Espanya, a per Cristiano

Espanya va desdibuixar d'inici a França. Una selecció que temia el campió i que va acabar trobant-se´l cara a cara i sense saber com frenar-lo. Corrent darrere de la pilota en la primera part. Canviant la màgia de Nasri pel múscul. M'Vila, Cabaye i Malouda per mirar de dinamitar la sala de màquines de la «Roja». Els francesos es van desfondar perseguint la pilota, tocada com ningú per aquests migcampistes que han convertit Espanya en un referent.

França no va crear perill en tot el partit

Un doblet de Xabi Alonso el dia que entrava en el «club dels cent» va guiar Espanya cap a les semifinals de l'Eurocopa 2012, rescatant l'orgull del campió per trencar amb la història i vèncer a França per primera vegada en partit oficial (2-0). La selecció es va alliberar de la pressió per seguir aspirant a tot en un partit on va tenir la posessió de manera insultant i on només li va faltar gaudir de més ocasions i sentenciar abans.
Del patiment contra Croàcia a una plàcida exhibició abans de lluitar contra Portugal dimecres per un lloc a la final. Abans Espanya no passava de quarts. Ara aquesta barrera psicològica se supera amb un partit tant còmode com el que van protagonitzar els homes de Vicente del Bosque.

Espanya conviu amb la crítica amb la mateixa naturalitat que implanta en el grup Vicente del Bosque. Va tornar a la fórmula més criticada. Sense 9 però amb Cesc Fábregas. S'ho havia guanyat. Víctima després de l'empat del debut contra Itàlia malgrat marcar i brillar sempre que ha saltat al camp.

Espanya va exhibir d'inici les seves senyes d'identitat. Xabi Alonso més actiu que mai en el seu partit cent, va oferir una lliçó magistral de futbol. Busquets també. Xavi la va tocar amb criteri. Silva dinamitava el futbol. Iniesta desequilibrava. I Cesc feia embogir als centrals sense marca fixa. Van ser els millors minuts de l 'Eurocopa. Els laterals, Arbeloa i Alba, s'oferien sense cessar, fins que una pujada va servir per obrir el marcador. Blanc li va posar a sobre d´Iniesta dos laterals drets en la seva banda. Els va atreure per veure el desmarcatge de Jordi Alba, l'hereu de Joan Capdevila, que fa oblidar a un fix. La seva passada mesurada al cap de Xabi Alonso va servir per situar l´1-0. Era el premi a minuts d'un futbol ple de personalitat. Abans s'havia desesperat Cesc demanant penal per un agafada de Clichy dins l´àrea i ja havia provat Alonso a Lloris amb un d'aquests xuts des del mig del camp que sol llançar per sorprendre. França no apareixia. Era una caricatura de si mateixa. El seu únic missatge ofensiu era buscar l'esquena d´Arbeloa amb Ribery.

Els minuts d'incertesa del rival després del gol no els va aprofitar Espanya. Xavi va disparar massa alt. Silva no la va encertar. La selecció tenia la pilota, però van trobar-se a faltar més ocasions. Era impossible mantenir la velocitat que Espanya imprimia al seu futbol de toc. Quan va baixar, van aparèixer Ribery i Benzema. Només ells semblaven capacitats per generar perill per França. Dues faltes els van permetre avançar metres. La primera va sortir desviada pel madridista. La segona duia camí de l'escaire quan Íker Casillas la va desviar sense massa esforç a córner. Van trigar mitja hora a llançar a porta per primera vegada i única vegada.

A Espanya una paret elèctrica desperta de la letargia. La dibuixen Iniesta, l´amo de la pilota, amb Cesc. Piqué va rematar de cap sol, desviat, un servei de córner. Sabien manejar l'1-0. Així van guanyar el Mundial 2010. I van arrencar la segona part contenint la reacció dels «blues» intentant millorar la verticalitat del seu futbol.

A la represa Ribery es va posar la selecció francesa a l´esquena. Enganxat a la banda esquerra, mesurant a Arbeloa contínuament, que ja es va oblidar de pujar i es va centrar en el marcatge. Una centrada seva la rematava Debuchy. La pilota va fregar el travesser. La defensa espanyola continua siguent un fortí i només a rebut un sol gol en el campionat. Sergio Ramos va anul·lar Benzema. La seva figura va emergir per damunt de la resta quan Espanya es va replegar.

Blanc va admetre l'error. Va recórrer a Nasri i Ménez per transformar en ofensiu al seu equip. Va ser massa tard. Del Bosque no es va intimidar. Pedro i Fernando Torres van entrar al camp. Velocitat per buscar el contracop perquè la pilota l´havia perduda Espanya. No disparaven a Casillas però la sensació de perill existia.

Espanya va saber defensar amb caràcter i Pedro va acabar fent la resta. Una jugada seva va acabar en un penal que va transformar Xabi Alonso per tancar el duel al minut 90. El segon màxim golejador de la «era Del Bosque». En el seu gran dia va fulminar a França. De no perdre en 23 partits a ser eliminada després de dues derrotes consecutives. La Roja camina ferma cap a la triple corona. Apareix la Portugal de Cristiano Ronaldo a l'horitzó. Una altra prova per a un equip amb orgull.