El Barça remunta dos gols amb un gran Cesc

El Barça ha aconseguit una victòria contra un Sevilla que s’havia avançat 2-0 i que ha acabat emprenyat amb l’àrbitre per l’expulsió de Medel i unes mans de Thiago en la jugada del 2-2. L’equip de Tito Vilanova ha combinat bons minuts de joc amb estones d’imprecisions però s’ha sabut sobreposar a l’adversitat del marcador per acabar guanyant.

La primera part ha tingut dues meitats ben diferenciades. El gol de Trochowski al minut 25 ha fet que el Barça perdés el control d’un partit que fins aleshores havia governat amb solvència però sense poder materialitzar les ocasions. Amb l’1-0 s’ha acabat la paciència dels blaugranes a l’hora de crear joc mentre que el Sevilla, que repetia el guió de fa dues setmanes quan va guanyar el Madrid, sabia com fer mal a l’esquena de Mascherano i Song.

El Sevilla ha estat a punt de donar la sorpresa

Els centrals escollits per Vilanova perdien totes les lluites amb Negredo i deixaven un espai que Rakitic i Navas aprofitaven per continuar les jugades ofensives dels locals. Així ha arribat el gol de Trochowski, que ha recollit un rebot i ha sorprès Valdés amb un xut creuat. El porter del Barça podria haver fet alguna cosa més per evitar que els andalusos s’avancessin.

Abans el Barcelona havia dominat el ritme de l’enfrontament. La pressió alta ha anat acompanyada de nombroses recuperacions a camp rival i els culers combinaven per intentar obrir la defensa del Sevilla. Pedro ho ha provat amb un xut alt i posteriorment Palop ha intervingut per refusar una rematada de Messi després d’una doble paret amb Xavi i Cesc.

A partir de l’1-0 el conjunt de Michel ha donat un pas endavant i ha començat a generar dubtes a un Barça que ni s’imposava ni aturava els atacs locals. Abans del descans, Negredo ha estat a punt d’ampliar l’avantatge amb un xut que ha sortit ajustat al pal.

Però a la represa el davanter del Sevilla no ha perdonat. En l’enèsim contraatac, aquest cop després d’una pèrdua de Busquets, Negredo s’ha plantat sol davant Valdés i ha marcat el 2-0 amb una gran definició per sobre el porter del Barça.

Apareix Cesc

Semblava que els primers punts de la lliga 2012-13 s’escaparien al Sánchez Pizjuán, però aleshores Cesc s’ha retrobat amb el gol. Vuit mesos després, el d’Arenys ha tornat a veure porteria amb la samarreta blaugrana, en el moment en què l’equip més ho necessitava. Fàbregas ha superat Palop gràcies a un fort xut amb l’esquerra des de la frontal (2-1, 53’).

El Barça s’ha retrobat amb l’essència del seu joc i els nervis han passat al bàndol sevillista i Palop s’ha lluït per enviar a córner una falta picada per Messi que es dirigia a l’escaire. A falta de vint minuts, Mateu Lahoz ha expulsat Medel per una acció amb Cesc on Fàbregas hi ha posat més pa que formatge.

Com en els últims partit, Tito Vilanova ha anat introduint canvis fins a passar al 3-4-3. Tello, Thiago i Villa han entrat per Alexis, Busquets i Dani Alves. Per altra banda, Michel ha reforçat el mig camp amb Kondogbia i l’aposta per mantenir el 2-1 com fos ha quedat clara amb el canvi de Luna –un lateral– per Negredo.

El Barça picava pedra i ha trobat la recompensa als minuts finals. Cesc ha tornat a marcar per col·locar l’empat al marcador al 89’ i Villa ha establert el 2-3 definitiu al temps afegit. Tant el d’Arenys com l’asturià s’han associat amb Messi per acabar superant Palop des de l’interior de l’àrea.

Tercera victòria consecutives que els blaugranes aconsegueixen gràcies a gols en els últims instants del partit. Un triomf valuosíssim abans de viatjar a Lisboa i, sobretot, a una setmana de rebre el Madrid al Camp Nou. L’equip de Mourinho arribarà a vuit punts dels culers si guanya demà contra el Deportivo.

Fitxa tècnica

• Sevilla FC: Palop; Cicinho, Botía, Spahic, F. Navarro; Medel, Maduro; J. Navas ,Rakitic (Kondogbia, 75’), Trochowski (Manu del Moral, 37’); Negredo (Luna, 80’).
• FC Barcelona: Valdés; Dani Alves (David Villa, 78’), Mascherano, A. Song, J. Alba; Xavi, Sergio (Thiago, 75’), Fàbregas; Alexis (Tello, 70’), Messi i Pedro.
• Gols: 1-0, Trochowski (25’); 2-0, Negredo (48’); 2-1, Fàbregas (53’); 2-2, Fàbregas (89’); 2-3, David Villa (90+3’).
• Àrbitre: Mateu Lahoz (comitè valencià). Ha ensenyat targeta groga al local Rakitic (27’) i als visitants Sergio (70’), Pedro (73’). Ha expulsat el local Medel amb vermella directa (71’) i l’entrenador del Sevilla Michel (90’).

Un gran gol de Xavi, salva al Barça

Un Barça adormit, espès i sense tensió no s’ha connectat al partit fins als minuts finals de la primera part i ha estat a punt de veure com el Granada donava la sorpresa de la jornada al Camp Nou. Anquela ha proposat una pressió alta i un replegament defensiu molt ordenat que, juntament amb un Toño inspiradíssim, han permès als andalusos plantar cara als blaugranes.

Els de Tito Vilanova, que ha tornat a apostar per Song enlloc de Bartra, han mogut la pilota a un ritme molt lent i, com a conseqüència, han estat incapaços de crear ocasions de gol durant bona part de la primera part. El primer xut entre els tres pals ha arribat al minut 22. Cesc i Messi s’han associat i Fàbregas ha finalitzat la jugada amb una canonada des de la frontal que Toño ha aturat en dos temps.

Xavi ha marcat el gol de la tranquilitat

Abans de l’oportunitat del d’Arenys Floro Flores ja havia posat a prova Valdés amb un xut ras després d’un mal refús de Song. El Granada n’ha tingut dues més durant la primera meitat, una rematada desviada de Mikel Rico i un contracop culminat per Siqueira que el porter del Barça ha rebutjat a córner.

Entremig d’intents dels jugadors culers esvaïts per cames i peus dels defenses granadins, Messi s’emprenyava amb ell mateix i els companys –la discussió més forta ha estat amb Villa, que ha tornat a ser titular– per jugades mal acabades.

En els darrers instants del primer temps els blaugranes han despertat i la dinàmica s’ha mantingut a la represa. Toño ha intervingut per blocar una rematada de primeres de Villa i un cop de cap forçat de Song.

L’entrada de Xavi i Pedro ha servit que el Barça posés una marxa més. Messi l’ha tingut al minut 65 després d’una gran assistència de Dani Alves, però de nou ha aparegut el porter del Granada amb una mà providencial per als interessos del seu equip.

El setge blaugrana a l’àrea visitant estava muntat i només faltava trobar el forat per travessar la muralla. Tito Vilanova encara ha posat més pólvora a l’atac culer. Tello ha substituït Adriano, que ha marxat amb molèsties, i el Barça ha passat a jugar amb defensa de tres per segon partit consecutiu.

Cesc i Xavi han tornat a topar amb Toño quan ho tenien tot de cara per marcar però un altre cop Toño ha esvaït les opcions culers. Al contracop, el Granada ha estat a punt de deixar glaçat tot el Camp Nou, però Orellana ha fallat un un contra un amb Valdés.

I a quatre minuts per al final, ha arribat la llum. Xavi ha recollit un refús a la frontal de l’àrea, s’ha col·locat la pilota i l’ha engaltat amb la dreta. L’esfèrica ha volat cap a la porteria de Toño i ha tocat al travesser abans d’entrar.

Amb el gol el Granada ha quedat KO i el Barça hauria pogut fer el segon, però ni Pedro ni Messi han encertat entre els tres pals. Finalment, el 2-0 ha pujat al marcador gràcies a un mal rebuig de Borja Gómez quan intentava desviar una centrada de Messi.

Messi guanya a l'Spartak d'Emery

El Barça ha tingut un inici de Champions complicat. Un Spartak molt organitzat en defensa ha capgirat el gol inicial de Tello –el millor del partit– i al final ha hagut d’aparèixer Messi per donar els tres punts als blaugranes tot i fer un enfrontament gris.

Durant els 90 minuts el Barça s’ha trobat amb moltes més adversitats de les que tenia previstes. A part de la poblada i tancada defensa de l’Spartak, el primer contratemps ha arribat al minut 10 en forma de lesió. Gerard Piqué ha marxat coix i en el seu lloc ha entrat Song.

Després d’uns instants inicials on els russos han trepitjat terreny blaugrana, l’equip de Tito Vilanova s’ha convertit en l’amo del partit. Amb tots els futbolistes rivals en l’últim quart de camp, Xavi movia la pilota de banda a banda, Cesc buscava la profunditat i Messi s’ofuscava amb jugades impossibles.

Leo Messi ha tornat a salvar al Barça

El Barça ha creat més perill en contraatacs després de recuperacions de pilota que quan el conjunt d’Emery estava organitzat davant l’àrea de Dykan. A partir de combinar i moure la defensa de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta ha arribat el primer gol.

Xavi ha accelerat la circulació després d’un passada d’Alves per trobar Tello al costat esquerre. L’extrem sabadellenc, lluny de buscar la jugada típica a l’espai, ha driblat el defensa cap endins i des de la frontal ha connectat un gran xut al pal llarg per inaugurar el marcador (1-0, min 14).

El gol no ha canviat el guió del partit. L’Spartak continuava sense sortir de la cova i el Barça, amb avantatge, ha tingut la tranquil·litat necessària per intentar buscar el segon. D’ocasions, però, n’hi ha hagut ben poques. La més clara, un xut de Messi que ha sortit fregant el pal.

Semblava més a prop el segon gol culer que l’empat, però aleshores ha arribat la segona mala notícia de la nit. En una de les poques ocasions en què l’equip d’Emery ha travessat la línia de mig camp, Song no ha encertat en refusar una centrada d’Emenike i Alves, que intentava evitar la rematada d’Ari, s’ha marcat en pròpia porteria (1-1, min 28).

Tota la feina feta durant la mitja hora anterior quedava en un no res i tocava tornar a començar. Abans d’arribar al descans Busquets ha enviat una rematada fora a la sortida d’un córner i Cesc ha vist com Dykan enviava a córner un cop de cap amb molta intenció.

A la segona meitat no hi ha hagut ni fluïdesa ni clarividència. La primera oportunitat ha arribat al minut 57 i l’aturada del porter de l’Spartak a la rematada de Messi ha estat un mal presagi per als culers.

Els russos han organitzat un ràpid contraatac davant la desorganitzada defensa del Barça i Romulo l’ha culminat amb un xut creuat que ha significat l’1-2 (58’). Tito Vilanova ha reaccionat fent entrar Alexis per Alves. Defensa de tres amb Mascherano, Song i Adriano, rombe al mig camp i el xilè de davanter per estirar l’equip.

Però el Barcelona no trobava els espais. Els jugadors necessitaven molts tocs per combinar i la circulació era molt lenta. Fins que ha aparegut Tello. L’extrem a desequilibrat, ha penetrat dins l’àrea i ha assistit Messi, fins aleshores desaparegut en la zona de finalització, perquè marqués el 2-2 (72’).

L’argentí no n’ha tingut prou amb un gol i set minut després d’empatar el partit ha marcat el tercer del Barça. Entremig de les torres russes ha aconseguit rematar una precisa centrada d’Alexis (3-2, min 79).

Entremig de càntics “d’independència” s’han consumit els minuts finals del partit. La victòria combinada amb l’empat entre el Celtic i el Benfica col·loca el Barça líder del grup en solitari ja a la primera jornada.

Fitxa tècnica

• FC Barcelona: Valdés; Dani Alves (Alexis, 62’), Piqué (A. Song, 11’), Mascherano, Adriano; Xavi, Sergio, Fàbregas; Pedro, Messi i Tello (David Villa, 73’).
• Spartak de Moscú: Dykan; K. Kombarov (Makeev, 46’), Insaurralde, Suchy, Rafael Carioca; McGeady, D. Kombarov, Kallstrom (Jurado, 78’), Romulo, Ari (Dzyuba, 83’); Emenike.
• Gols: 1-0, Tello (14’); 1-1, Dani Alves (28’); 1-2, Romulo (58’); 2-2, Messi (72’); 3-2. Messi (80’).
• Àrbitre: Mirload Mazic (SRB). Ha ensenyat targeta groga al local A. Song (33’) i als visitants K. Kombarov (31’), Kallstrom (41’), Emenike (43’), Romulo (74’) i Suchy (76’).
• Incidències: 73.580 espectadors al Camp Nou.

Victòria a Getafe amb un gran Thiago

Victòria a Getafe, lliga segura. Això és el que deuen haver pensat els futbolistes del Barça abans de començar a jugar, i el partit no ha tingut res a veure amb la visita de l’any passat al Coliseu Alfonso Pérez.

Tito Vilanova ha sorprès amb una alineació sense Messi. Feia un any just que l’argentí no descansava, i el Barça no l’ha trobat a faltar. L’escollit per jugar a la punta de l’atac ha estat Cesc, que ha completat una bona actuació i ha resultat decisiu en el primer gol. Les altres novetats a l’onze han estat Montoya i Thiago. El migcampista ha estat dels millors del matx i en cap moment ha semblat que fes gairebé quatre mesos que no jugava.

En els primers compassos del partit ja s’ha vist clar que el d’avui no seria el típic partit del Barça a Getafe. Els blaugranes trobaven espais amb facilitat i Tello hauria pogut marcar el 0-1 amb un xut amb l’interior que ha desviat Moyá.

El Barça, una pinya

Tots dos equips han reclamat dos penals durant els primers 45 minuts que Teixeira Vitienes ha ignorat. L’equip de Vilanova, que ha complert el segon partit de sanció, arribava a l’àrea amb facilitat i ha buscat el gol per totes les vies: amb xuts des de la frontal, centrades laterals i conduccions interiors, però no hi havia manera d’obrir la llauna.

Thiago és el que ha estat més a prop de fer-ho, quan al minut 25 s’ha desfet de dos defenses i ha rematat al travesser. Quan el Barça ja s’havia avançat el migcampista hispano-brasiler ha tornat a tenir una ocasió des de l’interior de l’àrea, però en aquest cas ha topat amb una mà esplèndida de Moyá.

La insistència culer ha tingut recompensa al minut 31. Adriano ha recollit una llarga conducció de Cesc per superar el porter del Getafe amb una rematada al primer toc. Segon gol consecutiu del lateral brasiler que cada dia rendeix més i millor.

Les ocasions locals han quedat reduïdes a dos centrades-xuts i un remat fluix de Pedro León al segon pal que Valdés ha blocat sense cap dificultat.

Tota la tranquil·litat de la primera meitat ha desaparegut a la segona. Tot i que el Getafe continuava sense crear perill, la sensació de control del Barça no era tan clara i la circulació de pilota era menys fluïda. A més, Puyol ha hagut d’abandonar el terreny de joc per una lesió al genoll al minut 55. Tot seguit, Messi ha entrat Thiago i Cesc ha baixat a la posició d’interior.

La primera acció del crac blaugrana ha estat provocar un penal claríssim que incomprensiblement Teixeira Vitienes no ha xiulat. En canvi, pocs minuts després sí que n’ha assenyalat un de Valera sobre Pedro tan clar com l’anterior. Messi, amb un xut fort pel mig, ha transformat el llançament tot i que Moyá ha arribat a tocar la pilota.

El 0-3, obra també de Messi, ha arribat després d’una llarga jugada del Barça que ha acabat amb centrada de Montoya i rematada de primeres del 10 culer des de la frontal de l’àrea petita.

El partit estava sentenciat a poc més de deu minuts perquè acabés, però aleshores la sort s’ha aliat amb el Getafe per maquillar el resultat. Sarabia, en la primera pilota que tocava, ha vist com un xut seu rebotava primer en el peu d’Adriano i després en el cap de Mascherano abans d’introduir-se a la porteria de Valdés.

El marcador encara s’ha mogut un cop més. Just quan el quart àrbitre ensenyava el temps afegit, Cesc ha fet una passada a l’espai per a Villa. El Guaje ha controlat amb el pit, s’ha col·locat la pilota i ha superat Moyá. Un bon gol per arrodonir la victòria del Barça a Getafe.

Contador, Valverde i 'Purito'

No ha estat possible. Tot i així, Joaquim Rodríguez ha demostrat que és un dels grans ciclistes de casa nostra durant les tres setmanes de la Vuelta. Un total de 21 etapes molt intenses i apassionants, en què el ciclista català s’ha exhibit en més d’una ocasió atacant i, sobretot, mirant de frenar les ofensives d’Alberto Contador. El ciclista madrileny ho va estar intentant en moltes ocasions sense èxit, aturat per Purito, fins que dimecres passat va optar per intentar-ho des del principi d’etapa i se’n va sortir.

Alberto Contador s'ha proclamat guanyador d'una Vuelta interessant

Des d’aquella jornada, en què Rodríguez va perdre el lideratge a la classificació general, la Vuelta ha estat sentenciada. Ni tan sols el català ha aconseguit escalar fins al segon lloc d’Alejandro Valverde, que, tot i no tenir previst participar en aquesta competició, ha fet una digna actuació. També l’ha fet Contador, que ha guanyat la seva segona Vuelta, la cita esportiva amb la qual ha tornat a competir després d’una suspensió per un cas de dopatge que també li va comportar la retirada de dos títols importants (Tour 2010 i Giro 2011). Sense comptar aquests dos, Contador ha guanyat cinc grans curses per etapes.

En aquesta edició de la Vuelta, Joaquim Rodríguez ha guanyat tres etapes i ha mantingut el mallot vermell durant bona part de la ronda, tot demostrant una gran exhibició sobre les dues rodes com ja havia fet en la resta de cites d’aquesta excel·lent temporada, en què ja va quedar segon al Giro. Finalment, a la Vuelta s’ha hagut de conformar amb una tercera posició, a 1.37 de Contador i a 21 segons de Valverde.

'El Purito' perd el liderat i mitja vuelta en una gran etapa de Contador

En aquesta ocasió, ha estat molt difícil contraatacar. A Joaquim Rodríguez se li escapa la Vuelta després d’un atac prematur d’Alberto Contador al qual, el ciclista català, no ha estat capaç de respondre. Després d’un gran nombre d’etapes mirant de defensar-se dels esprints i les ofensives de Contador, el desgast acumulat li ha impedit sobreposar-se en l’etapa d’avui, que a priori era més fàcil per les condicions físiques de Joaquím Rodríguez que no pas els grans ports del cap de setmana passat, on les coses li van anar millor.

Joaquim Rodríguez no ha superat la prova de Contador i ha perdut el mallot de líder

Se li escapa un dels grans reptes pendents pel ciclista de Parets del Vallès que estava realitzant una gran temporada després de quedar segon al Giro d’Itàlia. El català ho va donar tot per guanyar aquesta Vuelta, però sembla que haurà d’esperar un any més. I és que Rodríguez es va guardar totes les forces pensant en aquesta cursa i, de fet,  ja no va voler participar al Tour de França.

Resten quatre etapes pel final de la competició però el temps perdut ja no es pot recuperar en la que podia haver estat la seva gran Vuelta. El somni se li escapa i el Purito és tercer a la general a 2.28 de Contador, el nou líder. Alejandro Valverde és segon a 1.52 de Joaquím Rodríguez que, en l’etapa d’avui, ha entrat en 10a posició amb una gran impotència. La que havia d’haver estat una etapa de tràmit s’ha convertit en una etapa decisiva. El ciclisme continua sorprenent-nos i avui, més que mai, s’ha mostrat en estat pur.

'El Purito', resisteix tres dures etapes, augmenta l'aventatge i deixa enrrere a Contador

Si ens parlen de les Black Hills, ens veurem obligats a anar-les a trobar al Nord dels Estats Units, a la Dakota del Sud. Aquesta majestuosa serralada va ser escenari d’inacabables conflictes entre els Sioux i els buscadors d’or, que no acceptaven el dret que els indis tenien sobre aquelles contrades.

A Europa, la Montagne Noir va segar nombroses vides de treballadors francesos que excavaven el canal del territori per construir una presa al massís central francès.

Joaquim Rodríguez és líder i només li queda una etapa dura de muntanya

Negre. Paraula que, sense dir res, ha inquietat els humans al llarg de la història. El mot que ens recorda la foscor que converteix els humans en vulnerables i ens col·loca al mateix nivell que la resta d’éssers vius.

Negru. Únic adjectiu vàlid pel final d’etapa que La Vuelta ens ha regalat avui, on una vegada més, el català Joaquim Rodríguez ha mostrat la solidesa del qui sap que té la victòria a les seves mans. Perquè el que hem vist aquesta tarda a la ronda espanyola ha estat la mostra que els ciclistes han d’afrontar autèntiques salvatjades, com les que han superat al final de la jornada amb rampes de fins el 24%.

I no només això. La imatge d’un descol·locat i lànguid Cataldo, el guanyador d’avui, tot just creuar l’arribada després d’una llarga escapada,  demostra l’esforç i el mèrit de l’italià en la millor gesta personal en el circuit professional. La Vuelta a Espanya ha estat dissenyada aquest any per indòmits i inconscients escaladors purs.

I un grimpeur serà el campió de la cursa. O Contador, acostumat a l’èxit de les grans voltes, o el Purito, veterà ciclista que ha viscut en aquest any 2012 la confirmació que sí és un corredor de curses de tres setmanes. El vermell de Madrid espera el seu propietari, i tots dos estan fent mèrits, donant espectacle a l’espectador, per cordar-se’l al podi final.

Avui, última etapa del tríptic muntanyenc, s’ha corroborat l’evolució dels últims dies. Dels Quatre Magnífics de la primera setmana (Froome, Valverde, Contador i Rodriguez) hem acabat a la lluita cara a cara, malgrat que el murcià de Movistar no s’ha donat per vençut fàcilment. Menys de mig minut de diferència entre els dos primers clasificats a la general.

L’ascensió al Cuitu Negru, Cerro Negro en bable i final d’etapa després de 183 quilòmetres amb tres ports d’alta gamma, ha estat brutal, quasi demencial. El Saxo Bank ha imposat un ritme impossible que ha fet desinflar el grup automàticament, reduint els integrants quilòmetre rere quilòmetre. El britànic Chris Froome, qui està donant una imatge impecable de professionalitat, ha mostrat mostres de fatiga, donant peu a l’atac de Contador. El doble guanyador del Tour potser no podrà batre el líder de Katusha, però el seu esforç i ganes no podran passar mai desapercebuts. Català i madrileny, doncs, s’han quedat sols després que Valverde tampoc els pogués seguir, malgrat que més tard es tornaria a reenganxar.

Ja en l’últim quilòmetre, Alberto Contador ha volgut tornar a intentar-ho, però ha rebut la contundent resposta del mallot vermell, que fins i tot ha donat la sensació que resguardava forces per les properes etapes. Finalment, sis segons més de renda pel català amb bonificacions incloses.

Demà, dia de descans per recuperar les forces perdudes aquests tres dies fantàstics de ciclisme verge, on els atacs han estat constants i l’espectacle apassionant. A falta de cinc etapes, només la temuda Bola del Mundo del penúltim dia pot fer treure la son d’un Joaquim Rodríguez que està a punt de veure els seus somnis més profunds fets realitat.

Adriano dóna els tres punts al Barça davant un meravellòs València

Tercera victòria del Barça en tres jornades de lliga contra un València que hauria pogut fer l’empat als últims minuts i que permet als culers situar-se líder en solitari. Els blaugranes han anat de més a menys i han tornat a acusar la falta de punteria, que ha mantingut amb vida els visitants.

El Barça ha s’ha retrobat amb ell mateix aquesta nit a la primera part. Després de dos partits sense control, els blaugranes han recuperat les llargues i pacients possessions i la pressió, però han continuat tenint problemes en la definició de cara a porteria.

Amb Tito Vilanova a la llotja i Jordi Roura a l’àrea tècnica, el Barça hauria pogut marxar al descans amb un avantatge més ampli, però ho ha fet amb un curt 1-0. Adriano, des del vèrtex dret de l’àrea, ha enviat un xut a l’escaire davant el qual Diego Alves no ha pogut fer res.

El porter del València s’havia lluït abans per aturar un cop de cap de Messi i també havia salvat un xut de Pedro després que el canari s’hagués desfet de Víctor Ruiz dins de l’àrea. Però Diego Alves no ha pogut fer res per evitar l’1-0 (22’) d’Adriano. Per part visitant, Soldado ha protagonitzat l’única ocasió de la primera meitat i a punt ha estat de marcar, però el seu xut ha sortit fora per molt poc.

Adriano, l'ídol

Tres minuts després del gol d’Adriano, el públic del Camp Nou es preparava per cantar el 2-0. L’assistència de Messi ha deixat Cesc sol davant Diego Alves, però Fàbregas ha creuat massa la pilota, que ha fregat el pal abans de sortir fora.

Ja a la segona part, el d’Arenys ha tornat a fallar una oportunitat claríssima. Una bona jugada individual d’Alexis ha acabat amb una passada enrere del xilè, però Cesc ha enviat la pilota als núvols amb tot de cara per fer el segon. Iniesta ha entrat per Fàbregas al minut 64.

Aquest ha estat el segon canvi del Barça, ja que al descans Jordi Alba havia substituït Dani Alves, que havia notat molèsties a la cama esquerra a la primera meitat. Adriano ha passat a la banda dreta, des d’on ha provat sort amb dos xuts, un que ha sortit fora i l’altre blocat per Diego Alves.

El València ha sortit decidit a buscar l’empat i, de fet, han aconseguit marcar, però l’àrbitre ha anul·lat el gol de Víctor Ruiz per fora de joc. L’equip de Pellegrino ha avançat la línia de pressió però no ha aconseguit concretar els contraatacs.

D’una recuperació de Song, que s’ha estrenat com a titular al Camp Nou, ha nascut una falta a la frontal de l’àrea que Messi ha estavellat a la barrera. El migcampista camerunès no s’ha complicat la vida en cap moment i ha col·laborat en la circulació de pilota amb fluïdes.

En els últims minuts, el València ha tingut dues ocasions per fer un gol que hauria significat l’empat definitiu, ja que als jugadors del Barça se’ls veia sense forces per reaccionar a un contratemps no desitjat. Víctor Ruiz ha rematat fora un córner picat per Tino Costa i Jonas ha intentat sorprendre Valdés amb una rematada exterior que ha anat a la part superior de la xarxa.

Fitxa tècnica

• FC Barcelona: Valdés; Dani Alves (Jordi Alba, 46’), Piqué, Mascherano, Adriano; Xavi, A. Song, Fàbregas; Pedro, Messi i Alexis (Sergio, 86’).
• València CF: Diego Alves; Joao, Rami, Víctor Ruiz, Cissokho; Albelda (Gago, 76’), Tino Costa; Feghouli (Valdez, 80’), Jonas, Guardado (Jonathan Viera, 76’); Soldado.
• Gols: 1-0, Adriano (22’).
• Àrbitre: Pérez Lasa (comitè basc). Ha ensenyat targeta groga al local Piqué (12’) i als visitants Guardado (28’) i Rami (87’).
• Incidències: 76.352 espectadors al Camp Nou.