i socis cap als quals enfocar.Un partit en què Negredo va ser aquesta vegada l'opció escollida per Del Bosque en lloc de Cesc com a primera referència ofensiva. Res de fals nou, sinó un davanter centre de veritat per baixar a l'arena a plantar cara a dos rocosos centrals i intentar baixar també la pilota i aguantar-la per a les arribades dels companys. El problema va ser que la primera ocasió que el sevillista va tenir de fer-ho va ser al cap de mitja hora, quan va lluitar una pilota llarga, la va guanyar i la va enviar a Xavi, que va obrir perquè Iniesta rematés lleugerament amunt. Va ser la segona ocasió espanyola després d'una primera d'Arbeloa, que també va disparar alt en una posició immillorable després d'una gran jugada entre Alba i Iniesta.

Els inconvenients que va trobar la Roja van quedar reflectits en l'alternativa que va haver d'utilitzar molt més sovint del que és habitual: el joc en llarg. Una forma d'actuar que va destil·lar imprecisió i no va servir per solucionar l'embús. Xavi va haver de baixar massa per intentar canalitzar el joc però en comptadíssimes ocasions va connectar amb algú en condicions d'aprofundir. Espanya no va tenir fins al descans ni domini, ni ritme ni continuïtat per esquerdar un rival que es mostrava físicament un esglaó per sobre.

Cristiano va voler ser l'heroi, però no va xutar el seu penal

De Cristiano, afortunadament, no hi va haver gaires notícies en tota aquesta estona. Arbeloa li va concedir pel seu costat una arribada en què l'estrella va arribar a la línia de fons, però el seu centre va ser interceptat per Casillas. Més perill va crear després d'una pèrdua de Xavi per l'altre costat, però el seu xut va anar fora per poc. No va aparèixer més fins al tram final del xoc, en què va disposar de dues faltes des d'una bona distància que va desaprofitar i, sobretot, d'una ocasió monumental per decidir el partit. Una contra de llibre amb què Veloso i Meireles van portar la pilota cap a l'entrada del madridista, que va tirar als llimbs.

EQUILIBRI / Era el minut 89 i podria haver estat el final del recorregut d'Espanya, que havia millorat notablement després de l'entrada de Cesc per Negredo. Va començar a reconèixer-se, va trobar cert equilibri i amb la incorporació de Navas també profunditat per la dreta. No va tenir eficàcia, no obstant, per la seva escassa presència a l'àrea. Fins al punt que el primer tir entre els tres pals no va arribar fins passada una hora. Va ser un tret de Xavi després d'un robatori que Rui Patricio va aturar sense problemes. Llavors, Pepe ja havia embrutat amb la seva agressivitat el bon cartell que fins ahir a la nit havia lluït en la competició, amb una sola falta en quatre partits. Va fer una entrada bestial a Alonso a prop de la línia central i més tard va fer teatre del pitjor per una falta de Cesc.

CONTROL A LA PRÒRROGA / Es temia l'arribada de la pròrroga i va ser llavors quan per fi Espanya va tenir arribada, va prendre el control sense titubejos i fins i tot físicament va estar per sobre d'un rival que va començar a tremolar. Patricio va evitar que Iniesta marqués després d'una jugada d'Alba, es va interposar també en el camí de Navas i Pedro va triar l'opció dolenta a última hora. I en la tanda de penals van tornar a decidir els mateixos de fa quatre anys.

La fortuna dels penals es va aliar amb Espanya, que no va exhibir la seva clàssica superioritat en una semifinal inoblidable. Espanya no va poder desplegar aquell joc que tant recorda el Barça, però va saber competir. No va dubtar mai de si mateixa. L'equip s'ha fet fort a base de patiment i d'aguantar crítiques injustificades que l'han reforçat fins a l'infinit. Davant d'Itàlia o Alemanya tindrà l'oportunitat de segellar una meravellosa trilogia. Cristiano Ronaldo ho veurà per televisió. L'astre va tornar a fracassar. Va tenir a les seves botes el triomf i es va quedar sense llançar en la tanda decisiva, un nou mastegot per a l'ego d'una estrella que va tornar a quedar retratada.

Espanya va arribar a la seva tercera semifinal seguida

UN MOMENT HISTÒRIC / Difícilment tornarà a viure un moment així el futbol espanyol. Amb el pas dels anys, segurament, es reconeixerà el verdader mèrit d'aquest equip, que ahir es va fortificar per sempre. L'abraçada de Piqué i Ramos després del penal transformat pel sevillà va ser la millor mostra del que representa aquesta selecció. Aquella fortalesa per sobreposar-se als mals moments, aquella unió que desprèn un vestidor magnífic, va empènyer ahir el conjunt de Vicente del Bosque cap a la final, quatre anys després del triomf a Viena, la ciutat on Cesc va iniciar el camí triomfal d'Espanya amb un penal decisiu en la tanda de quarts davant Itàlia. Ahir es va repetir la història. El jugador d'Arenys va tornar a ser talismà.

Mor Miki Roqué als 24 anys

L'11 de març del 2011 Miki Roqué anunciava la seva retirada. Al defensa lleidatà del Betis, nascut a Tremp, li havien detectat un tumor maligne a la pelvis. Dues setmanes després era operat a la Clínica Dexeus i des d'aleshores va començar el tractament. El seu amic Carles Puyol va celebrar la conquista de la quarta Champions blaugrana amb una samarreta en què es podia llegir 'Ànims Miki'. Avui, dues setmanes abans de fer 24 anys, ha mort després de més d'un any lluitant contra el càncer.

Roqué s'havia format en les categories inferiors del Lleida fins que el va fitxar el Liverpool. Allà va debutar com a professional, amb només 17 anys, al substituir Xabi Alonso. Posteriorment seria cedit a l'Oldham Athletic abans de començar el seu periple pel futbol andalús, on va militar al Xerez, Cartagena i Betis. En el quadro verd-i-blanc, que es va bolcar amb ell, va jugar dues temporades.

El món del futbol ha expressat una gran pena per la seva mort. "Notícia molt trista. Vull enviar una abraçada molt forta i molts ànims per a la família de {Miki} {Roqué}. Et trobarem a faltar", ha comentat Andrés Iniesta al seu Twitter. "Molts ànims i tota la força del món per a la família i amics de {Miki} {Roqué}...", ha coincidit Víctor Valdés des de la concentració d'Espanya. "Que injusta, la vida, una vegada més. M'acabo d'{assabentar} de la mort de {Miki} {Roqué}. Sense paraules. El món del futbol i els que t'estimen no t'oblidaran mai. El meu més sentit condol a tota la seva família. Moltíssims ànims i força en aquests moments tant durs", ha assenyalat Sergio Ramos.

El nostre pèsam a la familia del lleidetà.

Primera pròrroga i tanda de penals de l'Ero2012

Rooney, a punt de marcar de 'xilena'

Quatre anys després de perdre en quarts de l'Eurocopa en la tanda de penals contra Espanya, Itàlia s'ha classificat gràcies a les sort en els 11 metres per a les semifinals de l'Eurocopa, on es disputarà un lloc en la final amb Alemanya. Anglaterra i Itàlia han disputat un partit marcat per la por i les poques ocasions. Els 'azurri' han estat els que han rondat amb més perill l'àrea rival, però Balotelli s'ha mostrat massa lent i imprecís en la culminació. A punt de complir-se el temps reglamentari, Wayne Rooney hauria pogut donar el triomf als anglesos amb una xilena, però el seu xut ha sortit massa alt. Diamanti, el millor del partit, ha marcat el penal decisiu.

GOL BEN ANUL·LAT

En la pròrroga s'ha reproduït el mateix guió que en els primers 90 minuts fins que un centre de Diamanti s'ha enverinat fins a xocar amb el pal de la porteria britànica. El gol ha acabat arribant en el minut 114 en una altra centrada del davanter del Bolonya que Nocerino ha picat de cap a la xarxa, encara que l'àrbitre l'ha anul·lat correctament per fora de joc del centrecampista del Milan.

En la tanda de penals, Balotelli i Gerrard han marcat abans de l'error de Montolivo. Rooney ha avançat els anglesos. Pirlo s'ha atrevit amb un penal a 'l'estil Panenka' abans que el xut de Younghagi estat repel·lit pel pal. Nocerino ha marcat i Buffon ha aturat el xut d'Ashley Cole.

Pirlo i la panenka

Andrea Pirlo, el centrecampista d'Itàlia, ha deixat un penal per a l'eternitat a l'Eurocopa 2012. Un penal per no oblidar mai. Un penal estil Panenka per batre l'agressiu Hart, el porter d'Anglaterra, que l'esperava sota els pals somrient, desafiant-lo, fins i tot provocant-lo. Va arribar Pirlo, va acariciar la pilota, la va col·locar amb cura en el punt de penal i, a partir d'aquí, l'espectacle. "Volia pressionar els anglesos", va comentar després amb naturalitat.

Pirlo va llançar el seu penal de Panenka

Els va pressionar de tal manera que Pirlo va canviar el sentit de la tanda de penals. "Itàlia va posar el peu millor que nosaltres en els llançaments. Van patir menys la pressió. Pirlo va ser l'exemple perfecte", va explicar Roy Hodgson, el seleccionador anglès, després de la derrota. Pocs s'han atrevit a llançar un penal així, bombant suaument la pilota perquè entri, burleta ella, pel centre de la porteria mentre el porter, en aquest cas Hart, es tirava a la seva dreta.

Abans havia fallat Montolivo, però això no va condicionar Pirlo. "Vaig veure que el porter estava molt motivat i vaig pensar que el més fàcil era tirar el penal com el vaig tirar", ha argumentat Pirlo. No era la seva primera vegada. Va llançar un penal estil Panenka a la fase de classificació per al Mundial 2010 davant Montenegro i va marcar. A Itàlia no se'n diu, curiosament, un penal estil Panenka. Se'n diu elcucchiaio (la cullera) en honor a Francesco Totti, el davanter del Roma, que el va llançar així als quarts de final de l'Eurocopa del 2000 davant Holanda. Totti també va marcar.

Zidane, al Mundial del 2006, ja va honrar Panenka quan va marcar un penal a la final del Mundial davant Itàlia.

Espanya, a per Cristiano

Espanya va desdibuixar d'inici a França. Una selecció que temia el campió i que va acabar trobant-se´l cara a cara i sense saber com frenar-lo. Corrent darrere de la pilota en la primera part. Canviant la màgia de Nasri pel múscul. M'Vila, Cabaye i Malouda per mirar de dinamitar la sala de màquines de la «Roja». Els francesos es van desfondar perseguint la pilota, tocada com ningú per aquests migcampistes que han convertit Espanya en un referent.

França no va crear perill en tot el partit

Un doblet de Xabi Alonso el dia que entrava en el «club dels cent» va guiar Espanya cap a les semifinals de l'Eurocopa 2012, rescatant l'orgull del campió per trencar amb la història i vèncer a França per primera vegada en partit oficial (2-0). La selecció es va alliberar de la pressió per seguir aspirant a tot en un partit on va tenir la posessió de manera insultant i on només li va faltar gaudir de més ocasions i sentenciar abans.
Del patiment contra Croàcia a una plàcida exhibició abans de lluitar contra Portugal dimecres per un lloc a la final. Abans Espanya no passava de quarts. Ara aquesta barrera psicològica se supera amb un partit tant còmode com el que van protagonitzar els homes de Vicente del Bosque.

Espanya conviu amb la crítica amb la mateixa naturalitat que implanta en el grup Vicente del Bosque. Va tornar a la fórmula més criticada. Sense 9 però amb Cesc Fábregas. S'ho havia guanyat. Víctima després de l'empat del debut contra Itàlia malgrat marcar i brillar sempre que ha saltat al camp.

Espanya va exhibir d'inici les seves senyes d'identitat. Xabi Alonso més actiu que mai en el seu partit cent, va oferir una lliçó magistral de futbol. Busquets també. Xavi la va tocar amb criteri. Silva dinamitava el futbol. Iniesta desequilibrava. I Cesc feia embogir als centrals sense marca fixa. Van ser els millors minuts de l 'Eurocopa. Els laterals, Arbeloa i Alba, s'oferien sense cessar, fins que una pujada va servir per obrir el marcador. Blanc li va posar a sobre d´Iniesta dos laterals drets en la seva banda. Els va atreure per veure el desmarcatge de Jordi Alba, l'hereu de Joan Capdevila, que fa oblidar a un fix. La seva passada mesurada al cap de Xabi Alonso va servir per situar l´1-0. Era el premi a minuts d'un futbol ple de personalitat. Abans s'havia desesperat Cesc demanant penal per un agafada de Clichy dins l´àrea i ja havia provat Alonso a Lloris amb un d'aquests xuts des del mig del camp que sol llançar per sorprendre. França no apareixia. Era una caricatura de si mateixa. El seu únic missatge ofensiu era buscar l'esquena d´Arbeloa amb Ribery.

Els minuts d'incertesa del rival després del gol no els va aprofitar Espanya. Xavi va disparar massa alt. Silva no la va encertar. La selecció tenia la pilota, però van trobar-se a faltar més ocasions. Era impossible mantenir la velocitat que Espanya imprimia al seu futbol de toc. Quan va baixar, van aparèixer Ribery i Benzema. Només ells semblaven capacitats per generar perill per França. Dues faltes els van permetre avançar metres. La primera va sortir desviada pel madridista. La segona duia camí de l'escaire quan Íker Casillas la va desviar sense massa esforç a córner. Van trigar mitja hora a llançar a porta per primera vegada i única vegada.

A Espanya una paret elèctrica desperta de la letargia. La dibuixen Iniesta, l´amo de la pilota, amb Cesc. Piqué va rematar de cap sol, desviat, un servei de córner. Sabien manejar l'1-0. Així van guanyar el Mundial 2010. I van arrencar la segona part contenint la reacció dels «blues» intentant millorar la verticalitat del seu futbol.

A la represa Ribery es va posar la selecció francesa a l´esquena. Enganxat a la banda esquerra, mesurant a Arbeloa contínuament, que ja es va oblidar de pujar i es va centrar en el marcatge. Una centrada seva la rematava Debuchy. La pilota va fregar el travesser. La defensa espanyola continua siguent un fortí i només a rebut un sol gol en el campionat. Sergio Ramos va anul·lar Benzema. La seva figura va emergir per damunt de la resta quan Espanya es va replegar.

Blanc va admetre l'error. Va recórrer a Nasri i Ménez per transformar en ofensiu al seu equip. Va ser massa tard. Del Bosque no es va intimidar. Pedro i Fernando Torres van entrar al camp. Velocitat per buscar el contracop perquè la pilota l´havia perduda Espanya. No disparaven a Casillas però la sensació de perill existia.

Espanya va saber defensar amb caràcter i Pedro va acabar fent la resta. Una jugada seva va acabar en un penal que va transformar Xabi Alonso per tancar el duel al minut 90. El segon màxim golejador de la «era Del Bosque». En el seu gran dia va fulminar a França. De no perdre en 23 partits a ser eliminada després de dues derrotes consecutives. La Roja camina ferma cap a la triple corona. Apareix la Portugal de Cristiano Ronaldo a l'horitzó. Una altra prova per a un equip amb orgull.

Una Alemanya golejadora, passa a 'semis'

La societat grega s'ha quedat sense el pal·liatiu del futbol que la distregui dels seus problemes. L'aventura de la selecció hel·lena a l'Eurocopa s'ha acabat on s'esperava, davant una poderosaAlemanya que només ha viscut cinc minuts d'incertesa: els que han passat des del sorprenent empat que ha aconseguit Samaràs fins al gol de Khedira que tornava a avançar els germànics. El 4-2 ha traslladat al marcador la superioritat d'Alemanya, tan evident a la gespa com al marcador.

Grècia ha confiat en el seu sistema defensiu per buscar la sorpresa. Massa endarrerida en les seves línies, en canvi, ha patit un verdader setge del subcampió europeu. Alemanya ha creat moltes ocasions abans que Lahm sorprengués Sifakis amb una gran xut (m. 38). Amb la derrota, el dispositiu del portuguès Fernando Santos ja no tenia sentit i el tècnic portuguès ha introduït dos canvis en el descans. Deu minuts després, un contraatac que ha culminat Samaràs ha alimentat les il·lusions gregues.

Els alemans celebren el gol de Lahm

Han durat molt poc. Khedira ha empalmat en carrera un centre des de la dreta i ha tornat l'avantatge a Alemanya. El grup de Joachim Löw, que havia introduït tres novetats en l'alineació (Reus, Schürrle i Klose han ocupat els llocs de Müller, Podolski i Gomez), han trobat l'encert que no els havia acompanyat.

Els errors de Sifakis han ajudat a encarrilar el pas dels teutons a la final i Klose i Reus han pintat de golejada l'accés del segon semifinalista després de la classificació de Portugal. El segon gol grec, de Salpingidis, de penal, ha arribat a dos minuts del final. Alemanya s'enfrontarà al vencedor de l'Anglaterra-Itàlia, que es juga aquest diumenge.   

Portugal és la primera, però depèn de CR7

La selecció de Portugal s'ha convertit en el primer equip de l'Eurocopa 2012 que aconsegueix l'accés a les semifinals del torneig, després de derrotar la República Txeca per un gol a zero. L'única diana del matx l'ha aconseguit la gran estrella lusitana, el jugador del Reial Madrid Cristiano Ronaldo, en el minut 79 del duel, gràcies a un remat de picardia amb el cap.

Cristiano, enfadat

El resultat ha estat bastant just perquè Portugal ha portat el pes del partit durant la major part del temps.Cristiano Ronaldo s'ha convertit en el millor jugador al bàndol portuguès. El madridista ha estavellat dues pilotes a la fusta txeca abans d'aconseguir el gol que classificava el seu equip. Després d'aquest resultat, Espanya ja sap quin rival l'espera a les semifinals, si dissabte aconsegueix classificar-se davant França. Cristiano Ronaldo, per tant, espera els seus companys d'equip,Casillas, Sergio Ramos, Arbeola i Xabi Alonso, amb Albiol a la banqueta. Així mateix, Xavi, Cesc oIniesta ja saben també que si vencen França i volen buscar el camí de la final del torneig se les 

Cristiano Ronaldo va començar de mala manera l'Eurocopa (zero gols en dos partits), però s'ha convertit en l'ídol del seu país després d'aconseguir tres dianes (dues a Holanda i una a laRepública Txeca) que han guiat l'equip dePaulo Bento a les semifinals. "És el treball d'un grup", es va limitar a dir l'estrella blanca. PeròPortugal, que havia renegat de Ronaldo a l'inici, l'adora ara convençut que pot portar la selecció fins a la final, confiats els seus compatriotes a repetir el camí de l'Eurocopa del 2004. Llavors,Portugal va arribar fins a la final i la va perdre, a casa, contra Grècia.

Però Ronaldo, a més, s'ha convertit, amb sis gols en tres edicions, en el jugador portuguès que més ha marcat juntament amb Nuno Gomes. Ara, el davanter del Madrid busca aconseguir el rècord anotador en la història de la competició. L'anglès Alan Shearer, amb set gols, i el francès Michel Platini, amb nou, són els líders realitzadors de l'Eurocopa. "Ronaldo no només és el millor del món sinó un jugador d'un altre món", va assegurar Pepe, el seu company a la selecció i al Madrid.

Espanya, amb Itàlia

ESPANYA 1-0 CROACIA

Espanya ha patit molt. Però s'ha colat en els quarts de final de l'Eurocopa 2012 després d'un gris partit. Massa patiment per guanyar Croàcia (0-1) gràcies al gol de Jesús Navas (m. 88) després d'un partit ple d'agonia. A la selecció li ha costat entrar en el partit, el seu joc ha sigut lent, previsible, i ha fet que la defensa croata ho tingués fàcil. Fins que una gran passada de Cesc a l'interior de l'àrea l'ha controlat Iniesta amb habilitat abans de servir-li la pilota a Navas, que ha marcat el gol més fàcil de la seva carrera esportiva. A porta buida. El final a tanta agonia després d'uns tristos 90 minuts.

Casillas ha tornat a salvar a Espanya

Ha sigut, però, Casillas qui ha sostingut Espanya en la segona meitat amb dos grans parades, una especialment després d'un cop de cap de Rakitic. A Espanya li ha costat tant entrar en el partit que Vicente del Bosque, el seleccionador, ha hagut d'introduir canvis per reactivar un equip que havia perdut frescor. Ha aparetgut Navas per donar-li velocitat suplint un gris Torres. Després ha entrat Cesc per Silva i, al final, després del gol de Navas ha entrat Negredo per Xavi. En un contraatac, després d'una mala decisió defensiva de Sergio Ramos, Croàcia ha tingut l'oportunitat més clara del partit. Ha rematat de cap Rakitic a l'àrea petita i ha aparegut Casillasamb una intervenció providencial. Fins que ha arribat una magnífica passada de Cesc a Iniesta a l'interior de l'àrea croata. I el centrecampista blaugrana li ha donat la glòria a Navas, que ha marcat a porta buida el gol que col·loca Espanya als quarts de final. A la primera part, Espanya ha tingut el control del partit, però no ha disposat de gaires ocasions, només un parell de xuts llunyans de Sergio Ramos i un altre de Piqué, mentre que Torres també ha intimidat trepitjant l'àrea. Croàcia s'ha  acostat amb timidesa a l'àrea de Casillas, que no ha comès cap error.

ITÀLIA 2-0 IRLANDA

Antonio Cassano ha portar aquest dilluns Itàlia als quarts de final de l'Eurocopa, ha marcat el gol que ha donat el triomf davant la República d'Irlanda i ha calmat el conjunt de Cesare Prandelli, que ha fet tornar el seu equip a la lluita pels grans reptes.

Itàlia, segona del seu grup al darrere d'Espanya, ha complert i ha deixat al marge les especulacions en l'altre xoc, el que ha enfrontat Croàcia i Espanya a Gdansk. Els italians han acabat amb les penúries del futbol transalpí, que va tocar fons en l'últim Mundial, a Sud-àfrica. El combinat italià, que s'ha guanyat el respecte i l'admiració per la seva tradició i historial en els magnes esdeveniments, ha guanyat amb solvència encara que no ha respirat fins al final, amb el gol últim de Balotelli. Itàlia ha demorar la seva entrada en el partit. Cesare Prandelli només ha fet un canvi en el seu onze. El sacrificat ha estat Mario Balotelli, fix titular en els partits contra Espanya i Croàcia però amb actuacions irregulars. Prandelli ha preferit l'estabilitat d'Antonio Di Natale per acompanyar Antonio Cassano. Desorientat en els primers compassos i inquietat per l'entusiasme irlandès, limitat i mancat d'arguments, Itàlia ha agafat definitivament les regnes al tram final de la primera meitat.

EL GOL

Itàlia crea perill en les pilotes aturades. Andrea Pirlo és un mag en situacions com aquestes. Ha llançat un córner al primer pal i Cassano ha picat de cap amb encert. La pilota ha tocat el pal però ha botat dins de la porteria. Cassano, amb tres gols, s'ha convertit en el màxim golejador de la història d'Itàlia en les fases finals de l'Eurocopa. Itàlia en la segona part ha mantingut  Cassano com la gran amenaça. Un tret seu aturat per Given ha advertit Irlanda, que ha començat a pressionar el quadro de Prandelli tard, amb un xut poc convincent de Keith Andrews des de la zona de tres quarts. La pilota, molt centrada, tot just ha inquietat Buffon.Itàlia ha deixat anar el timó del partit malgrat l'escàs afany del quadro de Giovanni Trapattoni, que ha buscat el seu honor a base de passades llargues i pilotes bombades, sempre sota el control de Gianluigi Buffon i de la reforçada defensa transalpina. Keith Andrews ha tingut la més clara a deu minuts del final amb una falta que ha llançat des de la mitja lluna i ha aturat Buffon. Encara que el millor va arribar al final. Amb el gol de Mario Balotelli, substitut d'Antonio Di Natale, que ha rematat d'esquena un córner llançat per Alessandro Diamanti, per sentenciar el partit i la classificació del seu equip.

Alemanya i Portugal, dues més

Cristiano salva a Portugal amb dos gols

Portugal i Alemanya s'han classificat per als quarts de l'Eurocopa. Els lusitans han guanyat Holanda (2-1), amb el mateix resultat que han aconseguit els alemanys davant Dinamarca (2-1). Portugal s'enfrontarà ara amb la República Txeca, mentre que Alemanya jugarà amb Grècia.

Dinamarca no ha pogut completar la sorpresa

Holanda, subcampiona del món, s'ha avançat amb un golàs de Van der Vaart des de fora de l'àrea, però els portuguesos han remuntat amb dos gols de Cristiano Ronaldo (min 28 i min 74), que ha trencat la seva sequera en el torneig.

PLE D'ALEMANYA

Alemanya ha tancat la seva impecable primera fase aconseguint el seu tercer triomf davant Dinamarca. Malgrat que Krohn-Delhi ha igualat el gol de Podolski, Bender ha acabat donant el triomf a la mannschaft.

Rep. Txeca i Grècia, primers classificats

Polònia volia donar la sorpresa als seus aficionats i Russia, que des del seu gol contra Polònia es veia a quarts, va caure en l'últim moment de la primera meitat.

L'última jornada del grup A va acabar amb el sorprenent pas de Grècia als quarts de final després d'eliminar Rússia (1-0) gràcies a un solitari gol de Giorgos Karagounis, que va seguir el ritme del txec Petr Jiracek, salvador del seu equip amb un gol de fe davant la voluntariosa Polònia.Al final va passar de ronda un dels menys esperats. Amb un punt abans de començar l'últim partit de la fase de grups, Grècia tenia un peu i mig fora de la competició. Necessitava guanyar i esperar resultats favorables a l'estadi on jugaven la República Txeca i Polònia.Els grecs van complir la seva part i van fer el que era impensable: fer fora la favorita del grup. Ho va aconseguir amb un gol molt a prop del descans provocat per un error de Zirkhov que va aprofitar Karagounis. Era tot el que necessitava Grècia per sumar-se als quarts de final.Van fer el que saben fer més bé, defensar. Els homes de Dick Advocaat van dominar el partit, però van xocar amb una forta i ordenada defensa que va desesperar Rússia. Al final, podrien haver rebut un altre gol, però el travesser va repel·lir un xut de Tzavella, que va celebrar amb els seus companys una classificació poc imaginable. L'Eurocopa es queda sense una altra estrella. Després de l'adéu del suec Zlatan Ibrahimovich, avui s'ha acomiadat Arxavin.

Grècia torna a donar la campanada

CAU UNA ALTRA AMFITRIONA

En l'altre partit, els polonesos, animats per una afició que somiava classificar-se per a quarts de final, no van poder donar una alegria a un país que s'ha bolcat en ells d'una manera increïble. La República Txeca va guanyar Polònia per 1 a 0.Durant 11 dies, el futbol ha fet vibrar Polònia, que ha acomiadat amb orgull un equip amb més cor que talent. I això que a la primera part de l'enfrontament decisiu, la selecció de Franciszek Smuda va disposar de múltiples oportunitats per canviar el seu destí. Fins a quatre ocasions clares van acabar als llimbs i la República Txeca no ho va desaprofitar.En els primers compassos del segon temps, Jiracek, després d'una potent cavalcada des del seu camp, va rematar a la xarxa una pilota que serveix per atorgar tres punts vitals als txecs. Aquests van aguantar fins al final, però van rebre un gran ensurt.Un gol no classificava Polònia, que en necessitava dos, però sí que els eliminava. A l'últim instant, Blaszczykowski podria haver fixat l'empat al marcador de Wroclaw, però un defensa txec, a la línia de gol, va evitar la desgràcia. Amb suspens, la República Txeca es va apuntar als quarts de final de l'Eurocopa.