Tito Vilanova va deixar clar a la pretemporada que el sistema tàctic base seria el 4-3-3. En cap moment dels partits de preparació va provar el 3-4-3 que Guardiola havia introduït en l’última temporada. L’entrenador del Barça, però, ha trobat en aquesta distribució de jugadors la clau per solucionar enfrontaments encallats.
Els tècnics dels rivals dels blaugranes ja preparen el partit amb nombrosos sistemes d’ajudes per frenar els moviments de Messi i quan l’equip no pot superar-los, col·locar un futbolista per davant de l’argentí sembla ser la millor recepta. L’Spartak, el Granada i el Sevilla han sucumbit davant la variant tàctica proposada per Vilanova als minuts finals. Contra el russos i els granadins va ser Alexis qui va fer la funció de fixar els centrals i ahir va ser el torn de Villa.
Al fet d’haver de vigilar un futbolista més s’hi afegeix el cansament acumulat de molts minuts defensant i arriba un moment que els rivals del Barcelona ja no arriben a les ajudes, ja no són a temps de posar el peu per tallar passades o refusar xuts i, en definitiva, deixen més espais.
A partir d’aquí, els extrems del Barça s’introdueixen amb més facilitat a l’interior de l’àrea, Messi té més llibertat i, com a conseqüència, sembla que els nois de Tito recuperen la millor versió. En els últims tres partits els blaugranes han marcat vuit gols. D’aquests vuit, sis han arribat quan els culers ja jugaven amb el 3-4-3.
És cert que el fet de jugar amb tres defenses converteix el partit en una ruleta russa —només cal recordar l’ocasió d’Orellana—, però Vilanova no va deixar cap dubte a la roda de premsa posterior al partit contra el Granada: “Si perdíem, perdíem un punt. I jo volia sumar-ne tres”. Aquest equip vol guanyar tots els partits, encara que perdi al minut 88, com va passar ahir. Potser seria bo provar el 3-4-3 des del principi per no haver d’anar a corre-cuita al final.
No hay comentarios:
Publicar un comentario