Després dels penals, Espanya jugarà la final

Alvaro Negredo és l'home. Negredo, el davanter del Sevilla, és la gran sorpresa que tenia reservada Vicente del Bosque, el seleccionador espanyol, per a la semifinal de l'Eurocopa davant Portugal. Negredo i 10 més. Negredo entra, per tant, en el lloc de Cesc i retorna a Espanya la figura del nou autèntic, del davanter d'àrea que intentarà intimidar la rocosa parella de centrals portuguesos integrada per Pepe, el madridista, i Alves.

Juga Espanya amb Casillas a la porteria, amb Arbeloa, Piqué, Ramos i Jordi Alba a la defensa, amb Xabi Alonso i Sergio Busquets dirigint el centre del camp, escortats per Silva (dreta), Xavi (centre) i Iniesta (esquerra), mentre Negredo, que havia jugat en els minuts finals davant Croàcia, serà el davanter titular de la selecció de Del Bosque. Ni Cesc, que havia estat titular contra Itàlia i Croàcia, ni Fernando Torres, el davanter que va sortir contra Irlanda de titular, han estat escollits pel tècnic. És el partit de Negredo. 

Els nou penals d'ahir

Portugal, en canvi, no ha fet cap modificació en l'onze inicial. Paulo Bento, el seleccionador portuguès, ha apostat per Rui Patricio a la porteria, una defensa integrada per Joao Pereira, Pepe, Alves i Coentrao, amb un centre del camp format per Veloso, Meireles, Moutinho, mentre l'atac el completen Nani, Almeida i Cristiano Ronaldo.

Una vegada més, Cesc. Una vegada més, quatre anys després, Cesc Fàbregas va assumir la responsabilitat de tirar el penal més difícil, el definitiu, el que va col·locar Espanya en la final de l'Eurocopa en una tanda de desempat que va començar amb una parada de Rui Patricio a Xabi Alonso, a la qual va respondre Casillas amb una altra aparició miraculosa per tornar la tranquil·litat als altres llançadors espanyols. Cristiano Ronaldo no va arribar a temps d'executar ni tan sols el penal que tenia assignat, el cinquè. Espanya va guanyar així un partit en què només es va deixar anar en la pròrroga, precisament quan se suposava que el desgast físic li podia passar més factura que a la més descansada Portugal.

INCOMODITAT / Entre les dues accions, la selecció espanyola no va poder imposar el seu futbol combinatiu i es va moure molt incòmoda davant la potent pressió de Portugal, que va plantejar un partit valent, va pujar la defensa a l'atac mitjà quan va empènyer Espanya a la seva parcel·la i es va agrupar bé al darrere perquè els jugadors espanyols no trobessin espais i socis cap als quals enfocar.Un partit en què Negredo va ser aquesta vegada l'opció escollida per Del Bosque en lloc de Cesc com a primera referència ofensiva. Res de fals nou, sinó un davanter centre de veritat per baixar a l'arena a plantar cara a dos rocosos centrals i intentar baixar també la pilota i aguantar-la per a les arribades dels companys. El problema va ser que la primera ocasió que el sevillista va tenir de fer-ho va ser al cap de mitja hora, quan va lluitar una pilota llarga, la va guanyar i la va enviar a Xavi, que va obrir perquè Iniesta rematés lleugerament amunt. Va ser la segona ocasió espanyola després d'una primera d'Arbeloa, que també va disparar alt en una posició immillorable després d'una gran jugada entre Alba i Iniesta.

Els inconvenients que va trobar la Roja van quedar reflectits en l'alternativa que va haver d'utilitzar molt més sovint del que és habitual: el joc en llarg. Una forma d'actuar que va destil·lar imprecisió i no va servir per solucionar l'embús. Xavi va haver de baixar massa per intentar canalitzar el joc però en comptadíssimes ocasions va connectar amb algú en condicions d'aprofundir. Espanya no va tenir fins al descans ni domini, ni ritme ni continuïtat per esquerdar un rival que es mostrava físicament un esglaó per sobre.

Cristiano va voler ser l'heroi, però no va xutar el seu penal

De Cristiano, afortunadament, no hi va haver gaires notícies en tota aquesta estona. Arbeloa li va concedir pel seu costat una arribada en què l'estrella va arribar a la línia de fons, però el seu centre va ser interceptat per Casillas. Més perill va crear després d'una pèrdua de Xavi per l'altre costat, però el seu xut va anar fora per poc. No va aparèixer més fins al tram final del xoc, en què va disposar de dues faltes des d'una bona distància que va desaprofitar i, sobretot, d'una ocasió monumental per decidir el partit. Una contra de llibre amb què Veloso i Meireles van portar la pilota cap a l'entrada del madridista, que va tirar als llimbs.

EQUILIBRI / Era el minut 89 i podria haver estat el final del recorregut d'Espanya, que havia millorat notablement després de l'entrada de Cesc per Negredo. Va començar a reconèixer-se, va trobar cert equilibri i amb la incorporació de Navas també profunditat per la dreta. No va tenir eficàcia, no obstant, per la seva escassa presència a l'àrea. Fins al punt que el primer tir entre els tres pals no va arribar fins passada una hora. Va ser un tret de Xavi després d'un robatori que Rui Patricio va aturar sense problemes. Llavors, Pepe ja havia embrutat amb la seva agressivitat el bon cartell que fins ahir a la nit havia lluït en la competició, amb una sola falta en quatre partits. Va fer una entrada bestial a Alonso a prop de la línia central i més tard va fer teatre del pitjor per una falta de Cesc.

CONTROL A LA PRÒRROGA / Es temia l'arribada de la pròrroga i va ser llavors quan per fi Espanya va tenir arribada, va prendre el control sense titubejos i fins i tot físicament va estar per sobre d'un rival que va començar a tremolar. Patricio va evitar que Iniesta marqués després d'una jugada d'Alba, es va interposar també en el camí de Navas i Pedro va triar l'opció dolenta a última hora. I en la tanda de penals van tornar a decidir els mateixos de fa quatre anys.

La fortuna dels penals es va aliar amb Espanya, que no va exhibir la seva clàssica superioritat en una semifinal inoblidable. Espanya no va poder desplegar aquell joc que tant recorda el Barça, però va saber competir. No va dubtar mai de si mateixa. L'equip s'ha fet fort a base de patiment i d'aguantar crítiques injustificades que l'han reforçat fins a l'infinit. Davant d'Itàlia o Alemanya tindrà l'oportunitat de segellar una meravellosa trilogia. Cristiano Ronaldo ho veurà per televisió. L'astre va tornar a fracassar. Va tenir a les seves botes el triomf i es va quedar sense llançar en la tanda decisiva, un nou mastegot per a l'ego d'una estrella que va tornar a quedar retratada.

Espanya va arribar a la seva tercera semifinal seguida

UN MOMENT HISTÒRIC / Difícilment tornarà a viure un moment així el futbol espanyol. Amb el pas dels anys, segurament, es reconeixerà el verdader mèrit d'aquest equip, que ahir es va fortificar per sempre. L'abraçada de Piqué i Ramos després del penal transformat pel sevillà va ser la millor mostra del que representa aquesta selecció. Aquella fortalesa per sobreposar-se als mals moments, aquella unió que desprèn un vestidor magnífic, va empènyer ahir el conjunt de Vicente del Bosque cap a la final, quatre anys després del triomf a Viena, la ciutat on Cesc va iniciar el camí triomfal d'Espanya amb un penal decisiu en la tanda de quarts davant Itàlia. Ahir es va repetir la història. El jugador d'Arenys va tornar a ser talismà.