Un Barça magnífic acaba amb el Madrid i trenca la racha dels merengues.
El Barça va tornar a passejar al Bernabéu davant el seu etern rival. Als blancs no els hi va servir ni un gol als 22 segons per treure's de sobre un fantasma que amenaça amb eternitzar a la Casa Blanca. Va obrir el marcador Benzema, però el Barça va empatar quan va voler-ho Messi, que va tornar a demostrar que és el millor jugador del món i va assistir a Alexis per al 1-1. El 1-2 va arribar al tornar del descans, en una rematada de Xavi que va rebotar en la cama de Marcelo, i Cesc va tancar el marcador amb un gran gol de cap. El 1-3 va ratificar la superioritat d'un Barça que va tornar a imposar el seu estil pacient i de toc davant un Madrid al qual ni tan sols va tranquil · litzar el gol de Benzema.
A la capital ja hi ha gent que està en contra dels mètodes de Mourinho.El Barça és molt superior al Madrid i la diferència que hi ha entre els dos equips és l'estil de joc: els 'merengues' no tenen un estil fix i clar de joc a diferència dels culés que van demostrar creure sempre en el seu estil amb una jugada en especial. En la jugada del gol de Benzema, Valdés comet un error en el pase al intentar sortir amb la pilota jugada des de derrere, Di Maria va estar atent i el Madrid no va desaprofitar tant bona oportunitat. En la següent jugada el porter i la defensa blaugrana van tornar a treure la pilota jugada i aixó demostra la confiança en el seu estil de joc. El Madrid no té RES.
Les claus del clàssic
El 1-2. Va arribar el gol que va decidir el partit en una jugada afortunada per al Barcelona, que va recordar el Madrid la seva maledicció davant l'etern rival.
El factor Alexis. L'entrada del xilè per Villa no només va ajudar a l'atac blaugrana. La seva amenaça va desactivar a Marcelo, un dels principals recursos ofensius del Madrid.
Paciència contra presses. El Barça no es va descompondre tot i anar per sota només començar el partit. El Madrid no va saber aprofitar el regal de Valdés.
No hay comentarios:
Publicar un comentario