Derrota que fa mal

Tot i la derrota d'avui del Girona, l'afició ha acomiadat l'equip amb una increïble ovació.

Una nena amb la samarreta del Girona plora desconsoladament a la tribuna de Montilivi i s’abraça ben fort al seu pare, a qui li brillen els ulls. A ell li costa contenir les llàgrimes. Segurament pensa que a aquesta graderia n’ha vist de tots colors i que avui, que era el dia per il·lusionar-se encara més, s’ha emportat una decepció que costarà de curar. El seu equip acaba de perdre per 0-1 l’anada de la final del play-off d’ascens a Primera. Sap que no és una derrota decisiva, però que la tornada a Almeria s’ha complicat enormement. I li sap greu, però aplaudeix els seus jugadors, perquè no els pot retreure res. Només els pot agrair un any d’autèntic somni.

El partit d’avui era el comiat a Montilivi d’una temporada única que potser no es tornarà a repetir mai més i la primera part de la batalla final per pujar a la Primera Divisió. No calien més al·licients perquè els jugadors del Girona sortissin al màxim d’endollats possible. Contagiats per un ambient de gala, els homes de Rubi han pres l’accelerador des del principi i ja en la primera possessió del partit han robat la pilota a la línia de tres quarts, gràcies a una pressió asfixiant, i han provocat el primer córner. Ha estat per la banda esquerra, la de Jofre Mateu, l’home de la primera part. El lleidatà, un veterà en promocions d’ascens, ha aprofitat la titularitat per posar-se el pes atacant de l’equip a l’esquena i convertir-se en un malson per Gunino. El lateral esquerre de l’Almeria no ha respirat tranquil en cap moment.

Esteban ha aturat el penal que hagué ficat en el partit als homes de Rubi

De fet, Jofre ha protagonitzat la jugada més polèmica del partit. Al límit del descans, ha caigut a dins l’àrea en voler retallar Verza. En directe, el penal ha semblat la clar; la repetició de la televisió ensenya com el migcampista andalús toca l’extrem del Girona, que, tot sigui dit, hi posa una mica de la seva part. Sigui com sigui, la pena màxima era perfectament xiulable, però Arias López s’ha espolsat la responsabilitat de sobre i no n’ha volgut saber res. La jugada ha encès el públic de Montilivi, que abans s’havia refredat una mica per culpa de les aproximacions de l’Almeria.

El conjunt de Javi Gracia no havia atacat més que el de Rubi, però a partir del minut 20 s’havia anat fent, poc a poc, amb el control de la situació. Havia arribat a l’àrea de Becerra, Richy havia hagut de salvar el 0-1 des de sota pals i, fins i tot, Tébar havia hagut de disfressar-se de central per desviar amb el cap un xut clar de Soriano. Tot plegat ha coincidit amb la pèrdua de gasolina del Girona, que havia sortit amb molta força i s’havia proposat crear perill a partir de la mobilitat de dos atacants petits, Felipe i Bordas, i de les internades constants de Jofre per l’esquerra. Però el pla no ha servit per construir grans ocasions de gol i els gironins han trobat a faltar la direcció de joc de Jandro, a la graderia lesionat, i l’agressivitat d’Acuña, a la banqueta. Sense ells, només un xut de Gerard Bordas, que no s’ho ha acabat de creure, i una munió de córners han inquietat la porteria d’Esteban.

Del possible 1-0 al 0-1

Com si no hi hagués hagut descans, el Girona ha sortit a totes a la represa. Tres arribades en tres minuts han posat en perill la integritat de la porteria andalusa. Les més clares, una volea de Juanlu a dins l’àrea i una rematada de Gerard Bordas que ha desviat Esteban. Però el futbol no sempre és just i el primer contraatac que ha tingut l’Almeria ha resultat mortal. Jose, massa sol, no ha pogut aturar la combinació entre Corona i Charles que ha acabat amb el davanter brasiler superant la sortida, potser precipitada, d’Isaac Becerra i marcant el 0-1.

El cop ha estat molt dur, però encara no era definitiu. No tot estava perdut. Unes mans a dins l’àrea de Gunino, per aturar una centrada de Felipe, han obert una escletxa d’esperança. Aquest cop sí, l’àrbitre ha assenyalat penal. Sense Jandro, el mateix Felipe ha agafat la responsabilitat del llançament. I no ha tingut sort. Esteban ha endevinat les intencions del davanter blanc-i-vermell i li ha aturat el xut. El Girona havia perdut l’oportunitat d’or de tornar a entrar a l’eliminatòria i el partit ha embogit. Tant que Becerra ha hagut de tornar a salvar el seu equip amb aturades de mèrit; dues de consecutives, en xuts a boca de canó de Christian i Charles.

Els gironins també han tingut la seva, sobretot després d’una centrada mil·limètrica de Juanlu i una rematada de Bordas que Esteban ha aturat al vol, però no n’han fet prou. Han acabat atacant amb la poca força que els quedava i sense gaire sentit. Més amb el cor que amb el cap. Fins que han sentit el xiulet final. El despertador del somni? Encara no. Els aplaudiments i els crits d’ànim de l’afició, orgullosa de la temporada dels seus ídols, marquen el camí. El Girona lluitarà fins al final. Fer dos gols a Almeria és més que complicat, però no és impossible. Els miracles existeixen, i els gironins ho saben bé.

La fitxa tècnica

• Girona: Isaac Becerra; Jose (Eloi Amagat, 69′), Richy, Chus Herrero, David Garcia; Tébar, Luso, Juanlu Hens, Jofre Mateu (Acuña, 58′); Felipe Sanchón (Ion Vélez, 84′) i Gerard Bordas.
• Almeria: Esteban; Gunino, Pellerano, Trujillo, Christian; Verza, Corona (Mejía, 62′), Aleix Vidal, Iago Falqué; Soriano (Calvo, 69′) i Charles (Zongo, 80′).
• Gols: 0-1, Charles (49′).
• Àrbitre: Arias López (comitè càntabre). Ha ensenyat targeta groga al local Chus Herrero (66′) i als visitants Iago Falqué (13′), Corona (38′), Christian (56′) i Esteban (90′).
• Incidències: 9.286 espectadors a Montilivi.

Primera Divisió, a 180 minuts

El Girona, amb mínim pressupost, s'enfronta avui a l'Almeria en la final del 'play-off' per ascendir, juntament amb Elx i Villarreal, a la màxima categoria del futbol estatal: Primera Divisió Espanyola; la Liga BBVA. Aquesta final de 'play-off' té el mateix funcionament que les semifinals en les que els de Rubi van vèncer l'Alcorcón (1-1 i 3-1) i l'Almeria va superar la UD Les Palmes en la pròrroga en el matx de tornada (1-1 i 2-1). Es disputaran dos partits de 90' cadascún. L'anada serà avui a les 20:00h a Montilivi, mentre que la tornada serà dissabte a 'Los Juegos del Mediterránio' (Almeria). En cas que es repeteixi el resultat del partit d'anada, hi haurà prórroga, però si el marcador no es mou, passarà directament (sense anar a penals) la UD Almeria ja que ha estat l'equip més ben classificat.

Avui és un dia històric pel Girona

Rubi creu en les possibilitats del seu equip

La diferència de pressupost entre ambdós conjunts no aconsegueix treure la il·lusió a la gran afició del Girona que ha acompanyat l'equip en tots els partits, sense excepció. En part, una de les claus d'aquest èxit que està a 180 minuts d'aconseguir l'equip de Rubi, ha estat l'afició, ja que a Montilivi no s'han escapat pràcticament punts; ha presentat sempre una entrada més que considerable.
Avui, l'afició jugarà un paper important ja que el Girona s'enfronta al que, a priori, és el millor rival de 'play-off' i és molt important que els homes de Rubi aconsegueixin treure un bon resultat per afrontar el partit de tornada amb relativa tranquilitat. L'entrenador del Girona, Rubi, diu que vol restar favoritismes a l'equip andalús perquè, segons afirma, el seu equip està en un bon moment de forma i pot plantar cara i combatre amb l'Almeria; assegura que les possibilitats de guanyar l'eliminatòria, ara mateix, estan al 50%. A més, creu que la il·lusió de l'equip gironí podrà amb l'ambició i la necessitat de l'Almeria i això juga al seu favor.
L'alineació que presentarà el Girona per al partit d'aquesta tarda-nit serà la mateixa que la que va disputar el matx contra l'Alcorcón; no gens menys, Moisés Hurtado, Juanlu Hens i Acuña, són tres dubtes en l'alineació inicial per problemes físics i Rubi no vol donar cap pista al rival sobre si jugaran els tres pilars del seu equip.

Acuña no va acabar l'últim partit per molèsties

A més de la tensió que hi haurà durant el matx pel que s'estarà jugant el Girona, hi ha molts abonats del club que s'han revoltat en contra de l'organització i la directiva ja que, a causa de la gran i inesperada demanada d'entrades, el club ha decidit no otorgar cap seient a cap abonat per així poder tenir més seients lliures i poder encabir a tota la gent que vol assistir a les 20:00h a Montilivi per veure com el seu equip guanya el primer partit per pujar a Primera Divisió. L'ambient de l'estadi és molt prometedor i pot ser la nit més important de la història del Girona C.F..
Cal recordar que en els dos partits en què es van enfrontar aquests dos conjunts durant la temporada, l'Almeria es va adjudicar la victòria, però ara tot és diferent i creient es poden aconseguir moltes coses... SOM-HI GIRONA!!!!!!

El Villarreal, de Primera (castellà)

Un gol de Jonathan Pereira al inicio del segundo tiempo propició el retorno del Villarreal a Primera División en un partido de gran intensidad y mucha emoción en el que el Almería, que también optaba a subir, jugó a un gran nivel y llevó la iniciativa durante muchas fases del encuentro.

El partido estuvo marcado por lo que se vio antes del 1-0 y tras ese gol. Mientras que con la igualada inicial en el marcador fue el Almería el que dominó, tras el tanto local, el partido se abrió por completo con alternativas ante ambas porterías, por lo que pudo llegar el gol a favor de cualquiera de los dos equipos.

El Almería hizo el partido que tenía que hacer. Lo intentó con fútbol y con fuerza, pero el Villarreal aprovechó sus armas y, sobre todo, el único resquicio que le dejó el rival para hacer su gol y regresar a Primera un año después del descenso.

El partido fue de una gran intensidad y estuvo marcado en la primera parte por el dominio del Almería, que no sintió la presión de El Madrigal, completamente volcado con su equipo, y se adueñó de la pelota desde el primer momento.

Eran los jugadores visitantes los que controlaban el encuentro, ante un rival que no tuvo problemas a la hora de ceder terreno y que permitió que el Almería llevara la iniciativa.

Esta circunstancia no estuvo acompañada de muchas ocasiones de gol, aunque hubo una muy clara para el Almería en un balón enviado casi sin ángulo por Aleix al poste de la portería local.

La superioridad del equipo andaluz fue clara al menos durante la primera media hora de juego, ya que el Villarreal sólo se aproximó a la meta de Esteban en un par de acciones a balón parado.

En el último cuarto de hora de la primera mitad, el Villarreal encontró más espacios a la contra para acercarse a la meta del rival, pero en ninguna de esas acciones se mostró peligroso.

El partido no cambió en el inicio de la segunda mitad, en la que el Almería se mostró más centrado e intenso que el Villarreal, cuyos jugadores perdían el balón con mucha facilidad y apenas llegaban al área del equipo visitante.

Sin embargo, cuando menos acertado estaba el Villarreal, un instante de inspiración con un gran pase en profundidad de Cani sobre Jonathan Pereira, llevó el 1-0 al marcador ante el delirio de la afición local tras la mejor acción ofensiva de los locales hasta ese momento.

A partir del 1-0, al Almería no le quedaba más que arriesgar, lo que unido al planteamiento defensivo del equipo local hizo que se jugara en el campo del Villarreal, con el consiguiente riesgo para los visitantes de recibir un nuevo gol, como el primero, al contragolpe.

A medida que pasaban los minutos, el fútbol empezó a brillar por su ausencia, ya que el partido se trabó y hubo muchas interrupciones, ya que en ningún momento el Almería se dio por vencido y prueba de ello fue la posición cada vez más adelantada de sus jugadores.

El partido fue muy emocionante en los minutos finales ya que el equipo local tuvo alguna opción de redondear la victoria, pero el Almería también dispuso de las suyas para, al menos, empatar, aunque una igualada era un resultado insuficiente para sus aspiraciones de lograr el ascenso directo. No lo marcó y el Villarreal celebró el ascenso.

Neymar, culé per 57 milions d'euros

Neymar, presentat amb el Barça

Amb una hora de retard, l'avió que transportava Neymar da Silva ha aterrat a Barcelona a un quart de dues tocat. Posteriorment el nou jugador blaugrana s'ha dirigit a les oficines del club, on ha començat la maratoniana jornada de la seva presentació. A les portes de l'estadi s'hi ha congregat un bon nombre d'aficionats barcelonistes, molts d'ells amb banderes brasileres i samarretes del crac barcelonista.
Primer s'ha fet la fotografia al costat de l'escut que defensarà a partir d'ara, i després ha passat el pertinent reconeixement mèdic. Neymar, després de jugar un partit amistós amb la selecció brasilera a Maracaná contra Anglaterra (2-2), ha emprès el viatge cap a Barcelona, on avui l'espera una extensa agenda abans de tornar al seu país.

Festa grossa al Camp Nou en la presentació de Neymar com a futbolista del Barça. Amb més de 55 mil persones a l'estadi, el crac brasiler ha rebut l'ovació de l'afició i ha desfermat l'eufòria adreçant-s'hi en català: "Bona tarda a tothom. Estic molt feliç de ser al Barça i d'haver fet realitat el meu somni".
L'internacional brasiler ha lluït una samarreta blaugrana sense dorsal i amb el nom "Neymar Jr". En un acte de ressò global (122 mitjans d'arreu del món i 344 periodistes acreditats), Neymar ha fet gala de la seva vessant més mediàtica. Malabarismes amb la pilota i missatge estudiat en el fons i en la forma.
Gairebé tota l'estona en català i amb una declaració d'intencions clara: "Vinc per ajudar. Posaré el meu granet de sorra perquè Messi continuï sent durant molts anys el millor jugador del món".

Neymar, durant la seva presentació

Alliberat de la concentració del Brasil, Neymar ha fet una visita llampec a Barcelona. Sessió fotogràfica davant l'escut, revisió mèdica i presentació al Camp Nou. Després de la signatura del contracte, la roda de premsa.

El Barça ha pagat 57 milions d'euros
El vicepresident esportiu del Barça, Josep Maria Bartomeu, ha detallat les xifres del traspàs de Neymar: un cost de 57 milions d'euros (a repartir entre el Santos i tres empreses) més dos amistosos contra el club paulista (un d'ells podria ser el pròxim Gamper). El davanter firma un contracte per 5 temporades i tindrà una clàusula de rescissió de 190 milions d'euros.
Bartomeu ha explicat que la quantitat del traspàs se la reparteixen el Santos -el seu club d'origen- i les empreses DIS, Teisa i N&N, i que en l'operació no hi ha hagut intermediaris.

Segona ronda del "play-off" d'ascens a 2a Divisió A

El sorteig de la segona ronda del play-off d’ascens a la Segona Divisió A, la penúltima, no ha volgut que s’enfrontessin els dos equips catalans. L’Hospitalet es veurà les cares amb el Caudal Deportivo de Mieres, quart classificat del grup 1, mentre que el Lleida Esportiu jugarà contra el Jaén, campió del grup 4. A diferència dels lleidatans, els riberencs tindran el factor camp a favor.

Les altres dues elimintòries ja estaven tancades abans de fer-se el sorteig, si tenim en compte l’ordre en què van acabar la lliga i el fet d’evitar trobar-se dos equips d’un mateix grup. Són l’Oviedo-Eibar i el Bilbao Athletic-Huracán de València. Dos tercers classificats contra dos segons, amb avantatge de camp per als guipuscoans i els valencians, favorits per arribar a la ronda final.

D’altra banda, el Constància d’Inca i el Zamora es jugaran la permanència a la Segona B. Tots dos van superar la primera ronda del ‘play-out’ i ara disputaran la final més dramàtica.

Ascens a Segona A

• Caudal – Hospitalet
• Lleida – Jaén
• Oviedo – Eibar
• Bilbao Athletic – Huracán

Equips ja ascendits: Alavés i Tenerife.

R.Societat a la Champions i Depor, Saragossa i Mallorca, a Segona Divisió

Celta 1-0 Espanyol

L’Espanyol, sense jugar-se res, visitava aquest vespre de dissabte un Balaídos on el Celta es jugava el descens. I això s’ha fet evident des del primer moment. Al llarg dels primers minuts, el Celta ha dominat absolutament el partit, buscant el gol que els donés la salvació. Malgrat tot, els gallecs no acabaven d’arribar amb encert a la porteria de Casilla. Una centrada de Bellvís que no ha trobat rematador al minut 2 i un parell de córners han estat les úniques jugades que semblaven portar perill.

Ha estat quan es complia un quart d’hora exacte de joc quan el domini dels locals s’ha traduït també al marcador. Després d’una bona jugada de Iago Aspas per banda dreta, ha arribat Natxo Insa sol des del darrere que, aprofitant la desconcentració de la defensa blanc-i-blava, ha creuat la pilota fins al fons de la xarxa. Aquest gol salvava virtualment el Celta, més encara quan pocs minuts després la Real Sociedad s’avançava al Deportivo i a Balaidos s’ensumava la permanència.

L’Espanyol, però, ha intentat posar-los les coses difícils amb una jugada de Verdú, la primera dels blanc-i-blaus, que Rubén Blanco ha refusat amb molt d’encert (23′). Dos minuts després era Stuani qui aprofitava la timidesa del Celta posterior al gol i rematava un córner que a punt ha estat de sorprendre els locals.

El partit baixaria de ritme a la gespa, però no a la grada, on l’afició del Celta no parava d’animar els seus per tal d’aconseguir el seu objectiu. Una afició que ha vist com el seu porter de 17 anys, Rubén Blanco, era el que permetia arribar al descans amb avantatge al marcador. Primer una rematada de cap de Sergio García (39′) i després un xut de Víctor Sánchez (43′), que ho provava amb l’esquerra i des de més enllà de la frontal, han acabat a córner.

Als primers minuts de la represa, el joc s’ha mantingut sense oportunitats importants de gol per part de cap d’ambdós equips. Ha estat en el minut 58 quan Sergio Garcia ha donat l’ensurt amb un xut que ha marxat fregant el pal esquerre de la porteria de Rubén Blanco.  El Celta mantenia la prudència que permet estar per sobre del marcador. Gairebé ho aconsegueixen dos minuts després, quan una errada de Forlín ha donat avantatge a Iago Aspas, però Kiko Casilla ha evitat el segon. El mateix porter tornaria a evitar el segon del Celta quan, en l’altre partit amb tots els ulls posats, el Deportivo s’acostava cada cop més al gol que necessitava. Kiko Casilla ha aturat el xut de Iago Aspas, que hauria fet respirar els aficionats a Balaidos (77′). Khron Dheli la tindria quan només mancaven cinc minuts per al xiulet final, però l’intent del danès ha acabat en misto. En els darrers minuts, expulsió anecdòtica de Folín per protestar i una oportunitat de córner per a l’Espanyol que podria haver acabat en drama a Vigo. No obstant, l’1-0 final, sumat als resultats de Mallorca, Deportivo i Saragossa han fet que el Celta pugui jugar una temporada més a Primera Divisió.

Deportivo i Saragossa van caure derrotats a casa davant R.Societat i Atlètic respectivament. El Depor va perdre 0-1 contra la R.Societat que, d'aquesta manera, i combinant amb la derrota del València a Sevilla (4-2), va aconseguir classificar-se per jugar per primera vegada en la història "txuri-urdin", la ronda prèvia de la Champions League. El Saragossa va perdre 1-3 contra l'Atlètic, que no es jugava res, i va acabar com a cuer de la categoria. Mentre que el Mallorca va ser l'únic dels tres equips que baixen, però no va servir-li de res ja que amb una victòria del Celta, l'equip balear no podia aconseguir la salvació. 

100 punts i comiat d'Abidal

El teló va caure per última vegada al coliseu barcelonista per tancar una reeixida temporada, culminada amb l’obtenció dels 100 punts. Mourinho ja no serà l’únic posseïdor d’una lliga de rècord.

L’aficionat no es va abocar al camp com en altres ocasions amb un Barça ja campió, però la idea general era poder veure si s’aconseguia l’esmentat rècord i poder acomiadar, tal com es mereixen, alguns dels emblemes de l’equip dels últims anys.

Abidal no continuarà la temporada vinent al Barça

Amb la no-presència de Valdés a l’onze, els ulls se centraven en les curses de Villa, de qui tothom dóna per fet que no tornarà a jugar a l’estadi com a local. I per la celebració del seu gol, especialment dedicat als aficionats, sembla més que probable.

L’alineació de Tito tenia un clar missatge: guanyar sí o sí. Amb l’única presència destacable de Pinto sota pals, que va estar especialment lluït en un parell d’accions malaguistes, la resta de l’equip estava format pels pesos pesants de la plantilla, amb l’excepció de les obligades baixes de Messi i Alves.  El jove Montoya es va encarregar d’ocupar amb èxit el lateral dret.

Al davant, els catalans es van trobar un equip amb els deures ja fets, amb la seguretat que el seu arquitecte Pellegrini no seguirà amb ells la temporada vinent, i amb algun dels seus pilars a la banqueta. Així, semblava un convit andalús perquè la nit d’Abidal fos rodona, com així seria.

En poc més d’un quart d’hora el partit quedaria del tot resolt.  Malgrat l’intent infructuós dels malaguenys per mirar de tenir el control de la pilota, les arribades catalanes es convertien fàcilment en gols. Una passada en profunditat que cercava la cursa de Pedro va acabar als peus de Villa després d’una bona passada de la mort del canari. Deu minuts després, seria Cesc qui batria Willy des de fora l’àrea després d’una bona jugada personal, amb paret amb Iniesta inclosa.

Amb els visitants en estat de xoc, el jove Montoya s’ha afegit a la festa per reivindicar el seu paper a l’equip. Un córner refusat per la forta defensa andalusa acabaria al fons de la xarxa després que el lateral no dubtés a engaltar un xut des de 25 metres que faria innecessària l’estirada de Caballero.

Amb el partit tancat ben d’hora, l’equip ha seguit atacant encara que sense més sort. Només faltava saber si Tito faria canvis a la segona part per donar minuts o si el Màlaga oferiria una millor versió a la segona part.

Compte enrere

Als pocs minuts de la represa Iniesta ha mostrat la seva qualitat en aconseguir un autèntic golàs des de fora l’àrea. El manxec sempre va a més velocitat del que sembla, i ha colat la pilota ben lluny de l’abast del porter.

Abans, però, Pinto havia refusat amb molt de mèrit un parell d’accions malaguistes, més incisius i determinants amb l’entrada de Morales. Aquest últim, precisament, ha fet el gol de l’honor després d’aprofitar una bona centrada des de la dreta.

Però tot perdria importància en el moment que Abidal, el protagonista de la nit, trepitjava la gespa per última vegada . El públic ha rebut el francès amb una sonora ovació en una nit que mai oblidarà.

Els minuts finals, convertits en no-res, han servit per augmentar l’ànsia de viure un dels homenatges més càlids i sincers que l’entitat ha rebut en la seva centenària història. Després del passadís que els seus companys i cos tècnic li van fer, Abidal va veure la seva evolució com a blaugrana a través dels videomarcadors, acompanyada per les paraules de l’etern speaker del Camp.

Les cares i les mirades del públic i, sobretot, dels seus companys, van deixar clar que amb la marxa del francès, l’entitat ha perdut un símbol. Fins aviat, Abi!

Fitxa tècnica

• FC Barcelona: Pinto, Montoya, Piqué, Mascherano, Alba, Xavi, Iniesta, Busquets, Pedro, Villa, Cesc
• Màlaga : Willy Caballero, Gámez, Weligton, Lugano, Eliseu, Joaquin, Toulalan, Camacho, Isco, Baptista y Santa Cruz.
• Gols: 1-0, Villa (4’); 2-0, Cesc (14’); 3-0, Montoya (16’), 4-0, Iniesta (51’); 4-1, P. Morales (56’).
• Àrbitre: Ayza Gámez  (València).
• Incidències: Partit corresponent a la jornada 38 de la Liga BBVA.

Descens i Europa en la última jornada de Lliga

Aquest cap de setmana es disputarà l'última jornada de la Primera Divisió Espanyola (Lliga BBVA). Com sempre, aquesta setmana s'acabarà de decidir la classificació final de tots els equips que han disputat durant nou llargs mesos aquesta lliga d'infart i de constants canvis. No hi ha hagut massa emoció pel que fa a l'equip campió (Barça) i els altres dos llocs de Champions (R.Madird i At. Madrid). A partir d'aquí, aquesta temporada ha estat una de les més mogudes que es recorden: Tito i 'Abi' han superat un càncer, Mourinho ha estallat al vestuari del Madrid, l'Espanyol ha protagonitzat una remuntada històrica, no més que la Real Societat que militava en posicions de descens durant la primera meitat de temporada i avui es juga la possibilitat d'accedir a la Champions, s'han aixecat sospites sobre partits comprats... en fi, una temporada plena d'emocions. El millor de tot és que això encara no ha acabat i aquests dos últims dies de partits que ens queden per viure, afegiran més emocions entre descens i salvació o Champions, Europa League i quedar-se fora... Molta emoció.

El València, amb Soldado, vol jugar la Champions

El València depèn de si mateix a Sevilla per aconseguir la quarta plaça, tot i que els seu rival serà el Sevilla que encara té una mínima opció d'anar a Europa si guanya, sempre que el Getafe perdi i el Rayo Vallecano no aconsegueixi obtenir el permísn de la UEFA per jugar a Europa i el Getafe està en iguals condicions que el Sevilla, però arranca la jornada una posició més elevada que el conjunt andalús i juga al camp d'un ja salvat Granada. La R.Societat haurà de guanyar al Deportivo (que es juga el descens) i esperar que punxi el conjunt 'ché'. Aquest any, la part baixa de la classificació està molt emocionant ja que feia molts anys que en l'última jornada del campionat encara no hi havia cap equip matemàticament descendit i hi ha qutre equips involucrats (Deportivo, Celta, Saragossa i Mallorca), dels quals només se'n pot salvar un. El Depor és l'únic que depèn d'ell mateix: amb una victòria es salva. Les opcions dels altres tres clubs involucrats passen per no contemplar aquesta possibilitat. El Celta es salvarà si el Depor empata o perd i el Celta guanya. El Saragossa ho té més complicat: ha de guanyar i esperar que Deportivo i Celta no guanyin. El Mallorca està virtualment descendit, però matemàticament, tot i que molt escasses, encara té opcions de salvar la categoria i evitarà el calvari de Segona Divisió si guanya i el Deportivo perd i Celta i Saragossa no sumen els tres punts. Aquest final de Lliga apunta molt amunt... NOMÉS QUEDARÀ UN!!!


Des de FUTBOLITIS desitgem molta sort a tots els equips que es disputen quelcom aquesta jornada.

Deportivo, Celta, Saragossa i Mallorca lluiten per salvar-se

Ens agradaria recordar que a Segona Divisió encara quedarà una jornada per disputar-se després d'aquesta setmana.

Partits sense res en joc:
R.Madrid 4-2 Osasuna (Dissabte 17:00)
Barça 4-1 Màlaga (Dissabte 19:00)

Partits amb algun objectiu en joc:
Granada 2-0 Getafe (Dissabte 21:00)
Sevilla 4-2 València (Dissabte 21:00)
Deportivo 0-1 R.Societat (Dissabte 21:00)
Celta 1-0 Espanyol (Dissabte 21:00)
Mallorca 4-2 Valladolid (Dissabte 21:00)
Saragossa 1-3 Atlètic (Dissabte 21:00)
Llevant 1-1 Betis (Dissabte 21:00)
Rayo Vallecano 2-2 Athletic (Dissabte 21:00)

En aquest link podràs veure què passa amb el teu equip si...:
http://www.marca.com/multimedia/futbol/calculadora-liga/index.html

Objectiu: 100 punts amb homenatge a Abidal

Abidal no renovarà i fitxarà aquest estiu per un altre equip

El Barça juga contra el Màlaga l’últim partit de lliga, però la prèvia ha estat marcada per les rodes de premsa que han ofert tres pesos pesants del vestidor blaugrana. El primer va ser Abidal, en una roda de premsa molt emotiva i que quedarà en la història del Barça. El jugador francès va explicar que tenia la intenció de continuar al primer equip blaugrana, però que la directiva no ho veia de la mateixa manera. El lateral va dir que vol continuar jugant a futbol i deixa la porta oberta a tornar al club una vegada acabi la seva trajectòria esportiva com a jugador. El seu últim partit com a jugador culer serà contra del Màlaga i servirà perquè el Camp nou li rendeixi un sentit homenatge.

Un cop finalitzat el partit, els jugadors del primer equip es posaran una samarreta amb el lema “MERCI ABI22″ i sortiran al cercle central, alhora que 22 nens socis faran el passadís per on desfilaran Abidal, les seves filles i el seu cosí Gerard. Posteriorment, es donarà pas a un vídeo d’homenatge i, a continuació, el capità, Carles Puyol, farà lliurament al seu company d’una samarreta commemorativa com a record de tota la plantilla. Per tancar aquest acte, Abidal oferirà unes paraules d’agraïment al públic i, finalment, sortirà del camp entre el passadís que li farà la resta de l’equip.

Valdés i Puyol

Si seguim amb els protagonistes previs, Víctor Valdés va comparèixer davant dels mitjans de comunicació per explicar els motius pels quals donarà per tancada la seva etapa blaugrana quan acabi el seu contracte el 2014. El porter es va mostrar agraït al club i als seus socis, però ha reconegut un cert cansament després de tant de temps, ja que “la porteria d’aquest club pesa molt”. Valdés va afirmar que es deu al club fins al 2014, però que està disposat a trobar la millor solució per a ell i per al Barça.

Carles Puyol va ser el següent a parlar i va resumir el seu “any més horrorós”, com el va qualificar ell mateix, en dues conclusions: la primera, que el seu genoll va començar a causar-li problemes des del segon partit de la pretemporada i només va anar a pitjor, fins i tot, després de la intervenció, i la segona, que va ser una equivocació “no sortir a explicar els motius pels quals va tornar a passar pel quiròfan”.

100 punts

A nivell purament futbolístic, el Barça intentarà guanyar per arribar als 100 punts en la classificació i igualar el rècord de puntuació de la lliga. Per la seva part, el Màlaga no s’hi juga res, ja que està classificat per jugar l’Europa League, sempre i quan el TAS li doni la raó.

Fitxa tècnica (alineacions probables)

FC Barcelona: Valdés; Montoya, Piqué, Mascherano, Alba; Thiago, Song, Fàbregas; Alexis, Villa i Pedro.
Màlaga: W. Caballero, J. Gámez, Lugano, Welignton, Eliseu; Toulalan, Camacho, Isco, Baptista, Joaquín; Saviola.
Àrbitre: Ayza Gámez (comitè valencià)
Horari: a les 19.00 hores (C+Liga i GolT).
Estadi: Camp Nou

Salvats i amb il·lusió

43 punts que donen la salvació matemàtica, un més de l’objectiu que s’havia fixat Aguirre quan va començar, ara fa una volta, a revifar un equip que estava tocat i feia flaire a Segona Divisió. De la categoria de plata ja no tan sols ni se’n parla, sinó que els blanc-i-blaus són un dels equips més en forma i, tot i el dur calendari que els espera, somien amb lluitar per Europa.

Elaboren per avançar-se

Ni Getafe ni Espanyol havien fet grans mèrits en una primera part ensopida i amb poc ritme. Les centrades laterals dels dos equips eren els perills més temuts pels centrals, que tancaven bé la part interior de la parcel·la defensiva. Abans que els blanc-i-blaus s’avancessin en el marcador, Cristian Álvarez, a qui sorprenent Aguirre ha tornat la titularitat, ha hagut d’intervenir amb uns bons reflexos després que Paco Alcácer es plantés sol davant seu i el volgués retallar sense sort, ja que l’argentí ha posat molt bé el peu. Ha estat l’únic descuit d’un equip concentrat.

Amb calma i sense fer fressa, l’Espanyol ha trenat una jugada elaborada amb una última deixada de cap de Sergio García cap a Verdú que, sol al punt de penal, l’ha engaltat amb la dreta i ha afusellat Codina per avançar-se en el marcador. Per molts, ha estat una mostra que l’Espanyol d’Aguirre té més armes que el contracop i la pilota aturada. Qualitat, potser.

L’Espanyol sentencia amb superioritat

Teixeira Vitienes també estava destinat a ser protagonista. Després d’una primera part amb sis targetes gairebé innecessàries, el col·legiat ha expulsat Borja justament per doble amonestació, després d’agafar la pilota amb les mans quan estava al terra. La superioritat blanc-i-blava, però, s’ha notat poc en els primers instants.

Els de Luís García han tret la ràbia i els d’Aguirre no han adormit el partit. Per fer-ho encara més rocambolesc, Cristian Álvarez ha hagut de deixar el camp lesionat i ha retornat el que fins ara ocupava la porteria, Kiko Casilla. Per sort, una jugada que s’ha saldat amb la segona expulsió dels madrilenys, de Fede amb vermella directa, ha acabat d’estabornir el Getafe, que amb 9 jugadors al terreny de joc ha vist com, de seguida, li feien el segon. La falta de Fede l’ha centrada Wakaso al segon pal on Colotto ha cedit la pilota a Stuani amb el peu i l’uruguaià tan sols l’ha hagut d’empènyer. Des de llavors, el partit ha quedat sentenciat i fins i tot hauria pogut ser pitjor pel Getafe.

Fitxa tècnica

• Getafe CF: Codina; Valera, Lopo, Fede, Mané; Borja; P. León, Barrada, Lafita (A. Vázquez, 54’), D. Castro (Pablo Sarabia, 68’) i Paco Alcácer (Xavi Torres, 54’).
• RCD Espanyol: C. Àlvarez (Kiko Casilla, 68’); Capdevila, Colotto, H. Moreno, Javi López; Forlín, V. Sánchez; Stuani (C. Alfonso, 83’), Verdú, Wakaso (Simao, 76’) i Sergio García.
• Gols: 0-1 Verdú (36’), 0-2 Stuani (73’).
• Àrbitre: Teixeira Vitienes (comitè cantàbric). Ha amonestat amb targeta groga als locals Diego Castro (44’), Xavi Torres (67’)   i als visitants V. Sánchez (1’), Colotto (5’), Stuani (38’), Sergio García (53’), Forlín (62’), C. Álvarez (65’), Wakaso (74’). Ha expulsat amb doble amonestació al local Borja (18’ i 52’) i amb vermella directa a Fede (72’).
• Incidències: partit disputat al Coliseo Alfonso Pérez amb 7.500 espectadors.

Victòria per la mínima abans d'anar a Munich

Amb el cap a Munic el Barça ha completat 90 minuts espessos contra un Llevant que tampoc ha contribuït a l’espectacle amb deu jugadors tancats a l’àrea després d’haver encaixat dues golejades consecutives.

Com en els últims partits de lliga, les rotacions han estat les protagonistes de l’alineació. Avui la sorpresa ha estat la titularitat d’Eric Abidal, al costat d’Adriano a l’eix de la defensa. Sisena parella del brasiler en els sis enfrontaments en què ha actuat com a central.

Les dues parts han estat avorrides, però com a mínim a la primera el Barça ha gaudit d’algunes oportunitats. Només Iniesta era capaç de crear accions de perill, i Undiano ha xiulat penal després d’una caiguda del manxec a l’interior de l’àrea.

Un altre gol de Cesc

Sense Messi ni Xavi, les opcions de llançadors passaven pel mateix Iniesta, Cesc o Villa. L’asturià ha estat l’encarregat d’executar el penal, però Navas li ha encertat les intencions i també ha respost perfectament al refús que havia recollit Fàbregas.

Al segon temps han entrat Xavi, Pedro i Alexis. El xilè, en la primera acció que ha tingut, ha trobat un forat dins l’àrea però Villa ha finalitzat la jugada enviant la pilota als núvols.

Els visitants amb prou feines s’han acostat a l’àrea de Valdés. La més clara, un xut d’Acquafresca que ha acabat en gol però l’àrbitre ha anul·lat per fora de joc.

Encara que el Llevant continuava defensant la porteria amb dents i ungles, Alexis semblava disposat a evitar que l’equip granota marxés del Camp Nou amb algun punt. De nou ha tornat a rebre a l’interior de l’àrea i aquest cop sí que Cesc ha fet bona l’assistència d’El Niño Maravilla per superar Navas amb un xut ajustat al pal.

El Barça ha fet els deures abans d’encarar l’anada de les semifinals de la Lliga de Campions. Dimarts, a l’Allianz Arena, els blaugranes hauran d’estar molt més desperts per plantar cara a un Bayern que sembla imparable.

Fitxa tècnica

FC Barcelona: Valdés; Alves, Adriano, Abidal, Montoya; Thiago (Pedro, 67’), Song, Iniesta (Xavi, 59’); Villa, Cesc i Tello (Alexis, 76’).
UD Llevant: Navas, Pedro López, Vyntra, Navarro, Juanfran; Diop, Simao (Míchel, 85’); Rubén (Roger, 89’), Barkero, El Zhar (Valdo, 69’); Acquafresca.
Gols: 1-0, Cesc (83’).
Àrbitre: Undiano Mallenco (col·legi navarrès). Ha ensenyat targeta groga al local Song (65’), i als visitants Diop (33’), Pedro López (87’).
Incidències: espectadors al Camp Nou.

Thiago dirigeix la nau i Tello llança els míssils

El que ha començat com un partit avorrit, amb poc ritme i escasses ocasions, a poc a poc s’ha convertit en un bon enfrontament del Barça. De nou amb una alineació plena de suplents (amb les excepcions de Valdés i Xavi), els blaugranes han superat un Saragossa que s’ha desinflat després del primer gol, obra de Thiago.

El migcampista ha sigut un dels millors, i ha combinat amb Alexis per acabar superant Roberto amb un xut ras ajustat al pal. Fins aleshores, els aragonesos tampoc havien creat gaire perill a la porteria de Valdés, i les úniques accions atacants locals eren conseqüència d’errades culers.

En canvi, qui no falla és Cristian Tello. L’extrem continua sumant bones actuacions i avui ha afegit dos gols més al seu compte particular. Tots dos a partir de la mateixa jugada, però amb un final diferent. El 0-2, un xut al primer pal per sorprendre Roberto, que esperava la rosca al segon. En el tercer, ja després del descans, Tello sí que ha optat per la seva rematada preferida.

Thiago i Tello han fet els seus partits més complerts

Amb el partit sentenciat i els aragonesos entregats a la superioritat del Barça, Tito Vilanova ha fet entrar David Villa. L’asturià ha estat un dels jugadors blaugrana que, fet poc habitual, han estat ovacionats pel públic de la Romareda. Els altres, Eric Abidal, que ha substituït Tello, i Xavi, que ha deixat el seu lloc a Sergi Roberto. El jugador del filial ha deixat bones sensacions en els deu minuts que ha jugat.

El Barça s’ha retrobat amb la victòria lluny del Camp Nou després de dos mesos sense fer-ho. Un triomf amb protagonistes que acostumen a tenir un paper secundari i que acosta una mica més el títol de lliga. Ja només falta guanyar tres partits.

Fitxa tècnica

Saraogssa: Roberto; Sapunaru, Loovens, Álvaro, Paredes;  Movilla, José Mar (Ortí, 46’)i; Víctor (Apoño, 46’), Rodri, Montañés; Postiga (Rochina, 63’).
FC Barcelona: Valdés; Alves, Bartra, Adriano (Abidal, 78’), Montoya; Xavi (Sergi Roberto, 81’), Song, Thiago; Alexis, Cesc i Tello (Villa, 83’).
Gols: 0-1,Thiago (20’); 0-2, Tello (39’); 0-3, Tello (53’)
Àrbitre: Fernández Borbalán (col·legi andalús). Ha ensenyat targeta groga als locals Movilla (23’), Apoño (53’), Álvaro (83’), i al visitant Alexis (71’).

Messi és un geni

Una jugada del crack argentí LESIONAT, i un gol del Barça. Hi ha 'messidependència? Si, i què? És dolent tenir el millor jugador del mon en el teu equip?

Tot i tenir la seguretat del 2-2 de l’anada, el Barça no s’ha volgut conformar amb el 0-0 que ja li donava la classificació i ha avisat de seguida. En la primera possessió de pilota que ha tingut, ha forçat una falta perillosa a prop de la frontal. Sense Messi, que s’ho hagut de mirar des de la banqueta, Xavi ha agafat la responsabilitat i s’ha quedat a pocs centímetres d’obrir el marcador. El seu xut ha sortit fregant el pal dret de la porteria de Sirugu i fins i tot ha fet cantar el gol a alguns aficionats.

El PSG encara no havia tingut temps de situar-se al terreny de joc, però quan ho ha fet ha estat amb la intenció de buscar un error defensiu dels blaugrana que els permetés arribar a la porteria de Valdés. I així ho ha aconseguit unes quantes vegades. La primera, ja al minut 4, quan Lavezzi ha pogut arribar sol fins a l’àrea, però, massa lent, no ha acabat la jugada. El davanter argentí ha gaudit de les ocasions més clares dels francesos. Al 23’, s’ha aprofitat una pilota perduda per Adriano per entrar a dins l’àrea i xutar. Ho ha fet massa forçat i a les cames de Valdés, que havia sortit bé.

Passaven els minuts i el Barça seguia tenint el domini territorial, però cada vegada feia menys por. Les ocasions eren visitants. Una altra de prou clara ha estat un cop de cap amb intenció de Lucas Moura, en una centrada d’Ibrahimovic des de l’esquerra, que Valdés ha desviat a córner (28’). Es notava que els de Tito Vilanova trobaven a faltar la seva principal arma atacant. Sense Messi, i amb un Xavi desaparegut, s’han quedat sense inspiració i s’han deixat portar massa vegades per la precipitació. Una acció de Villa i un xut de Cesc, molt desviat, ho han exemplificat abans del descans.

A la represa, el guió del partit no ha canviat. Però sí que ho ha fet el signe, del partit. Només s’havien jugat cinc minuts, quan un contraatac del PSG ha deixat Pastore sol davant Valdés. Aquesta vegada el PSG no ha perdonat i ha marcat el 0-1 que, momentàniament, eliminava el Barça.

Amb l’eliminatòria a favor seu, els d’Ancelotti, ben tancats, encara han esperat els blaugranes més enrere, per sortir a sentenciar a la contra. Els atac-i-gol locals han estat constants, sobretot des que Messi ha entrat al terreny de joc. L’argentí ha trepitjat la gespa al 61′, el mateix minut en què s’ha hagut de retirar Adriano per lesió –Bartra l’ha substituït–. Una de freda i una de calenta, però el Camp Nou només tenia ulls per al seu ídol.

Leo Messi era la gran esperança de la remuntada. I ell ha començat la jugada de l’empat. Al 70’, ha conduït la pilota pel centre, i l’ha introduïda a dins l’àrea per a un Villa que no tenia opció de xut, però que, amb bon criteri, l’ha endarrerida perquè Pedro disparés i acabés la feina de l’1-1.

El Barça ha defensat l’eliminatòria fins al final. Ha patit, però ha aconseguit la classificació. Divendres serà al sorteig de les semifinals.

La fitxa tècnica

Barça: Valdés; Dani Alves, Piqué, Adriano (Bartra, 61’), Jordi Alba; Busquets, Xavi, Iniesta; Pedro, Cesc (Messi, 61’) i Villa (Song, 83’).

PSG: Sirugu; Jallet, Thiago Silva, Alex, Maxwell; Motta, Verratti (Beckham, 82’), Moura; Pastore, Lavezzi (Gameiro, 81’) i Ibrahimovic.
Gols: 0-1, Pastore (50’); 1-1, Pedro (70’).
Àrbitre: Kuipers (HOL). Ha ensenyat targeta groga al local Adriano (41’) i als visitants Lavezzi (79’) i Thiago Silva (85’).
Incidències:  96.022 espectadors al Camp Nou.

RETORN D'ABIDAL, maneta i reivindicacions

El d’avui es presentava com un partit de proves i reivindicacions. La prova, la parella Piqué-Bartra a l’eix de la defensa de cara al partit contra el PSG. També la de Cesc a la posició de Messi per si l’argentí no pot jugar a la Lliga de Campions. Fàbregas i Alexis arribaven al partit qüestionats per bona part dels aficionats culers i, sense Messi, tenien la prova definitiva de cara al tram final de la temporada.

Cesc ha dedicat els gols a la seva futura filla: LEA

El resultat no ha pogut ser millor. Quatre gols abans del descans i tots quatre amb els mateixos protagonistes: Cesc i Alexis. El xilè ha assistit Fàbregas en el primer i el tercer, i el d’Arenys li ha tornat els favors perquè el Niño Maravilla –que avui ha fet honor al seu malnom– marqués el segon i el quart.

Al mig camp, Iniesta ha acceptat les funcions de líder amb total normalitat, Song no ha desentonat com a substitut de Busquets i Thiago s’ha oblidat de filigranes innecessàries per imprimir velocitat al joc.

En els primers vint minuts el Mallorca s’ha apropat a l’àrea de Pinto però no ha acabat de concretar les jugades. El mateix que li estava passant al Barça, fins que Vilanova ha ordenat a Alexis que abandonés la banda dreta per infiltrar-se entre els centrals. A partir d’aquí han arribat l’1 a 0 i el 2 a 0 en només dos minuts, i la seqüència s’ha repetit en els minuts 37 i 39.

Al descans, Manzano ha col·locat Martí al centre del camp per intentar saturar la sala d’operacions blaugrana, però tot just començar la segona part Cesc ha deixat clar que avui era el seu dia. Fàbregas ha recollit una passada brillant d’Iniesta i ha definit com els millors davanters centres.

Amb el partit sentenciat ha arribat l’hora dels canvis. Dos Santos i Deulofeu han entrat per Iniesta i Cesc, però l’ovació de la nit (i de la temporada) ha arribat al minut 70. El quart àrbitre ha ensenyat el número 22 al cartell lluminós. Eric Abidal ha tornat a jugar més d’un any després d’haver-ho fet per última vegada.

El Barça ha acabat amb deu jugadors perquè Alexis ha abandonat el terreny de joc amb molèsties quan ja s’havien fet les tres substitucions. I sis d’aquests deu futbolistes fa dues temporades tenien fitxa del filial o del juvenil (Montoya, Bartra, Thiago, Dos Santos, Tello i Deulofeu).

El guió de l’enfrontament ha estat l’ideal abans de la tornada contra el PSG, on els blaugranes hauran de fer valer el 2 a 2 que van aconseguir al Parc dels Prínceps.

Fitxa tècnica

FC Barcelona: Pinto; Alves, Piqué (Abidal, 70’), Bartra, Montoya; Thiago, Song, Iniesta (Dos Santos, 50’); Tello, Cesc (Deulofeu, 65’) i Alexis.
RCD Mallorca: Aouate; Hutton, Nunes, Bigas, Kevin; Nsue (Martí, 46’), Pina, Tissone, Alfaro; Giovani i Hemed (Arizmendi, 46’).
Gols: 1-0, Cesc (20’); 2-0, Alexis (22’); 3-0, Cesc (37’); 4-0, Alexis (39’); 5-0, Cesc (47’)
Àrbitre: Muñiz Fernández (col·legi asturià). Ha ensenyat targeta groga al local Alexis (74’), i al visitant Alfaro (63’).
Incidències: 65.127 espectadors al Camp Nou.

Patacada amb errada arbitral

Assistència brutal d’Alves amb l’exterior del peu dret, Messi recull la pilota a l’interior de l’àrea i supera Sirigu amb un xut creuat. Al Barça se li posava l’eliminatòria de cara just abans d’arribar al descans, però un tram final boig l’ha deixat oberta i el duel contra el Paris Saint-Germain es decidirà al Camp Nou.

El PSG ho havia fet tot bé i es trobava per darrere al marcador, després de 35 minuts molt bons de l’equip francès, sobretot en atac. Busquets havia enviat una pilota al pal de la porteria de Valdés en intentar evitar la rematada de Lavezzi, i el porter del Barça havia intervingut en dues ocasions per aturar els xuts de Pastore i Ibra.

Per part blaugrana, abans del gol de Messi, Iniesta ho havia intentat en dues ocasions, una que ha sortit fora per poc i una altra que ha blocat Sirigu. Després del gol de Messi, l’argentí ho ha tornat a provar des de la frontal, en una acció que acabaria sent fatídica per als interessos del Barça. Leo s’ha lesionat i ha hagut de ser substituït per Cesc a la mitja part.

L'eliminatòria es decidirà al Camp Nou

El segon temps ha estat plàcid fins al minut 75. Dirigits per Xavi i Iniesta, els culers havien sabut gestionar l’avantatge i l’absència de la seva estrella. Amb paciència havien controlat els atacs del PSG, fins que un seguit de córners i faltes a prop de l’àrea de Valdés han acabat amb l’1-1 d’Ibrahimovic. Un gol que mai no hauria d’haver pujat al marcador, ja que el suec estava en clar fora de joc.

Una injustícia que Xavi s’ha encarregat de trencar des dels onze metres després d’un penal de Sirigu a Alexis. El terrassenc ha enganyat el porter italià i semblava que el Barça tornaria cap a Catalunya amb la victòria al sac, però el PSG encara no havia dit l’última paraula.

En la darrera acció del partit, Ibra ha despenjat una pilota amb el cap per Matuidi, i el xut del migcampista ha rebotat en les cames de Bartra per despistar Valdés, que tot i tocar la pilota no ha pogut evitar l’empat a dos definitiu.

El Barça ha pagat un peatge molt car en el partit d’anada dels quarts de final de la Lliga de Campions. Messi i Mascherano han acabat lesionats i, malgrat que el 2-2 de moment classifica els blaugranes, el gol final de Matuidi deixa un regust de boca dolent. Tocarà sentenciar al Camp Nou.

Fitxa tècnica

PSG: Sirigu; Jallet, Alex, Thiago Silva, Maxwell; Matuidi, Beckham (Verratti, 70’); Lucas Moura, Lavezzi (Ménez, 66’), Pastore (Gameiro, 76’); Ibrahimovic.
FC Barcelona: Valdés; Alves, Piqué, Mashcerano (Bartra, 83’), Alba; Xavi, Busquets, Iniesta; Alexis, Messi (Cesc, 46’) i Villa (Tello, 80’).
Gols: 0-1, Messi (38’) 1-1, Ibrahimovic (80’); 1-2, Xavi, de penal (90’); 2-2, Matuidi (94’).
Àrbitre: Wolfgang Stark (ALE). Ha ensenyat targeta groga als locals Matuidi (66’), Beckham (68’), Ibrahimovic (87’), Sirigu (89’) i als visitants Piqué (18’), Alba (62’), Mascherano (75’), Alves (85’).

REMUNTADA històrica

Des d’avui mig món estarà pendent del fum que surti de la xemeneia de la Capella Sixtina. Aquesta nit, però, el món del futbol només tenia ulls per al Camp Nou. La fumata només podia ser blaugrana, i el Déu del futbol ho ha fet tot més fàcil. I és que l'única cosa que li faltava a aquest equip era una remuntada que han aconseguit aquesta nit. Ja son, per mi, sense cap mena de dubte, el millor equip del mon sense discusió.

Messi ha igualat l’eliminatòria amb dos gols a la primera part. El primer, un golàs per l’escaire. El segon, un xut sec i ras semblant al que va marcar a la final de Wembley.

Si Leo és Déu, avui el Papa ha estat Iniesta. A l’habitual recital amb la pilota als peus, avui el de Fuentealbilla hi ha afegit incomptables recuperacions, com la que ha originat el 2 a 0.

Van aconseguir la remuntada que els faltava

L’exhibició no ha estat només individual. Des del primer moment el Barça ha demostrat que havia deixat enrere tres setmanes per oblidar. L’equip ha recuperat la pressió asfixiant, la velocitat en la circulació i l’instint assassí per fer mal a la porteria d’un Abbiati. El porter del Milan ha posat una mà providencial per evitar un gol d’Iniesta quan el marcador encara era d’1 a 0.

Amb aquest resultat ha arribat la millor oportunitat dels italians. Una acció que hauria canviat el signe del partit i de l’eliminatòria, però el xut de Niang s’ha estavellat contra el pal quan ja havia superat Valdés.

Encara quedava feina per fer, i el Barça ha continuat picant pedra contra un Milan que cada cop estava menys tancat. Villa, que li ha guanyat la partida a Alexis per ser titular, ha estat l’encarregat de posar els blaugranes per davant a l’eliminatòria per primer cop. El Guaje ha definit amb l’esquerra després d’una passada magistral de Xavi.

Alexis, Puyol i Adriano han entrat per tenir cames fresques i mantenir l’avantatge. El Milan s’ha apropat a l’àrea de Valdés, i en l’única ocasió clara que ha tingut ha aparegut un Jordi Alba providencial per posar el peu.

El lateral ha provocat l’èxtasi de tots els culers amb el 4 a 0 al temps de descompte. La remuntada ha estat possible, el Barça agafa moral de cara al tram final de la temporada i espanta els fantasmes que començaven a aparèixer a l’entorn blaugrana. El camí cap a Wembley continua.

Fitxa tècnica

FC Barcelona: Valdés; Mascherano (Puyol, 77’), Piqué, , Alba; Busquets, Xavi, Iniesta, Messi; Alves, Villa (Alexis, 74’) i Pedro (Adriano, 83’).
AC Milan: Abbiati; Abate, Mexès, Zapata, Constant; Montolivo, Ambrosini (Muntari, 59’), Flamini (Bojan, 74’); Niang (Robinho, 59’), Boateng i El Shaarawy.
Gols: 1-0, Messi (5’); 2-0, Messi (38’); 3-0, Villa (55’); 4-0, Jordi Alba (90’).
Àrbitre: Víktor Kassai (HUN). Ha ensenyat targeta groga al local Pedro (40’), i als visitants Boateng (21’), Flamini (45’) i Mexès (53’).
Incidències: 94.944 espectadors al Camp Nou.

Injecció de moral amb rotacions

Amb el partit contra el Milan a l’horitzó, el Barça avui ha solventat el seu partit contra el Depor després de vèncer per 2-0 al Camp Nou. Avui, però, més enllà de la victòria el que importava eren les sensacions. I, en la segona part, ha tornat la pitjor versió, justament després de veure’s un bon Barça en la primera meitat. No tant en l’apartat golejador -ja que només Alexis ha pogut perforar la porteria d’Aranzubia- sinó en profunditat, intenció i ganes. Si contra el Milan, el Madrid, el Granada o el Sevilla s’havia vist un Barça sense idees en atac i força apagat, els de Roura han tornat a desplegar el seu perill ofensiu durant els primers 45 minuts. Alves s’ha fet un fart de fer bones centrades, Alexis i Tello han estat profunds i la defensa, avui comandada per un Puyol que no es cansa mai, s’ha mostrat segura i sòlida. Aquesta suma de factors ha fet que el Depor acabés superat. Els de Fernando Vázquez s’han vist obligats a tancar-se dins el seu propi terreny de joc i Aranzubia s’ha erigit com l’heroi de l’equip gallec.

El porter ha hagut de treballar de valent per evitar que el Barça s’avancés abans en el marcador ja que, tot i començar una mica fred, ha assetjat la porteria contrària contínuament. Al minut 12 ha estat quan ha començat la bona actuació d’Aranzubia. Després d’una jugada enrevessada, on David Villa ha vist com en dues ocasions li treien la pilota del cap, Alves ha provat un potent xut que s’ha topat amb el cos del porter. Només 4 minuts després, ha tornat a entrar en joc per treure una pilota dels peus a Tello i, al 24, ha evitat un gol cantat de Villa amb una mà màgica, després d’un intent de finta del davanter asturià.

Premi per Alexis

Alexis, recupera la confiança amb un gol i reclama un lloc dimarts

Aquestes accions, però, no han estat les úniques de perill per part del culers, ja que Cesc i Adriano han enviat la pilota als núvols en un parell d’ocasions. La més clara, però, la que ha tingut Alexis al 20. La jugada l’ha començat Villa, que ha obert cap a Tello a la banda esquerra. L’extrem ha fet una bona centrada cap al xilè però Silvio, molt àgil, s’ha creuat just a temps per evitar la diana. Semblava que el gol del Barça cauria tard o d’hora i, finalment, ha arribat al 38. Ha estat el mateix Alexis qui ha aconseguit batre un inspirat Aranzubia, que no ha pogut fer res davant del cop de cap del davanter després d’una nova excel·lent centrada d’Alves. Era el gol del premi cap a Alexis que s’ha desgastat i ha lluitat per aconseguir la recompensa.

Abans del descans, Villa ha estat a punt d’ampliar distàncies, però la seva rematada des del punt de penal, una mica forçada, ha sortit fora després d’una bona combinació en atac.

Tornen les males sensacions

El pas per vestidors ha afectat els jugadors de Roura que han perdut mobilitat en atac, però han continuat controlat el matx. L’enèsima centrada d’Alves al 64 ha estat a punt d’arribar als peus d’Alexis, però un defensa gallec ha tallat la direcció. Aquesta ha estat una de les poques accions de perill dels culers, que han despertat certa incertesa. El Deportivo semblava inofensiu, però el perill del resultat curt feia que qualsevol error o desconcentració pogués robar la victòria. En aquesta segona part, el Barça no ha estat el Barça de la primera meitat i ha tornat a despertar els fantasmes dels últims partits. Alves no ha centrat gaire, Alexis i Tello no s’han desmarcat i l’entrada de Messi, Iniesta i Busquets tampoc han provocat un canvi de signe radical.

Tot i així, el millor és el millor i Messi, quan el partit ja agonitzava, ha fet una paret amb Alexis per acabar marcant amb una rematada picada per sobre Aranzubia. Era el gol 40 del davanter argentí en aquesta lliga. Una diana que tancava el partit i preparava el Barça pel duel més important: el de dimarts contra el Milan

Fitxa tècnica

FC Barcelona: Pinto, Alves, Puyol, Mascherano, Adriano, Song, Thiago (Iniesta, 66’), Cesc (Sergio Busquets, 74’), Alexis, Tello i Villa (Messi, 61’)

Deportivo: Aranzubia, Sílvio, Aythami, Insua, Manuel Pablo, Abel Aguilar, Assunçao (Juan Domínguez, 76’), Valerón (Camuñas, 61’), Pizzi, Bruno Gama i Oliveira (Salomao, 70’)

Àrbitre: Pedro Jesús Pérez Montero (col·legi andalús). Ha amonestat Puyol, Abel Aguilar i Song

Gols: 1-0, Alexis (38’); 2-0, Messi (88’)

Mateixa història i segueixen capcots

El Barça no reacciona. Davant d’un Madrid ple de suplents els blaugranes han estat incapaços de completar 90 minuts bons i han marxat del Bernabeu amb la segona derrota d’aquesta lliga.

Mourinho tenia clares les seves prioritats. Dimarts el Madrid es juga el pas als quarts de final de la Lliga de Campions i ha reservat d’inici la majoria dels futbolistes que seran titulars a Old Trafford.

El Barça ha anat de més a menys

Per al Barça, tot i que Roura també ha donat descans a diversos jugadors, el Clàssic d’avui havia de servir per recuperar la confiança. I l’escenari al minut cinc no era l’ideal per fer-ho.

Benzema, sol al segon pal, ha aprofitat una bona centrada de Morata per inaugurar el marcador. El futbolista de la Fábrica ha estat un dels més actius del Madrid a la primera meitat i fins i tot hauria pogut fer el segon dels blancs amb un cop de cap que ha anat al lateral de la xarxa.

Aleshores Messi ja havia fet l’empat, després de recollir una passada a l’espai d’Alves i definir amb un xut ras al primer pal davant del qual Diego López podria haver fer alguna cosa més. Divuit gols en els Clàssics per igualar un mite del madridisme: Di Stéfano.

A la segona part els canvis del Madrid han animat el partit, fins llavors dominat pel Barça. Amb Cristiano Ronaldo sobre la gespa els blancs han tornat a crear perill a la porteria de Valdés, que ha respost amb nota a un llançament de falta del portuguès.

Víctor ha tornat a ser providencial minuts més tard, quan ha sortit vencedor d’un mà a mà amb Morata, però no ha pogut fer res en el 2 a 1.

El Barça amb prou feines s’havia acostat a l’àrea de Diego López a la segona part, i quan ho ha fet, faltaven les idees. En canvi, un Madrid cada cop més crescut ha estat a punt de fer el tercer a través de Ronaldo, que ha estavellat una falta al pal.

Al temps afegit Pérez Lasa no ha xiulat un clar penal sobre Adriano, que segurament hauria significat l’empat a dos. La conseqüència: sensació d’injustícia als jugadors i targeta vermella per a Valdés.

Fitxa tècnica

Real Madrid: D. López; Essien, S. Ramos, Varane, Coentrao (Arbeloa, 78’); Pepe, Modric; Callejón, Kaká (Khedira, 56’), Benzema (Ronaldo, 56’); Morata.
FC Barcelona: Valdés; Alves, Piqué, Mascherano, Alba; Thiago (Tello, 86’), Busquets, Iniesta; Pedro (Adriano, 78’), Messi i Villa (Alexis, 76’).
Gols: 1-0, Benzema (6’); 1-1, Messi (18’); 2-1, S. Ramos (82’),
Àrbitre: Pérez Lasa (col·legi basc). Ha ensenyat targeta groga als locals S. Ramos (52’), Coentrao (62’), Morata (77’), Arbeloa (90’), i als visitants Jordi Alba (55’), Piqué (57’), Thiago (64’), Alves (90’) i Iniesta (90’).
Incidències: amb el temps complert, Pérez Lasa ha expulsat Víctor Valdés.