'El Purito', resisteix tres dures etapes, augmenta l'aventatge i deixa enrrere a Contador

Si ens parlen de les Black Hills, ens veurem obligats a anar-les a trobar al Nord dels Estats Units, a la Dakota del Sud. Aquesta majestuosa serralada va ser escenari d’inacabables conflictes entre els Sioux i els buscadors d’or, que no acceptaven el dret que els indis tenien sobre aquelles contrades.

A Europa, la Montagne Noir va segar nombroses vides de treballadors francesos que excavaven el canal del territori per construir una presa al massís central francès.

Joaquim Rodríguez és líder i només li queda una etapa dura de muntanya

Negre. Paraula que, sense dir res, ha inquietat els humans al llarg de la història. El mot que ens recorda la foscor que converteix els humans en vulnerables i ens col·loca al mateix nivell que la resta d’éssers vius.

Negru. Únic adjectiu vàlid pel final d’etapa que La Vuelta ens ha regalat avui, on una vegada més, el català Joaquim Rodríguez ha mostrat la solidesa del qui sap que té la victòria a les seves mans. Perquè el que hem vist aquesta tarda a la ronda espanyola ha estat la mostra que els ciclistes han d’afrontar autèntiques salvatjades, com les que han superat al final de la jornada amb rampes de fins el 24%.

I no només això. La imatge d’un descol·locat i lànguid Cataldo, el guanyador d’avui, tot just creuar l’arribada després d’una llarga escapada,  demostra l’esforç i el mèrit de l’italià en la millor gesta personal en el circuit professional. La Vuelta a Espanya ha estat dissenyada aquest any per indòmits i inconscients escaladors purs.

I un grimpeur serà el campió de la cursa. O Contador, acostumat a l’èxit de les grans voltes, o el Purito, veterà ciclista que ha viscut en aquest any 2012 la confirmació que sí és un corredor de curses de tres setmanes. El vermell de Madrid espera el seu propietari, i tots dos estan fent mèrits, donant espectacle a l’espectador, per cordar-se’l al podi final.

Avui, última etapa del tríptic muntanyenc, s’ha corroborat l’evolució dels últims dies. Dels Quatre Magnífics de la primera setmana (Froome, Valverde, Contador i Rodriguez) hem acabat a la lluita cara a cara, malgrat que el murcià de Movistar no s’ha donat per vençut fàcilment. Menys de mig minut de diferència entre els dos primers clasificats a la general.

L’ascensió al Cuitu Negru, Cerro Negro en bable i final d’etapa després de 183 quilòmetres amb tres ports d’alta gamma, ha estat brutal, quasi demencial. El Saxo Bank ha imposat un ritme impossible que ha fet desinflar el grup automàticament, reduint els integrants quilòmetre rere quilòmetre. El britànic Chris Froome, qui està donant una imatge impecable de professionalitat, ha mostrat mostres de fatiga, donant peu a l’atac de Contador. El doble guanyador del Tour potser no podrà batre el líder de Katusha, però el seu esforç i ganes no podran passar mai desapercebuts. Català i madrileny, doncs, s’han quedat sols després que Valverde tampoc els pogués seguir, malgrat que més tard es tornaria a reenganxar.

Ja en l’últim quilòmetre, Alberto Contador ha volgut tornar a intentar-ho, però ha rebut la contundent resposta del mallot vermell, que fins i tot ha donat la sensació que resguardava forces per les properes etapes. Finalment, sis segons més de renda pel català amb bonificacions incloses.

Demà, dia de descans per recuperar les forces perdudes aquests tres dies fantàstics de ciclisme verge, on els atacs han estat constants i l’espectacle apassionant. A falta de cinc etapes, només la temuda Bola del Mundo del penúltim dia pot fer treure la son d’un Joaquim Rodríguez que està a punt de veure els seus somnis més profunds fets realitat.