El Camp Nou decidirà

Cesc, dels millors del partit

El Barça s’emporta un bon resultat del Bernabéu tot i que marxa amb un regust a derrota. L’equip ha tingut opcions de guanyar, però ha vist com els blancs treien un empat en els últims minuts. Davant d’un Madrid amb moltes baixes, els blaugranes han patit en l’inici del matx, però en la represa han recuperat el seu millor futbol. Ara serà el Camp Nou el que haurà de dictar sentència i decidir el finalista de la Copa del Rei.

Com ja acostuma a ser habitual en els clàssics, el Madrid ha sortit molt endollat portant perill a la porteria de Pinto. El Barça trobava moltes dificultats per jugar el seu joc i perdia un nombre gens habitual de pilotes en zona de perill. Els blancs tenien ocasions i forçaven un partit d’anada i tornada gens beneficiós pels de Jordi Roure.

Tot i això, han estat els blaugranes qui han trobat les dues millors ocasions. Xavi, en un xut de falta, ha enviat la pilota al travesser i minuts després, el mateix Xavi ha aprofitat una passada de Cesc que ja havia driblat Diego López -que avui debutava deixant Adán a la banqueta- però el seu xut amb el porter descol·locat l’ha aturat Varane des de la mateixa línia de gol. També el Madrid, però, ha tingut opcions per avançar-se, la més clara una rematada de Benzema des de dins l’àrea que ha marxat lleugerament desviat.

Al segon temps, el joc ha canviat per complet. El Barça tornava a ser el Barça i el Madrid no aconseguia arribar amb perill. Només començar, Cesc ja ha avançat els blaugranes aprofitant una passada en profunditat de Messi que l’ha deixat sol davant Diego López. El Madrid ha portat perill en algun córner però eren els de Roura els que tenien més a prop el gol. Pedro ha tingut mitja eliminatòria a les seves botes a falta de 20 minuts després d’un ràpid contraatac i un esprint de més de 50 que l’ha deixat sol davant el porter, però el seu xut ha sortit massa creuat.

Tot i això, han estat els blancs els que han trobat porta. Una centrada d’Özil ha trobat el cap de Varane que ha saltat més que ningú per fer l’empat. El partit s’ha mantingut viu fins l’últim moment amb un Madrid que posava la por al cos cada vegada que s’acostava a l’àrea i un Barça que hauria pogut trobar la victòria a peus d’Alba que s’ha trobat amb una gran mà de Diego López.

El podi dels millors

1. Varane: Ha estat un autèntic malson per la davantera blaugrana. Seguríssim en defensa ha estat clau per evitar una victòria clara del Barça i per cobrir els errors de Carvalho. El gol ha estat la cirereta d’un partit perfecte.

2. Iniesta: Ha repartit joc com mai buscant els espais en un partit en que eren difícils de trobar.

3. Cesc: Tot i alguns errors puntuals, el d’Arenys ha estat molt actiu ha creat perill i ha marcat l’únic gol culé.

Fitxa tècnica

Real Madrid: Diego López, Arbeloa, Varane, Carvalho, Essien, Khedira, Xabi Alonso, Callejón (Modric, 57′), Özil, Ronaldo i Benzema (Higuaín, 63′)
FC Barcelona: Pinto, Alba, Piqué, Puyol, Alves, Busquets, Cesc (Thiago, 84′), Xavi, Iniesta, Pedro (Alexis, 75′) i Messi
Àrbitre: Clos Gómez. Ha amonestat amb targeta groga als locals Carvalho, Callejón i Xabi Alonso i als visitants Piqué, Alves i Puyol.
Gols: 0-1 Cesc, 49′; 1-1 Varane, 81′

4 gols de Messi pensant en el Madrid

El Barça rebia aquesta nit l’Osasuna amb l’objectiu de deixar enrere la última – i única – derrota a la lliga contra la Real Sociedad i tornar a recuperar l’excel·lent dinàmica de victòries. Un dels al·licients del matx, la reacció del Camp Nou davant la decisió de Víctor Valdés, s’ha resolt ben aviat: l’afició no ha dubtat en ovacionar el porter blaugrana a la primera pilota que ha rebut. Amb la novetat de Villa en un onze inicial marcat pel clàssic, els blaugrana han començat molt concentrats i les ocasions no han trigat en arribar: primer Thiago amb intervenció estel·lar d’Andrés Fernández inclosa, després Pedro en fora de joc i la tercera, de Messi, que no ha perdonat. Al minut 10, una gran assistència de Xavi permetia a l’argentí plantar-se dins l’àrea, driblar al porter i finalitzar a porteria buida (1-0, min 10).

Si Cristiano en marca 3, jo en marcaré 4

En els següents minuts, l’ambient fred del camp ha contagiat els jugadors. S’estava veient un partit dominat i controlat pels locals però sense gaire ritme. L’Osasuna, però, ha estat l’encarregat de canviar completament la dinàmica del matx: Loé empatava el duel després d’una gran jugada individual de Marc Bertrán i, a la següent acció, d’Arribas tocava la pilota amb la mà dins de l’àrea. Segona groga, penal i Messi no tampoc no perdonava (2-1, min 27). Amb el Barça un altre cop per davant a l’electrònic, els culers s’han tornat a fer amos i senyors del duel. Tot i el ritme pausat del joc blaugrana, els locals assetjaven constantment la porteria rival i, al minut 39, Pedro – això sí, en fora de joc – rematava una gran jugada entre el millor Alves de la temporada i Xavi. El tercer dels culers, que marxaven així a la mitja part (3-1).

Messi mana

A la represa, el Barça ha seguit oferint el seu joc més característic: tocar i tocar, possessió, desgastar al rival i esperar el forat. La pressió local asfixiava l’Osasuna frenant qualsevol intent de remuntada rival. Els blaugrana eren clars dominadors del matx però, qui si no, Messi ha estat l’encarregat de sentenciar definitivament el matx amb dos gols consecutius. El primer després d’una assistència de Villa amb dribbling de l’argentí al porter i, sense temps per celebrar el quart, Messi anotava el cinquè després d’una gran jugada col·lectiva. Pòquer de Messi i missatge a Ronaldo de cara al pròxim dimecres. Un cop més, espectacle del 10 culer, que ja suma 33 gols a la lliga (5-1, minut 60).

Amb el cinquè, el matx s’ha convertit definitivament en un monòleg blaugrana i Roura ha aprofitat per acabar de donar descans a homes com Xavi, Pedro o Busquets, ara sí, amb el cap completament a la Copa. Mentrestant, el matxservia per recuperar les bones sensacions de jugadors com Alves i Villa, ambdós brodant el seu partit. Per la seva banda, Alexis ha generat ocasions claríssimes però avui tampoc no ha pogut desempallegar-se del seu particular malson amb el gol. No hi ha hagut més història. Els culers han sumat així una nova victòria a la lliga contra un Osasuna gris que ha tornat a sortir golejat del Camp Nou.

Fitxa tècnica

FC Barcelona: Valdés; Alves, Puyol, Mascherano, Adriano, Xavi (Cesc, 66’), Busquets (Song, 75’), Thiago, Pedro (Alexis, 60’), Messi i Villa
Osasuna: Andrés Fernández, Marc Bertrán, Arribas, Flaño (Rubén 68’), Nano, Lolo, Raoul Loe, Oier, Cejudo (Masoud, 45’), De las Cuevas (Puñal, 45’) i Joseba Llorente
Gols: 1-0, Messi (10’); 1-1, Loé (23’); 2-1, Messi (27’); 3-1, Pedro (39’), 4-1, Messi (55’); 5-1, Messi (57’).
Àrbitre: Teixeira Vitienes (comitè càntabre). Ha ensenyat targeta groga als locals Adriano (13’) i als visitants Oier (50’). Ha ensenyat targeta vermella a Arribas per doble groga (18’+27’) i a Mendilibar.

Saragossa i Espanyol no volen perdre

Res de res. L’Espanyol i el Saragossa han acabat donant per bo un empat sense gols que deixa els dos equips a la zona mitja-baixa de la taula a l’espera dels resultats que es produeixin a la jornada de demà.

L’alineació d’Aguirre no obria pas al debat. El partit no tindria toc ni grans jugades elaborades, sinó lluita al centre del camp. El mexicà, que tenia la baixa de Verdú per sanció, ha plantejat un 4-1-4-1, que a la pràctica s’ha convertit en un trivot defensiu format per Forlín, Victor Sánchez i Baena.

Un punt mol important

Lluita, però poc futbol

Ni Saragossa ni Espanyol han creat grans ocasions de perill a la primera part, tret d’algunes jugades aèries i rematades tímides que ni tan sols han fet trontollar el 0 a 0 amb el que s’ha arribat al descans.

Al la represa, el Saragossa ha intentat tenir un pèl més el control de la pilota, però el matx estava destinat a un tram final on el més forçut en sortiria beneficiat. Per contra, Stuani ha tingut, de cap, la millor oportunitat del partit amb una gran centrada de Capdevila per la banda dreta. Roberto, el porter dels aragonesos, ha fet una parada espectacular.

En els últims minuts, Pérez Montero ha expulsat per doble amonestació un jugador per bàndol. Primer, Javi López amb una entrada desmesurada i després, Sapunaru, han marxat del terreny de joc abans d’hora. Per punts, el Saragossa hi ha posat més empenta, però només Zuculini ha fregat el gol amb una rematada que ha sortit desviada per un jugador blanc-i-blau.

Els dos equips sumen un punt que no satisfà, sobretot, els locals entrenats per Manolo Jiménez. Poc futbol i molta lluita, on qui ha sobresortit han estat els 1000 aficionats de l’Espanyol que s’han desplaçat massivament a La Romareda.

Fitxa tècnica

Reial Saragossa: Roberto; Sapunaru, Paredes, Álvaro, Abraham; Movilla, Pintér (Edu Oriol, 72’); Zuculini (J. Mari 90’), V. Rodríguez (Fernández, 83’), Montanés i Helder Postiga.
RCD Espanyol: Kiko Casilla, Capdevila, Moreno, Colotto, J. López, Forlín, V. Sánchez (C. Gómez, 50’), Baena, Simao, S. García i Stuani (R. Rodríguez, 79’).
Gols: no n’hi ha hagut.
Àrbitre: Pérez Montero (comitè andalús). Ha amonestat amb targeta groga als locals Abraham (19’) i als visitants V. Sánchez (32’), Stuani (58’), C. Gómez (73’). Ha expulsat per doble amonestació a Javi López (22’ i 78’) i Sapunaru (50’ i 81’).
Incidències: partit disputat a l’Estadi de la Romareda amb 15.000 espectadors.

Barça - Madrid, les 'semis' de Copa del Rei

Piqué ha debutat com a pare golejador

Sobre la pista de gel en què avui s’ha convertit la gespa de la Rosaleda els artistes del Barça han traçat les línies cap a les semifinals. Entre relliscada i relliscada, els Xavi, Messi, Iniesta i companyia han sabut gestionar el tempo del partit a la perfecció durant la major part dels 90 minuts.

Primer ritme alt per capgirar el marcador advers del Camp Nou. Durant tres minuts el Barça ho ha aconseguit, el temps que ha transcorregut entre el gol de Pedro i l’empat de Joaquín.

Les anades i tornades han protagonitzat la primera part, però les oportunitats només tenien el color blaugrana. Messi ha topat amb Kameni i Iniesta, amb el travesser.

El segon temps començava amb el mateix guió, i de nou ha estat el Barça el primer en colpejar el rival. La paternitat li ha anat bé a Piqué, que poc es podia imaginar que dos dies després del naixement del seu fill ja li hauria dedicat el primer gol. Una maniobra dins l’àrea que haurien firmat molts davanters de primer nivell per situar els blaugranes en una situació molt favorable per passar a semis.

Al Màlaga ja només li valia la victòria. I l’equip de Pellegrini no s’ha rendit, però el Barcelona, amo i senyor de la pilota, ha decidit que era hora d’aportar tranquil·litat sobre la relliscosa superfície de la Rosaleda.

Estàvem més a prop del tercer gol culer que del segon malagueny. El futbol, però, és un joc on res és segur i en menys d’un minut Messi ha fallat davant de Kameni i, a l’altra porteria, Santa Cruz superava Pinto. A l’inici de la transició local, trepitjada de Weligton a Cesc que Mateu Lahoz no ha vist. El singular àrbitre no ha deixat contents ni a uns ni a altres.

Amb el 2-2 a l’electrònic el Barça ha mostrat els únics signes de debilitat. El Màlaga havia recuperat forces i es veia capaç de confirmar la sorpresa. Fins que han connectat Iniesta i Cesc perquè el de Fuentealbilla donés el cop definitiu. Messi, abans de ser substituït per precaució, no ha volgut faltar a la seva cita amb el gol per tancar el partit i l’eliminatòria.

El primer Clàssic del 2013 ja treu el cap. Dimecres que ve, el Madrid i el Barça es veuran les cares al Bernabéu en l’anada de les semifinals.

Fitxa tècnica

Màlga CF: Kameni; Gámez, Demichelis, Weligton, Eliseu; Iturra, Camacho; Joaquín (Lucas Piazón, 80’), Seba (Saviola, 80’), Duda (Portillo, 62’); Santa Cruz.
FC Barcelona: Pinto; Alves, Piqué, Mascherano, Alba (Adriano, 89’); Xavi, Busquets, Cesc; Pedro (Alexis, 86’), Messi (Thiago, 81’) i Iniesta.
Gols: 0-1, Pedro (8’); 1-1, Joaquín (11’); 1-2, Piqué (49’); 2-2, Santa Cruz (67’); 2-3, Iniesta (76’); 2-4, Messi (79’).
Àrbitre: Mateu Lahoz (comitè valencià). Ha ensenyat targeta groga als locals Iturra (14’), Eliseu (25’), Weligton (38’), i als visitants Busquets (31’), Jordi Alba (38’), Cesc (45’), Mascherano (67’) i Alves (81’).

Diumenge 20: L'Atlètic, a 8

Atlètic 2-0  Llevant

L'Atlètic de Madrid retalla diferències amb el Barça en la classificació general de la Lliga després d'un partit ben jugat al Calderón contra un Llevant poc ambiciós.
Els matalassers han anat a buscar la victòria en tot moment, mentre que l'equip granota confiava que els seu bon ordre al darrere li donés oportunitats de muntar contres. Només han tingut un parell d'ocasions tímides, quan ja perdien per 2-0.
L'Atlètic ha satisfet el seu públic amb un joc de qualitat. Falcao no ha tingut el dia, però sí l'ha tingut Koke, que ha fet el segon gol (60'), un dels més bonics de la jornada, amb un xut des de la frontal de l'àrea que ha tret les teranyines de la creueta. El primer l'havia marcat Adrián (32') a passada del jove Manquilla.
El resultat encara podia haver estat més ampli si el "Cebolla" Rodríguez no hagués estavellat la pilota al travesser després d'una gran jugada personal.
El tres punts mantenen l'Atlètic segon, ara a 8 punts del Barça. El Llevant es quedarà vuitè, amb 30.



També s'han jugat aquests partits:

Valladolid 2-0 Saragossa

El Valladolid ha sumat els tres punts davant el Saragossa amb gols de Óscar i Guerra (2-0). L'equip de Miroslav Djukic s'ha avançat al marcador ben aviat, als dotze minuts, quan Javi Guerra ha rematat una sortida en fals de Roberto d'un còrner. El Saragossa no ha sabut reaccionar i s'ha mostrat inoperant davant la porteria de Dani Hernández. 
A la segona, i després d'un reguitzell de canvis per les lesions d' Ebert, Loovens i Apoño, el Valladolid ha sentenciat el matx amb un gol d'Óscar. El davanter castellà ha aprofitat una bona centrada del lateral Peña per rematar a plaer el 2 a 0 definitiu. 
El Valladolid suma 28 punts i ja és desè, mentre que el Saragossa amb 22 veu com els equips que lluiten per la permanència se li acosten.

Osasuna 2-0 Deportivo

L'Osasuna ha deixat de ser el cuer de Primera Divísió en imposar-se al Deportivo en un partit dramàtic al Reyno de Navarra. 
En duel entre dos rivals directes per la permanència, Kike Sola, amb una rematada d'esperó, ha avançat els locals en el minut 26. Un gol polèmic que no hauria d'haver pujat al marcador perquè Armenteros parteix en posició de fora de joc abans de fer la centrada. 
Nino, en la represa, ha fet el segon dels locals. Ja en temps afegit, Camuñas ha establert el definitiu 2-1, un resultat que deixa els gallecs últims a la classificació amb 16 punts, a tres de la salvació, mentre que l'Osasuna encara és tercer per la cua però a només un de la permanència que ara mateix marca el Celta.

El Sabadell goleja el Girona

Cop sobre la taula del Sabadell en el derbi català de Segona. Els arlequinats han passat per sobre del Girona en una golejada sota la pluja que els impulsa a la lluita per la zona d’ascens. Concentrats al darrere, dinàmics al mig i resolutius al davant, els de Lluís Carreras han signat un molt bon partit davant un Girona voluntariós però erràtic que s’ha vist superat per les circumstàncies d’un rival molt endollat enmig del bassal de la Nova Creu Alta.

El doll d’aigua que ha regat la ciutat vallesana a la prèvia i inicis de partit ha evidenciat que les condicions atmosfèriques també volien ser protagonistes. I ho han estat, sobretot durant uns primers minuts de tempteig en què la velocitat amb que rodava l’esfèrica i el seu curs irregular han evitat que cap dels dos equips pogués retenir amb calma la possessió, una de les claus del partit.

En aquest escenari, ha estat el Sabadell qui ha fet el primer pas endavant buscant jugar més en camp contrari. Una temptativa que no s’ha traduït en aproximacions immediates. De fet, les dues primeres ocasions del partit les ha tingut el Girona. Primer en una jugada de Jofre que ha acabat definint alt Felipe Sanchón (18’) i després  en una bona jugada d’estratègia que el mateix menut atacant barceloní ha rematat des del punt de penal veient com el tir era interceptat per la muralla de defenses (25’).

A l’altra banda, en canvi, el Sabadell ha fet diana a la primera en una transició des del darrere d’Abraham Paz per obrir a Òscar Ramírez qui des del perfil esquerre de l’atac ha col·locat una pilota rasa al perillós espai entre centrals i porter perquè arribés Moha des del darrere per afusellar el seu ex equip (27’).

El conjunt arlequinat, amb confiança, és perillós, havia advertit Rubi a la prèvia i aquest gol li ha acabat de donar la seguretat necessària a un Sabadell que des de llavors s’ha mostrat d’allò més contundent. Tant que cinc minuts després de l’1-0 ha aconseguit eixamplar distàncies al marcador després d’un servei de cantonada que ha generat un reguitzell de refusos i rebots tous a les rodalies de la porteria gironina fins que Antonio Hidalgo ha aconseguit dirigir l’esfèrica a gol.

L'estat del terreny de joc avui era horrorós

Intercanvi de cops

Obligat a reaccionar, el Girona ha agafat el pes del partit quan s’ha vist dos gols per sota de l’electrònic. Durant el darrer quart d’hora del primer temps el joc ha passat a jugar-se a la meitat de camp sabadellenca en l’única estona de partit on els de Rubi han semblat prendre-li la mida al duel. El tècnic visitant ha provat d’acabar de revifar els seus amb un doble canvi de to ofensiu a l’entreacte mitjançant el qual han passat a jugar amb defensa de tres, el que acabaria sent una ajuda en tasques ofensives però un martiri al darrere. En aquestes, una de les novetats, Eloi Amagat, ha tingut el 2-1 a les seves botes quan ha rebut al vèrtex d l’àrea petita però s’ha entretingut fins que el seu xut ha sortit refusat a córner (49’).

El Girona perdonava i a l’altre cantó el Sabadell tornava a crucificar els errors gironins. Els de Rubi patien d’imprecisions, sobretot en la sortida de la pilota, un punt on els locals han percudit gràcies a una pressió tan solidària com asfixiant. El millor exemple d’això ha arribat als cinc minuts de la represa quan Moha ha corregut una pilota impossible obligant la saga visitant a fer-se un embolic que ha aprofitat Uli Dávila per robar en tres quarts de camp i esprintar fins la línea de fons, des d’on ha regalat una pilota a boca de canó a Antonio Hidalgo que el de Canovelles ha convertit en el 3-0.

Un resultat amb que la Nova Creu Alta s’ha convertit en una festa durant dos minuts. El que ha trigat el Girona a botar un servei de cantonada al cap de Luso perquè el migcampista aragonès rematés sense concessions a gol.

Final de festa

Però avui no era un dia per patir pels seguidors arlequinats, era una jornada per gaudir del bon paper del Sabadell. Així, no ha trigat ha arribar la sentència i la millor cirereta al magnífic guió que ha interpretat el Sabadell davant el Girona. Un golàs de traca i mocador de Lanza en què l’extrem barceloní ha controlat al vèrtex de l’àrea, l’ha bellugat per la frontal i ha decidit enviar un globus mil·limetrat a l’escaire de la porteria defensada per Dani Mallo deixant tot l’estadi dempeus (58’).

El 4-1 ha servit com a signatura de l’obra arlequinada i des de llavors fins el final només ha tocat gaudir-la des del sector vallesà o patir-la des del gironí. I es que els de Lluís Carreras s’han començat a agradar i protegits al darrere per l’alta concentració de la rereguarda arlequinada, s’ha permès algun contraatac més que perillós a les botes d’Uli Dávila i Juvenal. Mentrestant, el Girona ha seguit voluntariós però imprecís, provant d’arribar una vegada i una altra a l’àrea rival però resignat davant la jornada de glòria arlequinada. Acuña i Juanlu Hens han rondat el gol, però el marcador s’ha clos amb el 4-1 per alegria de la parròquia arlequinada.

El podi dels millors

1. Antonio Hidalgo. Redimit. Molt desencertat de cara el gol durant el primer tram de temporada, el capità arlequinat ha seguit provant-ho setmana rere setmana signant partits molt notables i avui s’ha vist recompensat amb dos gols.

2. Moha. Incansable. Moha, juntament amb la seva parella de ball a la medul·lar, Antonio Hidalgo, han demostrat tot el seu potencial en un partit dinàmic i d’alt ritme com el d’avui. Exhibició de migcampistes box to box. Omnipresent a tot el camp.

3. Juanjo Ciércoles. Vital. I mentre Antonio Hidalgo i Moha convertien els seus carrils en autopistes d’anades i vingudes, al bell mig Juanjo Ciércoles dirigia la defensa i l’atac amb un punt de pausa que ha transmès confiança a dojo.

Fitxa tècnica

CE Sabadell FC: Nauzet; Toni Lao, Abraham Paz, Goni, Òscar Ramírez; Juanjo Ciércoles, Antonio Hidalgo (Juvenal, 76’), Moha (Fito, 73’); Lanza, Uli Dávila, Gato (Arteaga, 66’).
Girona FC: Dani Mallo; Jose, Migue (Eloi Amagat, 46’), Chus Herrero, David Garcia; Luso, Tébar; Felipe Sanchón (Juanlu Hens, 70’), Jandro, Jofre (Acuña, 46’); Benja.
Gols: 1-0, Moha (27’); 2-0, Antonio Hidalgo (32’); 3-0, Antonio Hidalgo (50’); 3-1, Luso (52’); 4-1, Lanza (58’).
Àrbitre: Jaime Latre (comitè aragonès), ha amonestat els locals Moha (23’), Lanza (45’), Fito (80’), Arteaga (84’), Toni Lao (86’); els visitants Benja (13’), Migue (25’), David Garcia (42’), Chus Herrero (84’).
Incidències: 2.760 espectadors a l’estadi Nova Creu Alta de Sabadell en partit corresponent a la 22ª jornada de la Liga Adelante.

Es deixen remuntar un 0-2

Un mal partit, els pals i l’expulsió de Piqué a l’inici de la segona part han condemnat el Barça a Anoeta. Un partit que els blaugranes havien encarrilat abans de la mitja hora de joc amb gols de Messi i Pedro s’ha complicat incomprensiblement a la segona meitat i la Real ha acabat remuntant amb un gol d’Agirretxe al minut 90.

Quan Pedro ha marcat el 0-2 al minut 24, pocs podien pensar que seria avui el dia que els blaugranes perdrien la imbatibilitat a la lliga. Messi s’havia encarregat d’inaugurar el marcador tot just començar el partit.

El Barça no ha jugat massa bé

Tant el canari com l’argentí haurien pogut ampliar l’avantatge del Barça abans que el Chory Castro retallés distàncies, però els pals han mantingut amb vida els locals. El gol del jugador uruguaià de la Real era un mal presagi que s’ha confirmat en els següents 45 minuts.

El conjunt de Tito Vilanova ha perdut el control del partit davant les ganes dels donostiarres, que veien a prop la possibilitat d’igualar el marcador. I encara se’ls han posat més de cara les coses quan Undiano Mallenco ha expulsat Piqué al minut 55. Una vermella que el central hauria pogut evitar, no per la segona groga, que ha estat clara, sinó per la primera, que ha vist per no deixar treure una falta.

Per refer la línia defensiva l’escollit ha estat Mascherano, i l’argentí ha estat protagonista directe del 2-2, en desviar involuntàriament un xut de Castro. Valdés, venut, ha estat a punt d’evitar que la pilota arribés al fons de la xarxa, però la Real ja havia aconseguit el que buscava.

Amb deu, el Barça ha recuperat mínimament el domini, però era incapaç de crear perill a la porteria de Bravo, que ha viscut una segona part molt plàcida. En canvi, qui ha perdut el criteri ha estat l’àrbitre, que hauria pogut expulsar Illarramendi i Iniesta en dues accions idèntiques a la que ha suposat la segona amonestació de Piqué.

El gol d’Agirretxe al temps de descompte ha estat el punt final a una segona part on els blaugranes, avui amb l’equip A, han ofert un nivell molt més baix del que tenen. Dijous, contra el Màlaga, no es pot fallar.

Fitxa tècnica

Real Sociedad: Bravo; C. Martínez, M. González, I. Martínez, De la Bella; Illaramendi, Bergara; Xabi Prieto (Pardo, 78’), Griezmann, Castro (Ifrán, 73’); Vela (Agirretxe, 83’).
FC Barcelona: Valdés; Alves, Piqué, Puyol, Alba; Xavi, Busquets, Cesc (Mascherano, 59’); Pedro (Adriano, 88’), Messi i Iniesta.
Gols: 0-1, Messi (6’); 0-2, Pedro (24’); 1-2, Castro (40’); 2-2, Castro (62’); 3-2, Agirretxe (90’).
Àrbitre: Undiano Mallenco (comitè navarrès). Ha ensenyat targeta groga als locals I. Martínez (36’), Illarramendi (78’), Griezmann, i als visitants Piqué (33’), Iniesta (58’), Busquets (73’). Ha expulsat el visitant Piqué per doble amonestació (55’).

Molta festa, poc treball

El dia que el Camp Nou veia per primera vegada una col·lecció de quatre Ballons d’Or, l’equip no ha pogut allargar la celebració i s’ha trobat un Màlaga ferm que li ha complicat les coses, sobretot en un segon acte de mal joc local.

Ambdós tècnics han fet rotacions en els seus onzes en relació al partit de La Rosaleda, i les banquetes han tingut destacats inquilins com Isco, Demichelis, Xavi, Cesc o Piqué. La lliga segueix sent la competició referent i calia que les peces primordials es prenguessin un descans. Tots, excepte Messi, clar, qui segueix acumulant minuts i gols insaciablement.

El matx s’ha tenyit de blaugrana ràpidament, però els errors davant Kameni han impedit avançar-se en el marcador. Thiago, després de combinar amb Messi, ha superat l’ex de l’Espanyol amb una suau vaselina, però la defensa malaguista ha pogut refusar quan la pilota ja es colava sota pals.

Més clara encara ha estat l’opció que Alexis ha enviat als núvols quan es trobava sol a l’àrea petita i ha fet tornar els eterns fantasmes que semblen acompanyar el xilè cada cop que es calça les botes.

Leo Messi ha ofert les quatre pilotes d'or

Però quan els de Tito s’estaven mostrant més sòlids amb el control de la pilota, Thiago ha perdut l’esfèrica quan era l’últim home i Iturra ho ha aprofitat per batre un Pinto plantat a la línia. Injusta i desgraciada jugada del brasiler, que s’estava mostrant molt confiat al mig del camp i estava fent jugar l’equip amb comoditat i  espurnes de brillantor, però que s’ha diluït després de l’error.

Si algun aficionat s’ha incomodat pel gol visitant, el de sempre ha decidit posar les coses a lloc i igualar un marcador que, certament, podia ser perillós en una eliminatòria. Messi ha cavalcat per la banda dreta perseguit per defenses malaguistes i s’ha ficat a l’àrea per col·locar la pilota a la base del pal, lluny de Kameni. L’argentí sembla que ja treballa per la cinquena pilota d’or.

I en or ha convertit Puyol una rematada a la sortida d’un córner un minut després per capgirar el resultat i demostrar que aquells que estimen la pilota acaben trobant la recompensa al marcador. Mitja hora de joc i el Barça ja es posava al capdavant de l’eliminatòria.

L’única pega del primer temps, gol en contra a part, ha estat el desencert cara a porteria que ha comportat que el 2 a 1 semblés curt. Malgrat això, l’equip s’ha mostrat amb fermesa alemanya, aquell indret del centre d’Europa que ha acabat seduint un tal Pep.

L’equip s’adorm

Els catalans han tornat menys incisius dels vestidors, i la pilota ha corregut amb més dificultat que en el primer temps. Això ho ha aprofitat el Màlaga per estirar-se i arribar amb una mica més de claredat a l’àrea de Pinto. L’estadi, no obstant, no ha hagut de patir massa. Únicament les imprecisions d’Alexis, i la sensació que calia tancar el partit i l’eliminatòria podien inquietar els aficionats. El xilè, home de contrastos, ha aconseguit dividir el Camp Nou, que li ha dedicat xiulets, aplaudiments, i fins i tot ha corejat el seu nom als primers minuts de partit.

El joc ha entrat en una letargia provocada per les llargues possessions barcelonistes i la timidesa del Màlaga, que semblava conformar-se amb un resultat ajustat, un gol a favor, i l’espera d’algun error defensiu local. Precisament un mal refús d’Adriano ha facilitat un atac andalús que no ha acabat en gol per una mà fantàstica de Pinto.

Tito ha volgut dinamitzar l’equip i ha donat entrada Cesc, Pedro i Xavi, qui han tingut una rellevància instantània. Una internada del canari quan mirava de caçar una passada llarga del migcampista d’Arenys ha estat interrompuda per Monreal quan era l’últim defensa.

Amb un nou motor al centre del camp, el ritme col·lectiu català podia pujar de revolucions i, amb un home més, mirar d’assetjar amb més insistència l’àrea visitant. Els de Tito, però, no han sabut recuperar la continuïtat en el joc ni el tacte de la pilota.

Quan semblava que el primer round deixaria l’eliminatòria oberta, Camacho l’ha ajustat més al rematar a gol una centrada, deixant l’estadi encara més gelat.  Amb l’empat, el Barça haurà de tornar a estudiar el vídeo de la victòria del passat diumenge per assegurar-se la classificació a semifinals i, sobretot, oblidar una mala segona part.

 Fitxa tècnica

• Futbol Club Barcelona: Pinto, Montoya, Mascherano, Puyol, Adriano, Iniesta, Thiago (Xavi, 78’), Alexis (Cesc, 73’), Song, Tello (Pedro, 73’), Messi
• Màlaga:  Kameni, Jesús Gámez, Welligton, Camacho, Saviola (Santa Cruz, 64’), Seba, Iturra, Eliseu, Portillo (Monreal 46’), Buenanotte (Duda, 67’), S. Sánchez.
• Gols: 0-1, m.25: Iturra. 1-1 m.28: Messi. 2-1 m.29: Puyol, 2-2 m.89: Camacho
• Àrbitre: José Luís González González (Castellà-lleonès).
• Incidències: Partit jugat al Camp Nou, corresponent als quarts de final de la copa del Rei

Pep, al Bayern München

Totes les apostes apuntaven cap a Anglaterra. El Manchester City, amb Txiki Begiristain com a director tècnic i Ferran Soriano com a director general, semblava ser el conjunt on aterraria Josep Guardiola per començar la seva etapa post Barça. Contra tot pronòstic, però, el de Santpedor entrenarà les tres pròximes temporades el Bayern de Munic. Així ho ha anunciat aquesta tarda el club alemany a través de la seva pàgina web i el seu compte de twitter. D’aquesta manera, Josep Guardiola substituirà Jupp Heynckes, l’actual entrenador del conjunt alemany,  que es retirarà al final de la present temporada.

El representant de Josep Guardiola, Josep Maria Orobitg, ha parlat del fitxatge de l’entrenador de Santpedor pel club alemany: “Vam arribar a un acord dies abans de Nadal, el Bayern era el millor equip però no el que ens oferia més diners”. Orobitg ha apuntat els motius pels quals Guardiola ha acabat elegint el Bayern: “L’ha triat per la seva organització, per les possibilitats de futur que hi veu i pels futbolistes de qualitat que tenen en plantilla”.

Conquerir el futbol alemany; el nou repte de Josep Guardiola

Després de liderar el millor equip de futbol de la història, Josep Guardiola aterrarà a un dels equips més grans del continent (el quart en Copes d’Europa juntament amb el Barça) per desembarcar les eines que el van portar a la glòria. El de Santpedor, però, no entrenarà a un club qualsevol, aterrarà al club més gran del futbol alemany, el club més poderós del país més important del Vell Continent, el Bayern de Munic. A aquestes alçades de la temporada, els bavaresos són líders destacats a la Bundesliga, amb 9 punts d’avantatge sobre el segon, el Bayer Leverkusen i classificats pels quarts de final de la Champions League en els quals s’enfrontaran a l’Arsenal.

Tot i que els vents bufin tan a favor a Baviera i passi el que passi aquesta temporada, Jupp Heynckes deixarà un llegat important a Josep Guardiola que tindrà una de les plantilles més completes del continent. Manuel Neuer, Lahm, Scweinsteger, Ribery, Robben, Mario Gómez, entre altres; un equip que ja és d’autèntic somni que pot arribar a jugar com els àngels amb la pinzellada magistral del  de Santpedor.

Bomba a la Copa

Plat fort d’entrada. Aquest matí s’ha celebrat a la Catedral de Santa Maria de Vitòria el sorteig de quarts de final de la Copa ACB i la sort ha volgut emparellar al conjunt de Xavi Pascual amb el rival més fort: el Real Madrid. Tots dos equips es veuran les cares el dijous dia 7 en el matx que serà el tret de sortida de la competició. Els altres enfrontaments de quarts de final són: Baskonia – CAI Saragossa, València Basket – Asefa Estudiantes i Gran Canària – Uxue Bilbao.

Així queda la Copa

Marcelinho Huertas, el representant del Barça Regal al sorteig, ha recordat que el Madrid no deixa de ser “l’únic equip que ens podia tocar que ja hem guanyat aquesta temporada”. Sergio Rodríguez, per la seva banda, ha declarat que “per poder ser a la final abans s’ha d’anar pas a pas i guanyar tots els partits”. Cal recordar que les últimes tres finals de la Copa ACB han estat precisament entre aquests dos conjunts i s’han saldat amb un balanç favorable als blaugrana de dues victòries i una derrota. Això sí, aquesta última va tenir lloc la temporada passada i al Palau Sant Jordi, on els culers van ser molt inferiors al seu rival (91-74).

El vencedor del clàssic, haurà d’enfrontar-se a semifinals al guanyador del Baskonia –CAI Saragossa. D’altra banda, València – Estudiantes i el Gran Canària – Bilbao queden emparellats entre ells. Es tracta, doncs, de la Copa més oberta dels últims anys.

Enfrontaments de quarts de final:

Real Madrid – FC Barcelona Regal (dijous, 7 de febrero)
Caja Laboral – CAI Zaragoza (dijous, 7 de febrer)
Herbalife Gran Canaria – Uxue Bilbao Basket (divendres, 8 de febrer)
Valencia Basket – Asefa Estudiantes (divendres, 8 de febrer)

Rècord històric

Divuit victòries i un empat. Aquests han estat els registres del Barça en la primera volta de la Lliga 2012-13. Unes xifres immaculades, pràcticament insuperables que els blaugranes han rubricat aquesta nit amb un triomf incontestable a la Rosaleda en un partit molt complet de tots els jugadors en general i, en particular, del quatre vegades Pilota d’Or.

Quan Leo Messi és sobre la gespa i no juga amb el teu equip, mai et pots confiar. A vegades sembla que no hi és, però sempre acaba apareixent en el moment més inesperat. La passada enrere de Camacho al porter no havia de suposar cap perill per al Màlaga. Però Messi, més llest que ningú, s’ha anticipat i li ha posat un toc de geni per deixar Caballero a terra abans de marcar a porteria buida.

Grans minuts de Thiago

El Zamora d’aquesta temporada li havia guanyat la primera acció del partit, però aquesta vegada no ha pogut fer res davant la qualitat de l’argentí.

El gol de Messi ha aclarit les idees d’un Barça que fins aleshores havia dominat sense tenir profunditat. El Màlaga no s’ha tancat a la seva àrea, però era capaç de replegar-se amb rapidesa quan els blaugranes passaven del mig camp.

En defensa, poca feina per als centrals i Valdés, que amb prou feines ha intervingut en tot el partit. Els locals han reclamat un penal per mans de Piqué en una acció on la pilota ha impactat al maluc del defensa.

Als minuts inicials de la segona meitat els jugadors de Tito –que ha dirigit la victòria des de la banqueta– han ofert la millor versió. La pilota volava per la gespa de la Rosaleda. Entre detalls brillants d’Iniesta i una ruleta de Busquets ha tornat a aparèixer la connexió Messi-Cesc.

A Fàbregas li havia fallat la punteria a la primera part, però aquest cop no ha desaprofitat la magistral passada a l’espai de Leo per superar Caballero. Un cop massa fort per a un Màlaga que ja no s’ha recuperat.

Al festival de combinacions s’hi ha afegit la màgia de Thiago. Ha entrat per Cesc i, com el d’Arenys, també ha trobat en Messi el soci perfecte per associar-se abans de fer el 0 a 3. Fins avui, cap equip havia estat capaç de fer tres gols als malaguenys aquesta temporada.

Buonannotte, amb un gran llançament de falta, ha estat l’únic capaç de trencar la defensa blaugrana i superar Valdés. Alexis ha tingut el quart a les seves botes però, un cop més, no ha encertat entre els tres pals.

El Barça ha tancat la millor primera volta de la història (55 punts de 57 possibles) amb una victòria contundent al camp del quart classificat. Dimecres tots dos equips es tornaran a trobar, al Camp Nou, en l’anada dels quarts de la Copa.

Fitxa tècnica

• Màlaga CF: Caballero; S. Sánchez, Demichelis, Weligton, Monreal; Camacho, Toulalan (Iturra, 68’); Joaquín (Portillo, 82’), Isco, Eliseu (Buonannotte, 60’); Santa Cruz.
• FC Barcelona: Valdés; Alves, Piqué, Mascherano, Alba; Xavi, Busquets, Cesc (Thiago, 72’); Pedro (Alexis, 77’), Messi i Iniesta.
• Gols: 0-1, Messi (27’); 0-2, Cesc (49’); 0-3, Thiago (82’); 1-3, Buonannotte (88’).
• Àrbitre: Delgado Ferreiro (comitè basc). Ha ensenyat targeta groga al local Camacho (53’) i als visitants Cesc (63’), Busquets (68’)

ESP 1-0 CEL

L’Espanyol d’Aguirre s’ha tret un pes de sobre. Els blanc-i-blaus, lluny de fer grans filigranes en atac, s’han tornat a mostrar intractables en l’apartat defensiu i ni Deportivo ni Celta, els dos últims rivals a Cornellà, han aconseguit perforar la porteria defensada per un segur Kiko Casilla.

Sergio García, immens

A la punta d’atac, Sergio García ha tornat a demostrat que no hi ha jugador que tingui més gol a la plantilla que ell. Aguirre, l’entrenador que l’ha col·locat en aquesta posició, suma 11 dels 15 punts possibles que permeten als periquitos sortir de la zona de descens. I a l’afició, respirar.

Sergio García, brillant a la punta d’atac

Recuperació i perill. L’Espanyol, ben plantat al darrere a la primera part, ha posat en pràctica aquests dos conceptes per fer mal al Celta de Paco Herrera. Ben aviat, al primer minut, Verdú ha pispat l’esfèrica als centrals gallecs i ha donat una pilota que a punt ha estat de rematar Stuani. Era un símptoma precoç del que volia Javier Aguirre, qui no s’equivocava.

A l’equador de la primera meitat, Javi López ha robat la pilota a Roberto Lago i ha vist Stuani, que corria per davant. L’uruguaià, que s’ha entregat de tot cor a la banda dreta des de l’inici, ha fet la centrada perquè l’home gol de l’Espanyol, Sergio García, només l’hagués d’empènyer. El partit, un més, del davanter de Bon Pastor ha tornat a evidenciar qui ha de jugar a la posició de davanter centre. Durant divuit jornades, l’Espanyol encara no havia robat cap pilota a camp contrari que hagués acabat en gol.

A l’altra costat, l’únic jugador que ha posat la por al cos a Cornellà a la primera meitat ha estat l’estrella dels gallecs, Iago Aspas, amb una rematada de cap i una gran jugada individual. La consigna, des del principi, era frenar-lo.

Sense sentència, però amb defensa

El problema d’esperar l’oportunitat de sortir el contraatac és que, a mesura que passen els minuts, cada cop ets més a prop de penjar-te del teu travesser. El Celta, a la segona part, ha construït millor el joc amb l’esfèrica i ha arribat amb més facilitat a la porteria defensada per Kiko Casilla, esplèndid en les jugades aèries.

En el tram final, els gallecs ho han intentat, però amb poques idees. De fet, hauria d’haver estat l’Espanyol qui hagués posat la sentència en el marcador. Stuani ha tingut dues rematades de cap i Cristian Alfonso, que ha sortit a la represa, ha fallat tot sol davant Javi Varas.

L’Espanyol acaba amb 18 punts una primera volta amb un munt de maldecaps i iguala el rival d’avui, el Celta de Vigo, a la taula de Primera Divisió.

VAD 3-1 MLL

Patrick Ebert es va disfressar de Messi o Cristiano Ronaldo i va tornar la victòria el Valladolid (3-1) després de quatre jornades, davant un Mallorca que va merèixer més però que no va poder aturar la dreta del futbolista alemany.
El seu retorn a l'equip va deixar notar una de les claus d'un Valladolid que després del resultat d'aquest diumenge tanca una primera volta notable. Tot el perill dels de Djukic va girar al voltant d'aquest jugador, rebotat del descendit Hertha Berlin. i convertit en revelació de la Lliga, més després del d'avui.
Es va iniciar el Valladolid millor, recuperant el seu estil. Aouate va repel · lir diverses, entre elles una vaselina a centre-xut del propi Ebert. Al minut 21 va deixar anar la seva dreta per enviar la pilota a l'escaire d'Aouate. Els de Djukic l'havien merescut, tancant el Mallorca durant diversos minuts a l'àrea, enllaçant ocasions.
A partir d'aquí, el Mallorca va decidir sortir abans que fos tard. Enmig del seu despertar i en el que semblava un descans del seu rival, Víctor-que va deixar a Hemed al banc-va culminar de cap una bona acció d'equip. Els de Caparrós s'ho van creure i el Valladolid va allargar la seva desaparició.
A la segona part, els vermellencs van acréixer el seu domini del partit, amb ocasions i sempre portats per un Giovani Dos Santos que creix i s'acosta al nivell que s'esperava d'ell a l'illa. Es va fer tan amo de l'atac del seu equip que es va sobrepassar en intentar-ho, buscant el gol de falta directa en serveis laterals i en córners.
Ebert apareixia intermitent buscant xuts llunyans que sempre van inquietar a Aouate. Omar, Óscar i Larsson-que va decebre en la seva estrena com a davanter centre-no la veien i la trobada s'encaminava a l'empat, ja que el Mallorca no aprofitava les seves arribades.
A tres del final, va decidir. Va temperar una pilota per sobre de la defensa mallorquinista i Óscar, estirant la bota, la va enviar a la cantonada d'Aouate. Gran passada i bona definició. El Valladolid, sense merèixer-ho, havia trobat el camí. I ho acabaria tancant el que va marcar aquest sender, Ebert, aprofitant el desmelene del seu oponent i plantant amb avantatge a la porteria rival. Va asseure a Bigas, va retallar a Aoaute i va marcar a plaer, completant una acció sublim i un partit enorme.

ATH 1-2 RAV

S'anunciava tempesta de 'rayos' i trons a San Mamés i bé que es va mullar l'Athletic. El Rayo Vallecano es va endur la victòria utilitzant un altre mètode. No va ser tan valent i vistós com gairebé sempre, però es va currar per guanyar a La Catedral i igualar el Màlaga i el Betis a la taula, aguaitant els llocs de Lliga de Campions.
El Rayo es va posar 0-2 a Bilbao i va poder no guanyar, fins i tot perdre, però va aconseguir el que es va proposar. Es va emportar un partit que va tenir més de batalla que d'una altra cosa, però va aguantar quan li van venir mal dades. Sant Josep va escurçar distàncies al 77 'i al final va ser un suplici per al Rayo, però va sortir viu de l'estampida dels lleons. Va saber patir i Rubén va rebutjar amb els punys tots els problemes que van arribar a l'àrea dels vallecans. També cal dir que el travesser el va ajudar en un cop de cap de Llorente i la mala definició del propi davanter va fer la resta en una rematada amb el cap que en un altre temps hagués entrat a la gàbia.
El partit prometia, però el futbol es va quedar a casa. El propietari de la llar no es va passar per la gespa de San Mamés i la trobada va ser un descontrol, però sense tenir en compte la pilota. Massa interrupcions i poques ocasions. La millor la va tenir Aduriz i Rubén li va llegir la seva intenció. El porter també va veure de prop un fluix remat d'Ibai al pal, però tenia la situació plenament controlada.
Paco Jémez, al descans, va a Jordi Figueras per Amat i aviat es va emportar una alegria. El Rayo, que havia esperat el seu moment, el va trobar en el 48 '. El forat de l'Athletic a la frontal va ser massa descarat i per allà va entrar Lass, que va irrompre com un ganivet i va afusellar Iraizoz per obrir el marcador. Bielsa va reaccionar traient a Amorebieta just després del 0-1, que no es va assabentar del que estava passant quan el rayista va aparèixer per marcar.
Més tard, 'El Boig' es va acordar de Llorente i l'Athletic va trobar una arma a la qual recórrer. Amb aquest tros de davanter al camp cada pilota penjada pot arribar a ser un tresor i l'equip basc va insistir.
El Rayo va patir, Llorente va enviar un cop de cap a l'escaire i un dels línies de Pérez Montero va acudir al rescat dels pirates de Vallecas. Gurpegui va fer falta al Chori Domínguez fora de l'àrea i això va xiular l'àrbitre, però el línia li va dir que havia estat dins de l'àrea i Pérez Montero va rectificar. Piti, agraït, no va desaprofitar el regal fent el 0-2.
L'Athletic, tot i tot, no es va donar per vençut i es va ficar en un partit del qual havia desaparegut amb el gol de Sant Josep. Va poder haver falta a Rubén, que va rebutjar de punys, Iraola va recollir la pilota i va assistir al seu company en el 1-2.
El gol va fer saltar l'alarma del Rayo, però va aguantar i no li van robar ni un punt. Gálvez es va ser expulsat en l'últim sospir, però era igual. Els de Paco Jémez no veuen el sostre des de fa temps.

Messi: 4 de 4

Messi ha tornat a fer història

Hi haurà qui continuï dient que no és el millor de la història, però avui Leo Messi s’ha convertit en el primer futbolista de tots els temps que aconsegueix quatre Pilotes d’Or. I, a més, consecutives.

De mans de Fabio Cannavaro –guanyador del trofeu l’any 2006– el crac del Barça ha rebut la Pilota d’Or que l’acredita com el millor jugador del 2012. En un escenari ja conegut, Messi ha tornat a fer història. Amb el 41,6% dels vots, s’ha imposat a Cristiano Ronaldo (23,68%) i a Andrés Iniesta (10,91%).

A diferència de les altres ocasions, avui al davanter argentí se l’ha vist sobrepassat per la situació quan li ha tocat parlar. Nerviós, entrebancant-se amb les paraules, ha comentat que “és un honor rebré un altre cop aquest guardó”. Premi que ha dedicat als companys del Barça i de la selecció argentina.

10 del Barça

La quarta Pilota d’Or de Leo Messi significa la desena del FC Barcelona. El primer en aconseguir-ho va ser Luis Suárez, al 1960, i no seria fins tretze anys més tard quan els aficionats culers van veure Cruyff rebre el guardó (1973 i 1974).

Stoichkov (1994) i Rivaldo (1999) també van ser reconeguts com a millors futbolistes del món quan vestien la samarreta blaugrana. I Ronaldinho (2005) va ser l’últim en guanyar la Pilota d’Or abans que Messi.

El Barça és el club que més guardonats ha tingut, per davant dels vuit de la Juventus i el Milan i els sis del Madrid.

DIU 6-1: MAL 1-1 ATM

L'Atlètic de Madrid també fa regals el dia de Reis.
L'equip del 'Cholo', ha dominat els 90', però no ha sapigut tancar el partit i marcar el 0-2 per adormir-lo i que no corressin perill els tres punts. No ho ha fet i això li ha donat ales a un Mallorca inexisten fins al descans però que, veient el resultat, s'ha animat i ha mostrat la cara bona de l'equip.
El Mallorca ha rondat en varies ocasions la porteria del porter madrileny Courtois i ha centrat el partit pels voltants de l'àrea de l'Atlètic. El Cholo no s'ha près seriosament els constants atacs del Mallorca i no ha reaccionat. Això ho ha pagat car quan el Mallorca, després d'una jugada amb molts rebots i desafortunada per la defensa atlètica, ha aconseguit empatar el partit per obra de Kevin. En aquell moment, el Cholo Simeone ha vist que els atacs eren molt més seriosos del que es pensava.

Això era el minut 97', però el Mallorca, sorprenentment ha estat a punt de quedar-se amb els tres punts quan Giovanni ha estabellat una falta al pal i s'ha pogut escoltar l'ai dels aficionats atlètics desplaçats fins a les Illes.
El Mallorca suma un punt que li va molt bé i li puja la moral perquè l'ha aconseguit sumar contra el segon classificat de la Lliga mentre que l'Atlètic de Madrid renuncia a les poques esperances que tenia d'atrapar el Barça; tot i seguir segon, ara està a onze punts.

Golejada en 30'

Poques vegades un derbi català entre el Barça i l’Espanyol s’acaba en 30 minuts. Avui, els culers ho han fet possible al Camp Nou i ràpidament han sentenciat el partit. Un enfrontament que tanca un dia de Reis que finalitza bé pels blaugranes i no tan bé pels blanc-i-blaus.

El Barça ha sortit molt més endollat i intens que l’Espanyol i, a poc a poc, els jugadors blaugrana han començat a olorar l’àrea perica. Els de Tito Vilanova, que avui ha rebut un bon regal en el seu retorn a la banqueta, han necessitat només 9 minuts per inaugurar el marcador. Messi, fora de la corona de l’àrea, ha obert per Iniesta que, des de la banda esquerra de l’atac, ha centrat cap a Xavi. El de Terrassa, al punt de penal, ha batut Casilla.

Pedro, de 10

Era el primer gol però, tot i així, poc s’imaginaven els assistents al Camp Nou que, un cop passessin els següents vint minuts, l’electrònic marcaria un 4-0. El segon ha arribat al 15, en una jugada rapidíssima de billar, quan Cesc des de la línia de fons ha aconseguit fer arribar la pilota a Pedro per marcar el seu primer gol d’aquest dia de Reis. Abans, Iniesta ha estat apunt de superar Casilla però el porter de l’Espanyol, molt atent, ha evitat la diana.

Tal i com s’han viscut els primers minuts, si l’Espanyol volia guanyar havia d’aprofitar els moments de desconcentració del Barça. El domini culer era absolut però els de Javier Aguirre podrien haver-li canviat la cara al partit en una acció de Sergio García. La seva rematada, però, ha sortit alta quan marxava en carrera cap a Valdés. L’engranatge blaugrana, per la seva part, no ha fet cap concessió en l’àrea contrària i Pedro, trencant el fora de joc que marcava Héctor Moreno, ha rebut una passada a l’espai de Sergio Busquets per superar el porter espanyolista amb una vaselina llarga. Només un minut més tard, l’àrbitre ha assenyalat un penal molt dubtós del mateix Casilla sobre Cesc i Messi, molt tranquil, ha fet el 4-0 quan el cronòmetre només arribava al minut 28 de joc.

A partir d’aquest moment, i sense res a perdre, l’Espanyol ha estirat una mica més les línies. Tot i així, no ha posat en problemes un Víctor Valdés que ha tingut una primera part molt plàcida. L’únic que ho ha intentat ha estat Simao, però no ha tingut èxit. El Barça tampoc s’ha bolcat a l’atac i només una jugada d’Iniesta podria haver acabat al fons de la xarxa.

A la represa, i amb el partit ja sentenciat, el Barça ha calmat el joc i l’Espanyol ha pogut respirar una mica més i mantenir el cap fred. Però la renda de gols era massa àmplia per canviar el signe del partit i ambdós entrenadors s’han dedicat a fer descansar jugadors. Els de Vilanova han baixat el ritme ofensiu però, sense tant perill, han continuat apropant-se a l’àrea de Casilla. De fet, Pedro ha vist com l’anul·laven dos gols per fora de joc. Per altra banda, en aquesta segona part, l’Espanyol s’ha sentit més còmode sobre el terreny de joc, ha trobat més mobilitat en els seus davanters, ha ocupat millor els espais i ha gaudit d’una mica més d’intensitat. Tot i així, l’ocasió més clara no ha arribat fins al minut 79, quan Albín ha robat l’esfèrica a Piqué, però el seu remat s’ha topat amb un Valdés segur.

Messi, desaparegut en aquesta segona meitat, podria haver marcat el cinquè però ha enviat un llançament de falta magistral al travesser. No s’han vist gols en aquesta segona meitat però sí aproximacions. L’Espanyol, tot i no retallar distàncies, ha pogut netejar una mica la imatge de la primera meitat per encarar els propers partits de lliga.

Fitxa tècnica

FC Barcelona: Valdés, Alves, Piqué, Puyol, Jordi Alba, Sergio, Cesc (Villa, 65′), Xavi (Thiago, 62′), Iniesta, Messi i Pedro (Alexis, 74′)
RCD Espanyol: Casilla, Javi López, Colotto, Moreno, Capdevila, Forlín, Baena (Cristian Alfonso, 59′), Víctor Sánchez, Simao (Albín, 76′), Verdú (Stuani, 62′) i Sergio García
Gols: 1-0, Xavi (9’); 2-0, Pedro (15’); 3-0, Pedro (26’); 4-0, Messi (28’)
Àrbitre: Gil Manzano (col·legi extremeny). Ha amonestat els visitants Casilla, Baena, Stuani i Héctor Moreno
Incidències: 73.760 assistents al Camp Nou

DIU 6-1: RMA 4-3 RSO

Un altre doblet per a Cristiano

A Mourinho, aquest cop, no li ha sortit bé la brometa.

El partit ha començat molt malament pel portugués perquè, quan s'ha anunciat per la megafonia de l'estadi que Casillas era suplent, tot el Bernabéu ha ovacionat al capità del Madrid i, seguidament, quan ha sonat el nom de Jose Mourinho, l'afició ha xiulat sorollosament.
Però, el destí és imprevisible i, tot i que el portugués ha alineat de titular al porter Adán, deixant a Casillas a la banqueta, l'àrbitre ha pitat penal favorable a la Real Societat i ha expulsat Adán. Això ha fet que entrés Casillas, ovacionat per tot l'estadi. i, tot i que no ha aturat el penal, Mourinho no ha pogut deixar-lo sentat els 90 minuts com hauria previst i, a més a més, la setmana que vé, Adán no podrà jugar. Mourinho ha perdut la primera batalla contra el capità blanc.
Ha estat un partit de moltes alternances en el que els dos equips han acabat amb 10 jugadors, s'han marcat set gols... Un partit de bojos!
Tot i haver guanyat, el Madrid segueix tercer a la classificació a setze punts del primer classificat i el seu màxim rival: el Barça.

Jose Mourinho va tornar a donar la nota dient que no aniria a la gala de la pilota d'or perquè entre setmana hi havia un partit molt important de Copa, que haurà de remuntar (2-1) Contra el Celta.

DIU 6-1: CEL 3-1 VAD

Iago Aspas ha sumat tres punts ell sol pel seu equip. Ha realitzat un partit impecable i ha marcat dos gols. Sens dubte, una de les millors actuacions del jugador del Celta en el que portem de temporada. El Celta ha descobert un autèntic crack.
Els homes de Paco Herrera necessitaben sumar si o si els tres punts i no només ho van fer sinò que, a més a més, van apagar al Valladolid.
L'inici del matx va ser boig i al minut 8' Iago Aspas, ajudat d'una gran passada de Krohn - Dehli, ha trencat l'empat i ha avançat el seu equip, però una errada de Javi Varas ha provocat que l'àrbitre xiulés penal a favor del Valladolid per posar l'empat a un gol en el marcador. Amb només 30' de partit, Velasco Carballo, ha xiulat un clar penal a l'altra àrea que IAgo Aspas s'ha encarregat de transformar en el 2-1.

A la segona meitat, els de Djukic no han estat molt presents en atac i el Celta s'ha dedicat a defensar el resultat que li era favorable i, com qui no vol la cosa, Álex López, ha enviat una canonada al fons de la xarxa per establir el 3-1 definitiu.
El Celta surt renovat i amb molt bones sensacions de cara a aquest 2013 que acaba de començar.

DISS 5-1: DEP 1-0 MAL

Dos mesos després, el Deportivo de la Corunya, amb nou entrenador, guanya un partit de la Lliga Espanyola. El debut del nou entrenador: Domingos Paciencia no ha pogut ésser millor. L'equip ha guanyat contra un rival de 'Champions': el Màlaga de Pellegrini.

Avui, no només ha guanyat, sinò que ha pogut demostrar notables avenços en el seu joc. Amb el gol de Pizzi, els gallecs recuperen l'esperança ja que, després del gol, els homes de Manuel Pellegrini no han donat símptomes d'intentar buscar el gol de l'empat, val a dir també que el Deportivo ha sapigut aguantar el resultat defensivament.
S'ha de comprovar que aquest nou Depor no és flor d'un dia i segueix sent el mateix que porta sent tota la temporada. Amb Paciencia, el Depor ha millorat tàcticament amb la mentalitat de sortir a no encaixar cap gol i això s'ha notat en l'esquema del partit. Sembla que, amb l'arrivada del nou entrenador, els problemes defensius del Depor estiguin en els seus últims dies.
El Depor ha sortit a no encaixar i esperar un contraatac per marcar. No ha encaixat i ha aconseguit marcar aprofitant una pèrdua de pilota de Gámez pels voltants de la seva àrea que Pizzi s'ha encarregat d'enviar al fons de la xarxa. El Deportivo ha defensat d'una manera excel·lent i ha aconseguit sumar tres punts vitals pels moments que viu el club.